Zapatero li recorda al Papa que Espanya és un Estat aconfessional

El president José Luis Rodríguez Zapatero va apostar per lafinezzavaticana per respondre a les crítiques que el Papa va dedicar al Govern socialista abans fins i tot de trepitjar territori espanyol. No tenia gaire temps, a penes uns 10 minuts, per replicar a Benet XVI per la seva comparació entre el laïcisme «agressiu» de l'Espanya actual amb l'anticlericalisme de la Segona República. En aquella breu trobada, Zapatero es va limitar a recordar-li que el país que acabava de visitar és un Estat aconfessional, on impera la llibertat de culte, però també on l'Església catòlica és tractada amb guant de seda per part de l'Administració.

En un breu comunicat, la Moncloa va explicar que la reunió, celebrada a l'aeroport del Prat poc abans que el Pontífex iniciés la tornada al Vaticà, es va desenvolupar en un clima «cordial i distès», i que el president va comentar amb el Papa la «relació fluida» que manté el seu Govern amb la Santa Seu. Aquesta relació, li va dir Zapatero a Joseph Ratzinger, sempre segons la nota de la Moncloa, és fruit de l'aconfessionalitat de l'Estat que estableix la Constitució, una condició que implica «reconèixer el pes de l'Església catòlica», però també «garantir la llibertat de tothom».

Així doncs, el cap de l'Executiu no va entrar en dissertacions històriques sobre les similituds i les diferències entre la laïcitat de l'Espanya dels anys 30 i l'actual. Però el debat ja era sobre la taula i el PSOE, menys cautelós que el seu líder, hi va intervenir. El dirigent socialista Álvaro Cuesta va jutjar «desencertat» el comentari del Pontífex perquè, posats a mirar enrere, tots hi poden sortir perdent. «Els anys 30 i 40 no són precisament la millor pàgina de l'Església a Europa», va replicar, en clara al·lusió al suport eclesiàstic a alguns règims totalitaris.

Però el que ha molestat més el PSOE, igual que altres partits, és que Ratzinger aterrés amb un missatge combatiu -que després va conciliar en els seus discursos a Santiago de Compostel·la i Barcelona-, quan el Govern ha fet gestos significatius per no enterbolir la relació amb l'Església abans del viatge. En aquest context s'emmarca, per exemple, la confirmació de la decisió de deixar al congelador la llei de llibertat religiosa. A més, Cuesta va recordar els 6.800 milions d'euros anuals de finançament que rep l'Església.

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

MATISACIONS / Davant les suspicàcies aixecades, el portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, va mirar de matisar les paraules del Papa i va garantir que no buscaven la polèmica. Era tan sols, va dir, un comentari sobre el laïcisme creixent a Espanya i a Europa, acompanyat d'algunes referències històriques. Però la puntualització no va convèncer el PSOE. Tampoc el PNB, ERC i ICV-EUiA, que van carregar contra Benet XVI.

Molt al contrari, el Partit Popular i Convergència i Unió van justificar i fins i tot van complementar la controvertida comparació, entre crítiques a Zapatero. El popular Esteban González Pons va acusar el president de no estar «a l'altura del sentiment del poble espanyol» per no haver rebut el Pontífex fins a l'últim moment. El democristià Josep Antoni Duran Lleida va censurar que Zapatero no assistís ahir a la missa celebrada a la Sagrada Família i, en canvi, sí que acceptés el 2009 la invitació de Barack Obama per anar a una oració protestant.