Mor el periodista català Carles Sentís

Elperiodista català Carles Sentís hamortaquest dimartsals 99 anys, han confirmat fonts deLa Vanguardia, on col·laborava.

El 9 de desembre Sentís hauria complert 100 anys. Elfuneral se celebrarà aquestdijous a les 10.30 hores al tanatori de Sant Gervasi.

Va destacar tant en el terreny periodístic com en el polític i se'l recordarà com un dels encarregats degestionar el retorn delpresident de la Generalitat Josep Tarradellas i d'acompanyar-lodes de París a les primeres entrevistes amb elpresident del Govern Adolfo Suárez i el rei Joan Carles. 

Carles Sentísva néixer a Barcelona el9 de desembre de 1911, va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona (UB) i va completar els seus estudis a la Sorbona, deParís, on es va traslladar a l'esclatar laguerra civil espanyola. En la seva faceta políticava encapçalar la candidatura d'UCDperBarcelonai va ser elegitdiputat al Congrés el 1977, càrrec queva repetir el 1979.

Va assolir la vicepresidència de la Comissió d'Afers Estrangers i, després de deixar el Parlament espanyol el 1982, va ser nomenat conseller del Regne. També va serconseller polític de la Generalitat provisional, entre el 1977 i el 1980, i president d'honor de Centristes de Catalunya-UCD.

Corresponsal de guerra i testimoni presencial dels judicis de Nuremberg

Com a periodista, va col·laborar durant elsanys trentaamb diaris comLa Publicitat, L'InstantiLa Veu de Catalunya, i també va sercol·laborador de Destinoicorresponsald'ABC, La Vanguardia, El Correo Cataláni l'argentíClarín.

La guerra va marcar en bona mesura la seva carrera periodística ja que en la dècada de1940va sercorresponsal de guerrade diversos mitjans, comABCiLa Vanguardia, on va relatar els conflictes de l'Àfrica. També va seguir el desembarcament dels aliats, elsjudicis de Nuremberg i l'alliberament del camp de concentració nazi de Dachau, i va completar la seva faceta internacional com a corresponsal durant alguns anys aNova York, París i l'ambaixada espanyola a Brussel·les. 

Es va fer ressò delfenomen de la migraciódels ciutadans del sud d'Espanya que van viatjar a Catalunya a buscar millors condicions de vida a través de lasèrie de reportatges "Transmiseri", que va publicar alsetmanari Miradori que molts anys després es va convertir en llibre: la sèrie se centra en els autocars clandestins que transportaven murcians i andalusos cap a la comunitat catalana, i ell mateix va viatjar fent-se passar per un d'ells.

Director i fundador de mitjans de comunicació

També va estar al cadapvant de diversos mitjans de comunicació, com quan va serdirector de l'agència Efeel 1963, deRàdio Barcelonael 1972, iva fundar i dirigir Tele-Exprés el 1966. 

També va ocupar lapresidència de l'Associació de la Premsa de Barcelonaa la dècada dels setanta i va serdirector general de coordinació informativadurant elprimer Govern de la Monarquia.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

Deixa un conjunt d'obres publicades a través de les quals els lectors poden repassar la història més recent d'Espanya i del món comLa Europa que he visto morir(1942),África en blanco y negro(1944),Protagonistas que conocí (1982),El procés de Nuremberg(1995),España, al filo del nuevo siglo(2000) iI de sobte, Tarradellas, entre d'altres. 

Per la seva trajectòria professional va rebre el 1989 el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, el Premio Nacional de Periodisme el 1998, i, deu anys més tard, la Medalla al Mèrit al Treball del Govern, a més de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1986.