FINALISTES DEL PREMI CUINER DE L'ANY, CONVOCAT PEL FÒRUM GASTRONÒMIC DE GIRONA .1

Cuina tradicional i avantguardista

Quim Casellas prepara una cuina sincera i molt familiar a l'hotel Casamar de Llafranc

Cuina tradicional  i avantguardista_MEDIA_1

Cuina tradicional i avantguardista_MEDIA_1 / CLICK ART FOTO / DAVID BORRAT

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Quan se li pregunta a Quim Casellas per la nominació al Cuiner de l'Any no triga ni un segon a mostrar la seva il·lusió i felicitat. Però tampoc triga ni un segon a recordar-se de la família, sense la qual el Casamar no seria avui dia una realitat.«Els premis s'acostumen a centrar en els cuiners i s'obliden de la gent de la sala. La tasca que fa la meva germana Maria és fonamental».

L'hotel i restaurant Casamar va ser el somni fet realitat de l'avi de Quim Casellas. Després d'emigrar a Suïssa va tornar a les seves arrels, va comprar la vella casa d'un sastre i va crear un petit hostal.«El suís s'ha tornat boig», deien els veïns del poble. D'això fa 55 anys i d'aquella casa només en queden els fonaments i l'esforç que han heretat els germans Casellas. Quim als fogons i Maria a la sala.

«Fem una cuina sincera, tradicional però amb un toc d'enginy en què el producte és bàsic», diu el xef.

La seva proximitat amb el Mediterrani fa que tinguin gran varietat de peix d'alta qualitat, però la riquesa de l'Empordà també li brinda carns de caça tendres, fuagràs i bolets.

Encara que el Casamar té un menú degustació, Casellas recomana que cada client es faci un menú degustació propi prenent mitges racions dels plats que prefereixin de la carta.«Així és segur que l'encertem», diu fent broma.

Notícies relacionades

Un risotto de verdures ecològiques i espardenyes o un carpaccio de vieira i pinyons garapinyats són dues de les exquisideses de l'assortiment de plats del restaurant de Llafranc.

Als 35 anys, Casellas és membre de La Cuina de l'Empordanet i de Slow Food Empordà. Explica orgullós que fa la cuina que li agrada, sense por a innovar i amb total llibertat.«Quan era més jove, durant els mesos que tancava el restaurant me n'anava a Barcelona a aprendre dels millors. Després tornava a casa carregat d'idees i de noves receptes». Ha rebut sempre el suport incondicional dels seus pares, segurament molt conscients del talent del seu fill. Ara Casellas és el pare, els seus fills encara són petits, però confessa que a vegades pensa en la continuïtat del negoci familiar.«Em faria molta il·lusió que els meus fills, o algun d'ells, continués amb el restaurant, sobretot per l'esforç que hi hem posat tots», explica.