L'auge del turisme rural fa aflorar noves friccions poble-ciutat

El lloc es diu Fabert, vuit cases i una proliferació ingent d'insectes voladors. Un cartell diu que en 50 minuts es pot arribar a França a peu. A peu haurà de ser perquè el camí que condueix fins al pas fronterer llueix, des de fa unes setmanes, una claríssima indicació de prohibit el pas per a vehicles a motor. Es diria que el món s'acaba una mica en aquest petit nucli de Molló (Ripollès). El tancament de l'antiga via de transhumància, molt aplaudit pels veïns, s'inspira en el tall de camins que ja fa uns anys van aplicar municipis del Pallars i s'adopta com a prevenció davant de l'allau de boletaires prevista per a aquesta tardor.

A la plaça del poble, on encara hi ha restes de banderoles de velles festes majors, hi ha set gats prenent el sol i cinc cotxes aparcats a l'ombra. Un d'ells mostra, enganxat en una cantonada del vidre del davant, l'adhesiu que l'acredita com a abonat de la zona verda de Barcelona. Just el que buscàvem: un pixapins, un boletaire, un senderista o un estiuejant que aprofita les seves vacances a la recerca de pau i tranquil·litat. ¿Perquè realment busquen això, oi? ¿Pau i tranquil·litat?

«Doncs possiblement aquí rau el problema. La idea, l'escenari, que algunes persones de ciutat s'han format respecte del món de pagès o de la muntanya és el d'un lloc silenciós, un lloc on van a reposar, però obliden que hi ha una altra gent que viu allà tot l'any i que, per tant, cria bestiar, fa servir maquinària agrícola, produeix sorolls, vaja», respon Pere Jordi Piella, de la plataforma El Ripollès Existeix.

«L'auge del turisme rural, que tan de moda s'ha posat els últims anys, està accentuant alguns problemes de convivència entre els residents habituals i els qui només vénen de visita», admet Ann Gyles, alcaldessa d'Alfés (Segrià) i presidenta adjunta de l'Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa 71 municipis de menys de 500 habitants. Per Gyles, que fa més de 30 anys que viu en aquesta zona de secà pròxima a les Garrigues, «tot parteix d'una qüestió de respecte». «El més normal quan algú visita un país és que tracti d'adaptar-s'hi, no d'imposar-hi la seva voluntat», argumenta.

'MOBBING' RURAL / Tocs de campana cada quart d'hora, cants de gall a hores intempestives, esquelles de vaques que ressonen en desordre al costat de casa... Hi ha mil excuses que alimenten les desavinences entre urbanites i pagesos. Pudors, camins tallats, gastroenteritis causades per aigües poc o gens depurades. L'estiu que està a punt d'acabar ha fet aflorar nous desacords o el que l'organització agrària JARC va batejar fa un parell d'anys com amobbingrural. Hi ha hagut noves sentències judicials que obliguen a fer callar les campanes durant la nit (a Sant Mori, al Baix Empordà) i s'ha decretat el tancament de camins per evitar que continuïn patint destrosses perquè són molt freqüentats (a Molló).

El ritme amb què es registren conflictes poble-ciutat depèn, en bona mesura, del perfil sociològic de cada lloc. I encara que el fenomen, explica el professor Antoni Tulla, del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), encara està poc estudiat se'n podrien determinar almenys tres causes. «La primera -explica Tulla- és el percentatge de segones residències utilitzades. Quan el pes dels turistes és més gran que el de la població autòctona, hi ha més probabilitat que els primers acabin imposant-se als segons».

Notícies relacionades

Pagerols i pixapins

Parla l’enginyer que ‘va predir’ l’apagada: «És un avís; no ens ha marxat la llum en els últims 40 anys»

GENT DE BARRI / El segon factor, prossegueix el professor, és «la temporalitat d'aquests turistes: les persones d'origen urbà que s'instal·len de manera permanent en un poble acostumen a ser més respectuoses que les que van a pagès de manera esporàdica». I la tercera, «la cultura rural» o el que és el mateix: «la gent que viu en barris urbans de forta identitat, com ara Gràcia o el Poblenou, a Barcelona, valoren la vida del poble pel que és i no hi exigeixen canvis, com sí que fan els que viuen en barris més impersonals».

Per tot això, perquè s'ha de preservar la identitat dels municipis rurals i mantenir les activitats tradicionals, el sindicat Unió de Pagesos reclama des de fa anys a la Generalitat una llei que protegeixi els espais per a ús agrari. «Coses que fins ara es consideraven pròpies del món rural, l'agricultura i la ramaderia, han deixat de ser tolerades perquè han perdut pes en l'economia. Ara molesten, perquè són minoritàries», denuncia Andreu Ferré, tècnic de l'organització agrària. «No té sentit -conclou- que les millors terres es destinin a infraestructures, a polígons industrials o a promocions de pisos».