INFORME DE L'IDESCAT 2011

Baixa el nombre d'estrangers a Catalunya

El fenomen, inèdit des del 2000, es deu sobretot a fluxos de la població sud-americana

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

El nombre d'estrangers residents a Catalunya es va reduir el 2011 per primera vegada des de l'any 2000, quan va començar l'última gran onada migratòria, segons mostren les dades publicades ahir per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La reducció s'atribueix essencialment al descens de la població d'origen equatorià i, en una proporció menor, colombià i bolivià.

A Catalunya hi vivien l'1 de gener del 2011, data de l'últim padró, un total d'1.185.852 immigrants, 12.686 menys que el mateix dia del 2010. Els estrangers suposen el 15,7% de la població. «El descens és petit, de només l'1,1%, però és un canvi de tendència inè-

dit en els últims anys», diuen fonts de l'Idescat. Fa una dècada, el total d'immigrants registrats a Catalunya era de 181.000, set cops menys que ara.

L'Idescat precisa, no obstant, que en els canvis registrats hi influeixen altres factors al marge dels fluxos migratoris entre països, com el creixement natural de la població i les naturalitzacions, és a dir, persones estrangeres que passen a ser espanyoles i ja no figuren com a tals en els padrons.

La disminució del 2011 va ser molt més acusada entre els homes, ja que van sumar el 85% de la reducció total de 12.686 persones. A més, malgrat la disminució general, l'Idescat subratlla que 21 comarques van seguir experimentant augments de població estrangera, com el Priorat, la Segarra, la Terra Alta i la Noguera.

Notícies relacionades

MÉS PAKISTANESOS / La comunitat equatoriana va ser amb diferència la que va registrar una disminució més important, amb un total de 9.916 persones menys, sobretot a les comarques de Barcelona, seguida de la colombiana, la boliviana, l'argentina, la brasilera i la peruana, per aquest ordre. A l'altre extrem, l'increment més destacat va correspondre als pakistanesos (7.804 més), davant de romanesos, marroquins, hondurenys, xinesos i russos. Malgrat tots els canvis, els marroquins es mantenen com la primera comunitat, amb 237.007 persones, seguits de romanesos i equatorians. A Catalunya hi viuen el 21% dels estrangers residents a Espanya.

Per comarques, la que té una proporció més destacada d'estrangers és l'Alt Empordà (28% de la població total), amb un alt percentatge de marroquins i francesos, mentre que en la que se situa en segona posició, la Segarra (26%), el que més hi ha són romanesos i ucraïnesos. A les posicions següents se situen el Baix Empordà i el Montsià. A l'altre extrem, i sempre en termes percentuals, les comarques que tenen menys immigrants són el Ripollès (9%) i el Berguedà (10%). Els municipis d'una certa entitat amb més estrangers són Guissona i Sant Pere Pescador, totes dues amb el 50%.