La Vall d'Hebron opera amb èxit l'espina bífida d'un fetus mitjançant un pegat sintètic

L'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ha operat amb èxit l'espina bífida d'un fetus, durant la setmana 24 de gestació, mitjançant una operació intrauterina que constitueix el primer cas del món en què la reparació d'aquesta malformació congènita del sistema neuronal central es tracta amb un pegat sintètic, reabsorbit per la pell del mateix bebè.

En roda de premsa, els responsables mèdics de l'operació han explicat que la intervenció permetrà a la nenacaminar en un futur, a la vegada que veurà reduït el deteriorament cognitiu que comporta la hidrocefàlia associada a aquesta malformació i augmentarà la capacitat de controlar els esfínters (una altra de les seqüeles de l'espina bífida).

Un de cada 1.000 nadons

El mielomeningocele o espina bífida afecta un de cada 1.000 nadons al món, que el pateixen per una predisposició genètica barrejada amb factors ambientals que encara es desconeixen, i es desencadena quan el fetus en desenvolupament no tanca del tot la columna vertebral i la medul·la espinal, de manera que el líquid amniòtic de la placenta danya el sistema neuronal del futur bebè, alhora que es produeix una fuga del líquid cefaloraquidi.

Lainnovadora tècnica consisteix en la fixació d'unpegat, compost de col·lagen i elastina, a la part exposada de la columna del fetus, que es fixa amb un adhesiu, cosa que permet que el fetus prossegueixi la seva gestació sense tenir el sistema neuronal central exposat a patir un deteriorament més gran.

Una vida molt millor

El fetus, després de l'operació, va prosseguir amb la seva gestació fins a la setmana 32. Esther va néixer el 22 de maig després d'una cesària, i malgrat el seguiment mèdic que haurà de fer tota la vida i la possible afectació futura, els responsables mèdics han subratllat que la seva situació és molt millor per poder encarar la vida de manera independent.

"La vida és una lluita i guanyarem", ha resumit el pare, Pavel Bota, natural de Romania i resident a Solsona, que ha relatat com, tot i ser conscients del risc que hi havia per a la filla i la mare, van decidir tirar endavant l'embaràs moguts per la fe i amb el desig de portar la nena al món.

La coordinadora de la Unitat d'Espina Bífida de la Vall d'Hebron, Empar Cuixart, ha relatat com la innovadora tècnica permet "intentar prevenir" les seqüeles de l'espina bífida, si bé ha comentat que, actualment, la major part dels pares opten per una interrupció voluntària de l'embaràs (IVE).

Cèl·lules mare

El director d'Investigació en Espina Bífida, César García Fontecha, per la seva part, ha relatat com el futur passa per la investigació amb cèl·lules mare pluripotencials extretes del mateix líquid amniòtic, que podrien revertir la malformació a l'aplicar-les en el moment de fixar el pegat.

"Estem progressant a molt bon ritme", ha precisat, al mateix temps que confien a posar en marxa una cirurgia encara menys invasiva que no requereixi practicar una incisió sobre la panxa de la mare.

L'èxit de l'operació ha estat possible després devuit anys d'investigació i múltiples experiments realitzats en conills i ovelles, encara que l'abast real de millora es podrà apreciar completament d'aquí tres o quatre anys, quan la nena hagi crescut més.

Notícies relacionades

Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials

L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg

Fins ara, s'havien fet al món diverses operacions intrauterines de reparació d'espina bífida (la primera a Espanya es va portar a terme a Sevilla fa quatre anys), si bé mitjançant un procés més invasiu que, tot i suposar la millora del nadó, comporten més risc que el pegat utilitzat a la Vall d'Hebron.

>> Més informació a e-PeriódicoMés informació a e-Periódico