Les solucions

Espigons i dunes

No hi ha una única fórmula màgica. De fet, si el Govern està dragant des del 1986 els fons marins per portar sorra a les platges és perquè no existeix una solució de consens. És difícil conciliar els interessos de polítics, ecologistes, sector turístic i pescadors.

Embarcador enfonsat 8 Moll del port de Llançà (Alt Empordà) fet malbé pels estralls del temporal, ahir.

Embarcador enfonsat 8 Moll del port de Llançà (Alt Empordà) fet malbé pels estralls del temporal, ahir. / JOAN CASTRO / CLICK ART FOTO

2
Es llegeix en minuts
M. J. Ibáñez i F. CeDÓ

1 Els espigons  no són definitius, però funcionen 

«Els espigons no són definitius, però ajuden, si bé també és cert que tenen efectes secundaris, d'impacte ambiental». La construcció d'esculleres submergides -col·locades transversalment en el fons marí- és la solució més eficaç a la degeneració de les platges, segons l'opinió d'Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima. Això sí, adverteix, «és una mesura que no es pot aplicar sistemàticament, s'ha d'estudiar cas per cas». L'alternativa, desenvolupada per l'Ajuntament de Barcelona, s'ha mostrat, almenys en aquest últim temporal, bastant efectiva. A la capital, només la platja de la Barceloneta ha patit danys seriosos. Al Maresme, hi ha el temor que, en cas que s'apliqui, «es creï un efecte dòmino que accentuaria l'erosió en altres zones del litoral».

2 L'extracció  de sorra fa malbé  el fons del mar 

La zona on el vaixell draga succiona sorra del fons marí per ser expulsada a les platges «triga nou anys a regenerar tota la seva activitat marina». Qui aporta aquesta dada és Ramon Tarridas, portaveu de la Plataforma en Defensa del Medi Natural Marí del Maresme, que integren ecologistes i confraries de pescadors. Una de les conseqüències del sistema periòdic de dragatges, assegura Tarridas, «és la desertització que pateix el fons marí», i això converteix en inútils «els sacrificis dels pescadors amb les vedes biològiques». L'entitat reclama actuacions menys agressives com els bypass, traslladant per terra la sorra des de les zones on s'acumula. Els defensors d'aquesta mesura, fonamentalment el ministeri, la propugnen perquè «és una mesura segura, rendible i que a més brinda oportunitats a altres usos de la costa».

3 La preservació de dunes i flora marina serveix a llarg termini 

La costa catalana retrocedeix «quatre metres cada any», o sigui que per consolidar la sorra seria necessari aportar-ne «dos milions de metres cúbics» anuals. Així ho va detallar José Antonio Jiménez, del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, en una conferència que es va celebrar a Arenys de Mar contra l'actuació de la draga. Països com Holanda, amb un litoral molt exposat també als temporals, han optat per la creació de cadenes de dunes, «situades en primera línia, que protegeixen els passejos marítims», afegeix Sánchez-Argila. Aquesta és també una de les mesures defensades per Greenpeace, que recomana als ajuntaments que no retirin les fulles d'algues i plantes marines que arriben a l'hivern a les platges «perquè ajuden a consolidar la sorra», explica Pilar Marcos, experta en costes a l'entitat ecologista.

Notícies relacionades

4 Acostumar-se  a les platges  de còdols 

Amb les regeneracions artificials amb sorra del fons del mar també se'n ressent la qualitat de les platges. «És necessari conscienciar sobre un canvi de mentalitat per part dels usuaris. Les platges de sorra blanca cada vegada són més escasses i costoses i haurem de fer-nos a la idea de les platges de còdols, com eren abans algunes de les del Maresme», adverteix Marcos. A més, se'n ressent també la pesca artesanal, que encara practiquen embarcacions de menys de vuit metres d'eslora. Vint-i-quatre anys després del primer dragatge -davant del Masnou- «el sistema bentònic [relatiu a la biodiversitat marina] segueix amb baixos nivells de biomassa». La zona «continua sense ser apta per a la vida de nombroses espècies de peix, mol·luscos, algues i altres invertebrats marins», asseguren els pescadors.