L'onatge devora d'un cop tanta sorra com la reposada aquest any

Ha durat un sospir. Bé, potser una mica més, però no gaire. La sorra col·locada l'agost passat a les platges del Maresme ha desaparegut literalment després del temporal del pont del Pilar. L'onatge se n'ha empassat prop de 370.000 metres cúbics, que a raó de 6 euros per metre cúbic suposen més de dos milions d'euros, estimen els afectats. I el pitjor: el mar s'ha endut la barrera de sorra que protegeix passejos marítims, vies de tren i edificacions de primera línia de mar quan la tempesta s'intensifica. Ara, sense aquesta protecció, els danys de la pròximallevantada­poden ser molt elevats, ­adverteixen.

Les pèrdues definitives del cap de setmana les van començar a calcular ahir tècnics de la secretaria general del Mar del Ministeri de Foment i de la direcció general de Ports de la Conselleria de Política Territorial, desplaçats a la zona per fer una avaluació de danys.

Pels alcaldes afectats, la inversió econòmica ja no és excusa per ajornar una solució definitiva al problema. L'última regeneració, la de l'estiu passat, va tenir un cost de 2,2 milions d'euros, finançats en gran part pel Ministeri de Medi Ambient per consolidar platges a Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.

Només el Masnou s'ha salvat aquesta vegada del desastre a l'haver destinat la inversió estatal de 500.000 euros a reforçar les defenses d'una part de l'escullera, fet que ha suposat que la regressió de la seva costa hagi estat mínima. Una prova en què es basen la resta dels alcaldes, des d'Arenys de Mar fins a Montgat, per exigir solucions definitives al marge dels transvasaments de sorra. «Si els 23,8 milions destinats a les platges els últims anys s'haguessin invertit en esculleres, ara no parlaríem d'haver llençat els diners al fons del mar», va declarar ahir indignat l'alcalde de Cabrera, Joan Vilà (de GxC, una força política local).

Alguns responsables municipals, com Magda Casamitjana (PSC), alcaldessa de Roses (Alt Empordà), han tirat pel dret i han anunciat la creació d'una zona de bany sense sorra a la zona contigua al passeig marítim que és repetidament castigada per l'onatge. Ara, va explicar ahir Casamitjana, es limitaran a netejar la brutícia que ha deixat el temporal, informaLluïsa F. González.«Reposar sorra seria llençar els diners -va afegir-, ja que encara falten mesos per a la temporada de bany».

Els problemes del litoral català, des del sud de la Costa Brava fins al Garraf, són un mal endèmic des de fa 24 anys. «Hi ha dàrsenes, espigons i ports esportius, molts d'ells mal dissenyats o de disseny antic, que actuen com a obstacles i impedeixen que els corrents tornin la sorra a les platges com passava de forma natural», explica Pilar Marcos, de l'entitat ecologista Greenpeace. El professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Agustín Sánchez-Arcilla, director també del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM), hi afegeix una segona causa: «Les últimes dècades s'ha registrat una falta important de sediments al litoral del Maresme, perquè els rius i les rieres ja no hi aporten tanta sorra com abans i perquè s'ha urbanitzat fins a la mateixa línia de la costa».

Notícies relacionades

El temporal arrenca d'arrel el sostre d'un institut a Vilanova i la Geltrú

Espigons i dunes

El cost de les regeneracions de platja (consistents a extreure sorra del fons marí amb un vaixell draga i col·locar-la a les zones de bany) és ingent. Només a Catalunya es calcula que la inversió per recuperar platges afectades per lesllevantadessuma uns 25 milions. «El 2011, per exemple, la meitat del pressupost de la secretaria general del Mar, del Ministeri de Medi Ambient, es destinarà a la regeneració de platges a Espanya», lamenta Marcos.

COMISSIÓ INSTITUCIONAL / Diverses fonts de la Conselleria de Política Territorial van assegurar ahir que ja s'està treballant en possibles solucions. Per a això, s'ha creat una comissió Govern-Generalitat que ja ha mantingut diverses reunions i a la qual molt aviat s'uniran els ajuntaments. Entre les seves funcions, va informar Oriol Balaguer, director general de Ports de la Generalitat, figura l'elaboració d'un estudi de cada municipi. La prioritat serà que els ports, que ja obtenen una taxa dels seus usuaris en concepte de regeneració de platges, compleixin amb els transvasaments periòdics establerts. La Generalitat determinarà els transvasaments a realitzar, evitant sistemes agressius com el ­dragatge.