La capital de la mala sort

«A Vic li ha tocat la grossa de la loteria de Nadal dues vegades en tan sols trenta anys. A nosaltres ens ha passat just al revés. En un mateix any hem viscut aquestes dues tragèdies. És l'atzar, i no pots fer-hi res per evitar-ho». Pep Oliveras, propietari d'Art Cristià, l'empresa més antiga d'Olot dedicada a la fabricació d'imatges religioses, intenta prendre's de la millor manera possible el tràngol pel qual passa la seva estimada ciutat. La capital de la comarca de la Garrotxa està consternada, commocionada, en estat de xoc. Els onze enverinaments confessats pel zelador del geriàtric La Caritat i els quatre assassinats a sang freda perpetrats per Pere Puig Puntí, separats per tan sols dos mesos, han estat massa per a aquesta tranquil·la localitat de 32.000 habitants. De fet, Olot és una de les poblacions més tranquil·les de Girona.

Una pau que s'ha vist truncada per l'exhumació d'una dotzena de cadàvers, per unes quantes bales mortals disparades a boca de canó que van arrencar quatre vides i per una horda de periodistes que amb la càmera i el micròfon a la mà furguen en tots els racons d'aquesta pudorosa ciutat. «Però Olot no és tal com la descriuen algunes cadenes de televisió. Tenim un teixit social i empresarial potent i innovador, centres culturals com ara el Museu dels Sants i el Comarcal, clubs de patinatge artístic que han guanyat set campionats del món, cooperatives com La Fageda, que són un exemple que s'estudia en molts països, amb una qualitat de vida que no té Barcelona... I quan veus què és el que expliquen de nosaltres en alguns informatius, et sents molt impotent i molt petit», lamenta Oliveras.

Necessitat de calma

Fina Puigdevall, propietària de Les Cols, un restaurant amb dues estrelles Michelin i un dels hotels més originals de tot Catalunya, també ho té ben clar: «Ha sigut una tragèdia, però la circumstància que hagi passat a Olot és completament aleatòria. Ha sigut un succés fortuït, però és veritat que pot afectar la nostra imatge de cara a l'exterior. Hem de tirar endavant i treballar amb més il·lusió i alegria que mai», afirma.

Uns bons propòsits que són compartits per la majoria de les forces vives d'aquesta ciutat, però que requereixen d'un mínim període de calma per intentar oblidar els mals moments viscuts. Una tranquil·litat que el cas de La Caritat pot fer molt difícil d'aconseguir si es descobreixen indicis de més avis que han estat enverinats. «La diferència entre els d'aquí i la gent de fora és que

nosaltres coneixíem les persones mortes. Eren gent molt pròxima amb qui parlàvem pocs dies abans que passés tot plegat. Per això és normal que estiguem tan afectats, però no és just que es conegui Olot solament per això. Aquesta ciutat té moltes coses bones i està envoltada d'uns espais naturals únics, i la gent continuarà venint a visitar-los», assegura Irene Bonet, la propietària de la llibreria El Drac, un cèntric establiment cultural de referència a la ciutat i també a les comarques de Girona.

«Per desgràcia som protagonistes per uns fets pels quals no hauríem de ser-ho. És una situació lamentable, perquè som un poble amable i cordial. La gent de la Garrotxa ens distingim per la nostra empenta empresarial, econòmica i cultural, i per aquest motiu no se'ns pot jutjar pel comportament de dos individus. Hem de continuar amb la nostra vida normal i superar-ho», subratlla Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona i destacat empresari del transport.

Sense explicacions

Notícies relacionades

Una curta prova psicològica és el principal filtre del permís d'armes

L'assassí d'Olot també va sortir a la caça del cap del banc i un col·lega

L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, també considera que el que viu aquests dies la ciutat és «una trista coincidència». Olot està «absolutament consternada», admet, i ha tingut «mala sort» per ser l'escenari de tants crims en tan poc temps. «Res no explica per quin motiu a persones conegudes i respectades se'ls creuen els cables, com ha passat en aquests dos casos. Però hem de continuar treballant amb il·lusió perquè Olot és una ciutat on hi ha bona convivència», insisteix l'alcalde.

Una trajectòria que no pot quedar entelada per aquests tràgics successos, segons sosté Eduard Bech, director del Museu dels Sants. «El que ha tingut i el que té Olot és el seu patrimoni artístic, històric i cultural. Això és el que en quedarà, i tota la resta se n'anirà», afirma.