Entusiastes i escèptics

El camí que va de Figueres a Ordis és un regal per als sentits. Aquesta petita localitat de l'Alt Empordà està ubicada en un paratge privilegiat, entre el blau brillant de la badia de Roses i els alts cims del Canigó. És un poble petit i bufó, que guarda carrers empedrats i racons oblidats, i que no ha patit l'epidèmia del xalet adossat. Al migdia, els seus carrers estan semideserts i una atmosfera de conte i boira es posa a les seves velles pedres. Un ambient que extasia el visitant però que no afecta en absolut el cru escepticisme d'alguns veïns a l'hora d'avaluar les possibilitats d'èxit del projecte.

«No vaig anar a la xerrada que va fer l'ajuntament però sé de què va el projecte. La gent que toquem de peus a terra veiem que és una cosa que està molt bé però que en el fons és com un somni. S'han de lligar moltes coses perquè sigui possible». Aquesta veïna, que ja és àvia, no té problemes per donar la seva opinió sempre que se li respecti l'anonimat. Una reticència que provoca una reacció en cadena entre les seves altres dues contertulianes, que acaben demanant que tampoc s'esmenti els seus noms malgrat que, poc abans, els havien facilitat.«És un poble molt petit i tots ens coneixem. Les paraules se les emporta el vent, però el que està escrit queda sempre», s'excusen.

No s'han posat d'acord, però les tres dones comparteixen la mateixa opinió. Consideren que és un projecte inviable perquè ningú al poble està disposat a fer el desemborsament necessari per renovar les instal·lacions, reformar les vivendes per millorar la seva eficiència energètica i, a més a més, col·locar petits aerogeneradors i plaques fotovoltaiques. Quan se'ls recorda que l'alcaldessa està buscant subvencions, la perspectiva tampoc canvia.

«Jo fa anys que vaig demanar pressupost per instal·lar unes plaques solars a la teulada de casa meva i encara tinc el paper guardat en un calaix. És molt car i ni tan sols podem assumir aquesta inversió»,comenta una d'elles. L'altra, que les està escoltant, aprofita una pausa per intervenir en la conversa i porta a col·lació dos temes essencials.«A més a més, encara que ens donessin ajudes en aquest poble hi ha molta gent gran. ¿Com les convences que han de fer obres a casa, amb l'embolic que això suposa, per canviar instal·lacions, posar vidre doble a les finestres i aïllar les façanes? Ja no estan per a aquesta mena de coses», assegura.

Un altre dels aspectes que no veuen clar és la gran quantitat de recomanacions sobre bones pràctiques domèstiques per aconseguir un estalvi energètic que faci més fàcil l'autoproveïment del poble.«Si poses una rentadora, no encenguis la vitroceràmica; si poses el forn, deixa de costat la planxa; i l'assecadora, ni tocar-la. És com retrocedir un segle i jo a l'estiu, quan fa molta calor, estic molt bé amb l'aire condicionat. Que no em diguin que m'haig de conformar amb obrir dues finestres per ventilar la casa», es queixa.

Partidaris del canvi

Notícies relacionades

Un municipi de l'Alt Empordà opta a ser el primer ecopoble català

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Però no tots els veïns pensen de la mateixa manera. De fet, un terç de les cases del poble passaran una valoració energètica durant les setmanes vinents perquè els seus propietaris s'han sumat al projecte. «Crec que és el futur i és una innovació que no podem deixar perdre. Cada dia la llum és més cara i cada vegada som més dependents de l'electricitat. Hem de ser optimistes i buscar subvencions per poder portar-lo a terme».Així es pronuncia Ramon Tarradas, propietari de dues granges que veu en la instal·lació d'una planta de biogàs una gran possibilitat per generar energia. També«perquè els adobs que posem als camps no facin tanta pudor, perquè n'haurem extret el metà»,diu fent broma.

El secunda Josep González, que fa 12 anys que viu a Ordis:«Tots els canvis costen, i la gent acostuma a ser reticent. Però es tracta d'un projecte pioner per al qual s'estan buscant ajudes i encara que s'hagi de pagar una mica, aquesta inversió es podrà recuperar amb la venda de l'energia que ens sobri».González insisteix en el fet que es fa necessària una nova cultura de l'energia, en què tothom s'ha de sentir obligat a fomentar l'estalvi.«¿És que no veuen les barbaritats que paguem amb el rebut de la llum?»