Una muntanya russa interminable

Havia d'arribar. La borrasca anunciada per dijous o divendres es feia pregar, però no es podia oblidar així com així de la seva cita amb l'Hespérides. Ahir, dissabte, va arribar fins al vaixell, al sud de Madagascar. Fins a mitja tarda, encara es va poder treballar a bord amb una certa normalitat, però a partir de llavors, els vents i l'onatge van regalar als expedicionaris un viatge interminable al Dragon Khan. Es van haver de lligar els equipaments dels laboratoris que no estaven amarrats, les mostres d'aigua, els ordinadors i, en general, tots aquells objectes susceptibles de caure a terra o xocar contra les parets pel balanceig.

El vent aixecava onades de mar grossa que entraven de proa i clavaven uns cops descomunals al buc del vaixell. El comandant de l'Hespérides, Juan Antonio Aguilar, madrileny de 51 anys, va ordenar canviar el rumb per amurar el vaixell, és a dir, per col·locar la nau de manera que el vent no entrés per la proa, sinó pel lateral de la proa, formant un angle d'uns 30º. Així va navegar tot dissabte a la nit i diumenge al matí, recosint en zig-zag la derrota o via de navegació prevista. No hi havia cap altra opció. Mantenir la proa contra el vent hauria suposat un càstig excessiu i innecessari per a les canonades i els equipaments electrònics del vaixell, a més dels navegants.

Diumenge a la matinada, el temporal no va fer més que empitjorar. El vaixell seguia zigzaguejant, amurant-se alternativament per babord i estribord, per evitar tenir la proa contra l'onatge. Amb l'alba, els vents ja van arribar a velocitats de 45 nusos (84 km/h). La mar, molt gruixuda, picava contra el vaixell amb onades de cinc metres que arrencaven uns gemecs inquietants de les entranyes de la nau. L'Hespérides donava cops de cap de proa com un cavall encabritat, i l'escora per babord i estribord s'acostava als 20º. Les onades escombraven la coberta del castell de proa i amenaçaven d'inundar els conductes de ventilació de la cuina. Un equip de mariners equipats amb armilles salvavides van haver de sortir per tapar els respiradors.

En aquestes condicions, es van suspendre les maniobres científiques previstes a coberta. Hi havia risc per a la seguretat de les persones i dels equips. Els investigadors es van repartir la resta del dia entre els camarots (el llit acaba sent el lloc on el cos humà aguanta millor els desagradables efectes del temporal), els seus ordinadors (revisant, organitzant i etiquetant les tasques) i els laboratoris (acabant algun filtratge de mostres de dies anteriors).

Notícies relacionades

El suport de la joventut al feminisme cau deu punts: "La violència de gènere és un invent ideològic"

Com demanar una revisió dels exàmens de la selectivitat a Catalunya?

El comandant Aguilar feia broma al pont de comandament. "Això no és res. El que va ser realment divertit va ser un temporal que ens va agafar el febrer de l'any passat navegant des d'Ushuaia cap a Ciutat del Cap, entre les illes Malvines i les Geòrgies del Sud. Vam navegar quatre dies amb escores de 43º". Brutal. Si amb 18º o 20º, el vaixell semblava una muntanya russa, com havia de ser amb una escora de 43º. El terra es convertia en paret, i la paret, en terra. En aquella ocasió, la força de l'onatge va trencar l'ancoratge d'un sofà, i el moble, agitat per una força diabòlica, va destrossar la cambra.

Cap a les dues del migdia, amb l'Hespérides en 32º 54 de latitud sud i 47º 49 de longitud est, els vents van començar a cedir. Però això no suposava tornar a la calma de seguida. "Quan la tempesta comença a afluixar, l'onatge es desorganitza però no s'atura, les onades deixen de seguir una direcció més o menys fixa i cada una ve per on vol. Llavors és com si el vaixell navegués sobre un gofre, caient en forats inesperats". Així seguirà probablement fins dilluns al matí, quan els científics esperen poder reprendre la seva feina.