Unnim vol garanties públiques per llogar els seus pisos buits

el silenci va predominar, però no tots van callar. Aquest diari va contactar ahir amb cinc entitats bancàries per conèixer la seva opinió sobre la proposta d'alguns ajuntaments perquè els bancs converteixin al lloguer social alguns dels milers de pisos buits que posseeixen en ciutats catalanes. Es tracta de vivendes que amb prou feines tenen sortida comercial i que acumulen pols, si no degradació.

El silenci, com es deia, va predominar, però no va ser unànime. Unnim es va mostrar disposada a debatre les iniciatives de Sabadell i Terrassa, ciutats amb equips de govern, com va relatar ahir aquest diari, que tenen intenció d'asseure's al gener amb els bancs per instar-los a dedicar part dels pisos que tenen buits a un lloguer reduït amb la finalitat d'allotjar-hi persones sense recursos. Unnim, per cert, és l'entitat que posseeix més vivendes buides a la zona. El seu director general adjunt, Enrique Lizaso, va assegurar que no hi haurà cap problema per parlar de la qüestió, però va subratllar que hi ha una cosa que ajudaria molt a greixar l'operació. Segons va recalcar Lizaso, el que demana Unnim és el que demanaria «qualsevol altre propietari»: la garantia que els pisos que acabin entrant en aquest parc social no seran destrossats, cosa que obligaria l'entitat a invertir en reparacions i acabaria perdent diners.

PERJUDICI ALS BANCS De fet, tant Sabadell com Terrassa recalquen ja ara el seu compromís de fer-se responsables que els bancs no es veurien perjudicats si el sistema es posa en marxa, però Lizaso creu que la fórmula que s'utilitzi s'ha d'analitzar amb deteniment: «I encara no s'ha estudiat». En realitat, el dirigent bancari no ho va plantejar tant com una exigència sinó com una forma d'afavorir els plantejaments dels dos consistoris: «Ajudaria que l'administració, en aquest cas l'administració local, trobés algun mecanisme de garantia. Tindria sentit».

Lizaso també va abordar la qüestió dels preus. A aquestes altures, va afirmar, encara no es pot parlar de quines quantitats serien les més adequades. Terrassa vol que les quotes socials estiguin entre 80 i 150 euros. El director general adjunt d'Unnim subratlla que mantenir els pisos té un cost, estiguin plens o buits, i que s'ha d'establir quina és la despesa que suposen. Perquè Lizaso, que diu ser conscient que els bancs són vistos com el dolent de la pel·lícula, adverteix que Unnim ha de vetllar pels seus «impositors» i no pot perdre diners per sistema.

PISOS A TERRASSA/ Lizaso també va qüestionar que al partit judicial de Terrassa hi hagi uns 5.000 pisos buits en mans de bancs, com sosté l'ajuntament, fent servir una xifra aproximada. Unnim, va precisar, té 1.800 vivendes buides a tot Catalunya, de manera que considera exagerat el càlcul.

Notícies relacionades

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

A més a més d'Unnim, aquest diari va trucar a altres bancs i entitats financeres per preguntar-los què opinen dels plans de Sabadell

i Terrassa. Cap d'ells va donar una resposta concreta excepte Banc Sabadell. Fonts d'aquesta entitat van afirmar que veuen amb molt bons ulls plans com els que atresoren els citats ajuntaments i iniciatives socials que afavoreixin l'accés a la vivenda per part de les persones en situacions més desafavorides. De totes maneres, van precisar, el Banc Sabadell no té pisos buits en aquestes ciutats.