El condiment de la sopa

Amb un petit trago inesperat d'aigua fet a la platja es colen al cos una infinitat de microorganismes vius, tal com consignava la crònica anterior de l'Expedició Malaspina. Un breu apunt de record: en tres mil·lilitres d'aigua marina neden tres milions de bacteris, 30 milions de virus i una quantitat considerable de vegetals (fitoplàncton) i micromarisc(zooplàncton).

Però això no és tot. Ni de bon tros

Aquesta salada culleradeta de sopa freda marinera porta incorporat, a més, el seu condiment. Un complet adob de contaminants orgànics i inorgànics, moltíssim més concentrat en aigües costaneres que en mar obert. En el més suau dels casos, per tres mil·lilitres de líquid, l'indesitjable condiment està compost per no menys de 60.000 milions de molècules d'elements contaminants, cosa que suposa una massa de tres bilionèsimes parts d'un gram.

“No cal preocupar-se per un trago accidental, però sí per la concentració i l'impacte global dels contaminants als oceans”, precisa l'investigador barceloní del CSIC Jordi Dachs, de 41 anys, que encapçala l'expedició científica que solca les aigües de l'Índic a bord de l'Hespérides.

Fins a ple oceà només arriben els contaminants persistents, els que resisteixen dècades i dècades sense degradar-se. L'equip de Dachs se centra, encara que no de forma exclusiva, en l'estudi dels contaminants orgànics persistents (POP, en les seves sigles en anglès) i del seu comportament i efectes al mar. Ho fa a partir de l'anàlisi de la concentració de POP en el fitoplàncton, la primera baula de la cadena alimentària marina. En cada baula següent, la concentració de contaminants progressa de forma geomètrica. El salt proporcionalment més descomunal es produeix en el fitoplàncton, on la concentració de POP és entre 10.000 i 10 milions de vegades superior a la de l'aigua. A partir d'aquí, en cada baula superior, la dosi de POP augmenta entre tres i cinc vegades respecte de l'anterior.

Notícies relacionades

Aquí mana l'Índic

El temporal passa factura

Dels aproximadament 2.000 elements contaminants orgànics que es poden trobar al mar, una mica més de la meitat són persistents. Arriben als oceans transportats per l'atmosfera. Entre ells, destaquen els hidrocarburs (automoció, indústries, pesticides agrícoles), les dioxines (generades en processos de combustió incontrolats), els PCB (bifenils policlorats, utilitzats en olis industrials fins a la seva prohibició, fa 30 anys) i els PBDE (èters de bifenil polibromats, usats per ignifugar equips electrònics, moquetes, tapisseries, cortines i altres productes, d'on emanen permanentment a l'atmosfera).

El fitoplàncton exerceix una importantíssima funció de bomba biològica: contribueix a capturar als abismes oceànics una part del CO ₂que s'emet a l'atmosfera. Per això és tant important saber com afecten els POP al fitoplàncton. ¿Poden els contaminants persistents desactivar o entorpir la bomba biològica? Per a aquesta i moltes altres preguntes busquen la resposta els científics de l'Expedició Malaspina.