L'olor del marisc i l'escalfament global

Males notícies, un avegada més. El científic en cap a bord de l'Hespérides, Jordi Dachs, no pot amagar la preocupació que li enfosqueix el rostre. Avui, dimecres, el temporal tampoc permetrà llançar al mar els equips de mesuraments i recollida de mostres d'aigua i plàncton. És el quart dia consecutiu d'aturada en aquesta tercera etapa de l'Expedició Malaspina, que creua l'Índic sud des de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) fins a Perth (Austràlia).

En números absoluts, Dachs considera que quatre dies d'inactivitat sobre els 29 que té l'etapa no suposen cap daltabaix per al projecte. Però si la borrasca persisteix o si l'Hespérides ensopega amb alguna altra tempesta forta de camí a Perth, l'acumulació de jornades ermes començarà a ser crítica.

Menstrestant, els expedicionaris maten com poden la inquietud i el tedi a l'interior del vaixell, on, posats a enyorar, es troba a faltar fins i tot l'olor de l'oceà. Aquesta aroma intensa, densa, fresca, salina i lleugerament sulfurada del mar. La mateixa olor del marisc. ¿Quina olor fan el mar, les ostres, els percebes?

Un dels principals responsables d'aquesta aroma és un gas denominat sulfur de dimetil (DMS), la forma de sofre volàtil més abundant a la superfície dels oceans. Però el DMS no solament serveix perquè el marisc resulti apetitós a l'olfacte, sinó que juga un paper valuós per a l'equilibri d'energia del planeta. El químic i oceanògraf de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona Rafel Simó, que dirigirà l'Expedició Malaspina en l'etapa Honolulu-Cartagena de Indias, exposa algunes virtuts del sulfur de dimetil en el seu treball Mar de núvols, publicat a la revista científica catalana L'Atzavara.

El DMS és produït per un tipus d'algues unicel·lulars del fitoplàncton. Aquests organismes fabriquen propiona de dimetilsulfoni, una molècula que els ajuda a sobreviure i reproduir-se en un mitjà difícil com les capes superficials de l'oceà, salades, pobres en nutrients i molt exposades a les radiacions ultraviolades. A partir del propionat de dimetilsulfoni del fitoplàncton, la interacció entre les microalgues, els bacteris i els predadors allibera el DMS o sulfur de dimetil. Aquest gas, quan és emès pel mar a l'atmosfera, s'oxida i forma micropartícules volàtils que queden en suspensió. Aquestes, al seu torn, permeten la formació de núvols, ja que sense partícules flotants el vapor d'aigua és incapaç per si mateix de condensar-se; necessita aquestes micropartícules per adherir les minúscules gotes.

D'aquesta manera, el DMS contribueix a la lluita contra l'escalfament del planeta, ja que tant els núvols com les partícules en suspensió reflecteixen una part de la radiació solar. Fins a cert punt, és obvi: l'ombra dels núvols refreda la Terra, o almenys evita que s'escalfi més.

Notícies relacionades

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

Ramón López de Mántaras, expert en IA: "És un problema creure que les màquines tenen consciència"

Sobre els continents no falten partícules en suspensió atmosfèrica (pols, partícules biològiques, fum, combustió d'hidrocarburs). Però en ple oceà, són menys abundants. Aquí, el gran proveïdor de micropartícules és el mateix mar, funció en la qual el DMS juga un rol principal.

Un tema per reflexionar davant un d'plat de cloïsses de Carril i una copa d'albariño, de rueda verdejo o d'alella ben fred (la copa, perlada per la condensació, per descomptat).