Aquí mana l'Índic

El temporal no afluixa. La mínima treva que els forts vents van insinuar diumenge a la tarda va acabar sent un mer miratge. L'Hespérides segueix instal·lat en una muntanya russa permanent. Per segon dia consecutiu, s'han hagut de suspendre les maniobres d'extracció d'aigua, pesca de plàncton i mesurament de radiació i de salinitat. Sembla que la tempesta seguirà sacsejant el vaixell un parell de dies més.

“Li hem agradat, no vol abandonar-nos”, suggereix el comandant, Juan Antonio Aguilar, al pont de comandament. El temporal avança en la mateixa direcció que el vaixell. És com si en aquesta àrea tan poc freqüentada de l'Índic, allunyada de les rutes marítimes convencionals, l'oceà no hagués volgut deixar passar l'oportunitat de divertir-se amb el seu únic hoste, el vaixell oceanogràfic de l'Armada.

Notícies relacionades

Una muntanya russa interminable

El temporal passa factura

El primer dia sense recollir mostres es va suportar bé. El segon, ja pesa, sobretot per la inquietant perspectiva que dimarts i dimecres les coses continuïn igual. A bord, els científics maten el temps de múltiples maneres successives: ordenen notes, planifiquen treballs, fan currículums professionals, comproven amb disgust a través d'Internet que encara no han cobrat una beca per un oblit burocràtic, veuen pel·lícules, s'avorreixen, escolten música, es maregen, s'ajauen a la llitera, baixen als laboratoris, repassen unes mostres de dies anteriors, juguen a endevinar títols de pel·lícules, mengen xocolata o pomes o cacauets, s'escarxofen en el sofà, rasquen una guitarra amb només cinc cordes (com als refugis de muntanya, ningú porta cordes de recanvi), s'aixequen, deambulen per la cambra comuna, es lamenten del mal temps, es resignen, després es tornen a lamentar i a resignar, fan neteja al seu camarot, escriuen correus electrònics, llegeixen. Amb aquest onatge no es pot llegir gaire, perquè fixar la vista massa temps en les línies és garantia de mareig. Excepte per a alguns immunitzats, com el colombià Federico Maldonado, absort en un volum sobre l'herència de Darwin: “¿Marejar-me llegint? Què va, acumulo molts anys d'entrenament al bus”.

Al cap de l'expedició, Jordi Dachs, i al comandant Aguilar els preocupa a més un altre assumpte. Si l'aturada dura més temps, es trencaran les rutines de treball i, quan arribi el moment, la represa tornarà a ser problemàtica, com el primer dia. Però ningú a bord hi pot fer res més, ningú té a les seves mans la possibilitat de modificar la direcció del temporal ni de calmar-lo. Només s'ha d'esperar. Aquí mana l'Índic.