Vacances en una ciutat flotant

Vuit del matí de qualsevol diumenge d'aquest estiu. Ningú diria que és festiu. Al contrari, a bord del megacreuer Epic l'activitat és frenètica. Entre 4.000 i 5.000 viatgers (segons la setmana) estan desembarcant, amb cara de son, durant les primeres hores del dia. I els més de 1.700 tripulants han matinat encara més del que és habitual per organitzar l'esmorzar final juntament amb la sortida dels que finalitzen la ruta i l'arribada dels que la inicien en breu; per netejar el vaixell amb meticulositat de cirurgià i per afrontar una nova travessia pel Mediterrani en el tercer vaixell més gran del món, que també és el que desplaça més passatge a Europa.

Aquest descomunal creuer de Norwegian Cruise Line (NCL), juntament amb el Liberty of The Seas (encara més gran en tones però amb menys densitat i per tant una mica menys de passatge) i el Carnival Magic, són els tres monstres que aquest any facilitaran un nou rècord de més de 2,5 milions de creueristes al port de Barcelona. Tots tenen com a punt de partida la capital catalana cada setmana i engrosseixen una oferta tan poderosa de companyies i opcions que ha portat els preus a l'abast de la majoria dels espanyols. Per això, en la travessia que s'inicia aquest dia, un miler dels viatgers, d'entre 4.700, seran espanyols, i molts, catalans. En total, entre passatge i tripulació conviuran 62 nacionalitats. Tota una ONU a bord.

¿Què s'hi troben els àvids creueristes? Una ciutat flotant que gairebé sembla autosuficient si no s'haguessin de carregar 10 camions de queviures a Roma (procedents de diversos països d'arreu del món) o tractar tones de residus a Barcelona. Això de banda, un vaixell per a fins a 5.100 passatgers s'organitza com un municipi.

El capità mana

No hi falta un cap d'Estat, el capità, en aquest cas, el somrient Sverre Sovdnes, que en visita privada al pont de comandament explica a EL PERIÓDICO les particularitats de la bèstia, comandada sempre per dos oficials com a mínim, dos més a càrrec de la maquinària, i tota una xarxa d'enginyers, electricistes i operadors. «El millor és la gran estabilitat del vaixell, com a màxim es desvia vuit graus», explica. No obstant, la informàtica arriba a qualsevol detall, des del traçat de la ruta -que s'inicia a Barcelona i recala a Liorna (Florència / Pisa), Civitavecchia (Roma), Nàpols i Palma de Mallorca, per tornar a la capital catalana- fins a la seguretat. Desenes de càmeres controlen tot el vaixell, i fins i tot hi ha prevista una cel·la per albergar un eventual esvalotador o delinqüent. Però per a Sovdnes l'enemic número u és el foc. «No hi ha per on escapar», reflexiona, encara que la possibilitat que hi hagi un incident greu és mínima amb el brutal servei de detecció i extinció per zones.

Impossible bolcar en aquestes línies un diari de bord, quan la màquina fa 329 metres de llargada, pesa més de 155.000 tones i alberga gairebé 2.200 camarots, incloent-hi un Courtyard Villa a dalt de tot, o zona d'accés privat amb 46 suites i majordoms. L'activitat és tan intensa durant una travessia (fins a 70 opcions, des de cinema fins a campionats de futbol, passant per tallers i mercats temàtics) que ni tan sols la primera jornada podria quedar reflectida.

L'embarcament, que generalment és un moment explosiu -tothom vol entrar aviat, veure-ho tot, menjar com més aviat millor, provarho tot...-, aquí fa honor al seu nom i és èpic. Milers de persones passen amb celeritat (en general) per la terminal A de l'eficient moll Adossat (possiblement el millor d'Europa) i inicien l'aventura. «Déu meu, quanta gent, no sé pas ...», diu un pare de família al pujar al bufet. La marabunta devora com si fos la fi del món. ¿Qui va dir calories?

L'assumpte gastronòmic és essencial en aquest creuer, ja que la companyia NCL, que va estrenar aquest vaixell fa un any, es desmarca per l'anomenat free style, que consisteix en la lliure elecció de restaurants i horaris per sopar. El sistema, indica Richard Janicki, director d'hotel, al capdavant de tot el que no és navegació, «agrada molt als espanyols, que prefereixen l'ambient informal i poder sopar tard». Un model ideal per a famílies amb nens, que abunden al vaixell, encara que algú pot trobar a faltar les gales del capità i la litúrgia dels sopars en dos torns en menjadors a l'estil Titanic que es fan en altres vaixells.

Per contra, aquí el client elegeix entre 16 restaurants cada nit, tot i que 10 (especialitzats) requereixen un suplement d'entre 10 i 25 dòlars per persona per evitar massificacions. El pagament no evita que el Teppanyaki s'ompli diàriament, on

xefs asiàtics cuinen a petits grups en viu delícies nipones.

L'entreteniment és un altre pilar de l'Epic, dividit en dies i espais diferents de funció per diversificar l'oferta. Les entrades es reserven, de manera gratuïta, i aquesta vegada no hi ha aglomeracions per veure espectacles propis de grans teatres nord-americans, on destaquen els Blue Man i el Legends in Concert (amb imitadors de les estrelles).

Notícies relacionades

Quatre ponts gesten la vida a bord

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

¿I què passa amb les escales? Encara que un creuer permet visitar diverses ciutats amb comoditat -en excursions organitzades o bé per lliure i per menys preu-, hi ha gent interessada a estar-se el màxim temps possible al vaixell, com si el resort fos el destí. En les visites es gasta, i en el creuer tot està inclòs menys l'alcohol. Molts espanyols han aprofitat les potents ofertes (fins a 500 euros per persona i setmana a l'interior, i 750 amb balcó, segons el moment de la compra) i saben que difícilment haurien pogut pagar menys ni anant-se'n a una platja local. Això sí, aconseguir hamaca al sol, un mínim forat, en dia de navegació és missió d'espeleòleg. En canvi, en les escales, el que no es mou es fa l'amo d'un vaixell gairebé buit. Tot un plaer.

Efímer, això sí. Tothom es queixa que quan dominen la vida a alta mar, s'acaba. Matinar molt i tornar a començar...