El temporal passa factura

L'Índic, el més desconegut, el menys explorat dels oceans, segueix imposant la seva capritxosa llei als expedicionaris de Malaspina. Els científics embarcats a l'Hespérides han complert el tercer dia d'aturada forçosa a causa del temporal que va atrapar dissabte el vaixell i que, contravenint dia rere dia les prediccions, es nega a alliberar-lo. La nau, que s'allunya de l'Àfrica pel sud-est de Madagascar, era aquest migdia al centre mateix de la borrasca, a la posició 31º 41 de latitud sud i 54º 47 de longitud est.

A més de la interrupció dels treballs de mostreig, el temporal ha començat a cobrar altres factures. L'aigua que entrava per una escotilla mal ajustada ha causat aquest matí un curtcircuit al laboratori de popa. El fort balanceig ha causat desperfectes en diverses canonades. Les onades es colen pel sistema de ventilació i omplen d'aigua el terra de la cuina. L'onatge, amb crestes de sis metres d'altura, i el vent, amb puntes de 85 quilòmetres per hora, han tombat a coberta unes piscines on els investigadors realitzen incubacions de plàncton. Al sortir per recol·locar-les i falcar-les bé, una onada titànica ha escombrat la coberta i ha fet caure el sergent primer Germán Beceiro, l'encarregat de les maniobres a l'exterior. Beceiro, bètic fins al moll de l'os i molt expert en la seva feina, ha sortit indemne de la rebolcada.

Les paraules que més vegades repeteix a bord aquest militar, sempre adreçades als científics que prenen part en les maniobres a coberta, són aquestes quatre: “És per la teva seguretat”. Posa't el casc; és per la teva seguretat. No surtis a coberta sense l'armilla salvavides; és per la teva seguretat. No oblidis les botes reforçades; és per la teva seguretat. Amb xancletes, ni parlar-ne, ni en un creuer pel Carib; és per la teva seguretat...

Aquests dies, la insistència de Beceiro cobra tot el sentit. L'Hespérides és un vaixell de mida mitjana i molt robust (fa 82,5 metres d'eslora, una mica menys que el terreny de joc del Camp Nou, i 14,3 metres de mànega, i el seu buc d'acer està capacitat per obrir-se pas entre gel de mig metre de gruix), però no és un creuer de vacances, sinó un vaixell de feina. Els espais als laboratoris són espartans i molt reduïts, i la coberta està plena de maquinària, cables d'acer tibats i equips tècnics. Fins i tot amb la mar plana, l'Hespérides et brinda una oportunitat de trencar-te l'espinada a cada dos metres. Amb aquest onatge, és imprescindible tenir tot l'equip (caixes, ordinadors, càmeres...) ben falcats i posar una especial cura al pujar i baixar les escales gairebé dretes que porten d'una coberta a l'altra, amb què formen gairebé un angle recte: s'han de fer servir els peus i les mans i no avançar mai amb menys de tres punts de suport.

Notícies relacionades

Home a l'aigua

L'olor del marisc i l'escalfament global

A més dels desperfectes, la incomoditat general i els marejos intermitents, el temporal també dóna lloc a situacions còmiques, o ridícules, segons com es miri. El primer dia de temporal, aquest periodista va pagar la inexperiència a la dutxa. Un fort cop de mar va escorar el vaixell de tal manera que l'aigua acumulada al plat de la dutxa va sortir catapultada, va escombrar el bany, va superar el marc elevat de la porta i va inundar el camarot.

Després de tres dies de muntanya russa perpètua, ja no hi ha ningú a bord que s'atreveixi a aventurar quan amainarà la tempesta. És possible que demà, dimecres, la situació continuï igual i dijous hi hagi calma. Només és una possibilitat. "Tot té un costat positiu", filosofa el comandant de l'Hespérides, Juan Antonio Aguilar. "En aquests temps en què sembla que n'hi ha prou de prémer la tecla d'un ordinador perquè tot surti com volem, l'oceà ens recorda que no som tan poderosos com ens creiem. El mar posa cadascú al seu lloc".