Quatre ponts gesten la vida a bord

L'agitada i agradable vida a bord que viu el passatge entre els ponts 5 i 19 flueix amb una impecable organització gràcies a l'activitat que no es veu sota la cinquena planta. Aquest territori que el viatger no pot trepitjar concentra la residència de la majoria de la tripulació i la maquinària que activa la resta del vaixell. El pont de comandament s'ubica a la coberta 13.

Una incursió a les entranyes de l'Epic trenca mites. Per exemple, els treballadors no dormen en lliteres com si fossin en una caserna: aquí disposen de minicamarots individuals, amb lavabo compartit, encara que els oficials i l'staff tenen camarots en ponts superiors. El personal treballa de quatre a nou mesos seguits (poden baixar unes hores als ports, fora de torns) i després descansa de dos a tres mesos, segons la categoria.

Un rebost d'infart

La ingent quantitat de menjar que tot el dia tempta els viatgers implica activitat gairebé sense descans a la cuina. I és que per donar menjar i beure al passatge fan falta 880 persones, unes en servei i altres a la rereguarda. A les 11 del matí, després de l'esmorzar, a la gegantina cuina central (els restaurants d'especialitats tenen els seus propis fogons) ja s'hi està ultimant el menjar que se servirà a partir de les 11.30 hores. És important controlar bé els estocs, diu Rooney Bennet, subxef executiu. «Si et quedes sense cafè enmig del mar no tens on anar a buscar-ne», fa broma mentre diversos operaris trenquen centenars d'ous. A la seva llista hi ha 12.000 productes. Les normes d'higiene són extremes, la cuina rellueix i les seves parets s'il·lustren amb les fotos exactes de com han de presentar-se els plats. Una planta de reciclatge tracta tots els residus i fins i tot es potabilitza l'aigua del mar.

Notícies relacionades

Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Alvin Pérez gestiona l'àrea de provisions de menjar i beguda, una logística gairebé logarítmica. «Els congelats i les conserves els portem de Miami, i a Roma carreguem producte fresc que procedeix de diferents països del món», explica al costat d'una caixa de llimones valencianes. Cada producte té la seva temperatura i es distribueix en enormes rebostos-nevera. Les quantitats són ingents.

Un altre espectacle es viu a la tintoreria. ¿S'imaginen rentar, assecar i planxar milers de llençols i estovalles al dia? Per sort, gairebé tot ho fan supermàquines.