MEDI AMBIENT
El Maresme du les restes orgàniques fins al Baix Camp
La situació fa que diversos municipis tinguin paralitzada la recollida selectiva
El retard de la planta de Granollers obliga a traslladar els residus a 158 quilòmetres

Instal·lacions de la planta de tractament de fracció orgànica de Granollers, la setmana passada. /
Cada dia uns vuit camions de gran tonatge carregats d'escombraries recorren els 158 quilòmetres que separen la planta de tractament de residus de Mataró (Maresme) de la de compostatge de Botarell (Baix Camp). Aquesta instal·lació rep des de fa mig any unes 80 tones diàries de fracció orgànica que generen les 30 poblacions del Maresme i que no admet cap abocador de la província de Barcelona.
El gestor de les restes del Maresme, el Consorci per al Tractament de Residus, es veu obligat a traslladar les escombraries orgàniques fins a Botarell i també a un recinte privat d'Alguaire (Segrià) al no poder-les portar a la planta de tractament de fracció orgànica de Granollers (Vallès Oriental). Segons l'Agència Catalana de Residus, aquesta instal·lació «està funcionant en període de proves, però sense arribar a la seva màxima capacitat», fet que li impedeix assumir aquests residus com dicta la Generalitat.
El problema va aparèixer al juny quan a la planta Ecoparc-2 de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), on es traslladaven provisionalment les restes orgàniques, «es va impedir l'entrada» dels camions del consorci del Maresme, recorda Carles Salesa, director de l'entitat. La raó va ser la «falta de capacitat», ja que la planta va quedar al límit amb la posada en marxa de la recollida selectiva a Barcelona.
TRACTAMENT MÉS CAR / El Maresme, en compliment de la legislació que obliga a la recollida selectiva d'escombraries en tots els seus municipis, en genera prop de 30.000 tones a l'any. El trasllat a tanta distància encareix el tractament uns 20 euros per tona, una xifra que per als ajuntaments que integren el consorci és insostenible si la situació s'eternitza. La solució imaginativa adoptada és «tornar amb els camions plens d'escombraries perquè les puguin cremar a la incineradora de Mataró», apunta Salesa, fet que compensa en part la despesa de desplaçament.
Amb la intenció d'apaivagar els ànims dels alcaldes afectats, l'Agència Catalana de Residus assegura que la segona fase del pla territorial sectorial d'infraestructures «preveu ubicar una nova planta al Vallès Oriental i una altra de tractament de la matèria orgànica» que es podria instal·lar a l'Alt Maresme, sense proporcionar més precisions sobre el seu emplaçament. De la mateixa manera, el gestor de residus de Catalunya apunta que, fins i tot funcionant a ple rendiment, la planta de Granollers «a llarg termini no tindrà capacitat per assumir totes les restes procedents del Maresme».
A causa de la incertesa sobre el destí dels residus orgànics, alguns municipis com Santa Susanna, Palafolls, Malgrat de Mar i Pineda de Mar encara tenen pendent la posada en marxa de la recollida selectiva de la fracció orgànica. Aquestes localitats estudien demanar una moratòria o bé paralitzar l'aplicació de la norma fins i tot a risc d'infringir la llei. En aquest sentit, l'Agència Catalana de Residus aplica penalitzacions als ajuntaments que no efectuen la recollida selectiva de les escombraries orgàniques.
- Un policia de Badalona serà jutjat per falsejar quilometratge
- La nadinemania conquereix el món de l’òpera
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Electricitat Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya
- Els vàpers tornen a les platges de BCN després d’un revés judicial