IMPLANTACIÓ D'UN MÈTODE CONTROVERTIT DE PREVENCIÓ DEL TERRORISME

L'escàner que despulla causa alarma jurídica, mèdica i religiosa

Un informe radiològic internacional defensa que les embarassades i els nens quedin exempts del control

El mètode, que avui arriba a Itàlia, és discriminatori, segons advocats i entitats de drets humans

3
Es llegeix en minuts
JUAN RUIZ SIERRA
MADRID

Una endevinalla: ¿En què s’assemblen un organisme governamental britànic de drets humans, una rellevant associació de musulmans nord-americans, el Papa i una agència que assessora organismes internacionals sobre la radiació? Tots quatre, per motius jurídics, religiosos o sanitaris, plantegen profunds dubtes davant de l’ús als aeroports dels escàners que despullen, aquests instruments que mostren el passatger en tota la seva imperfecció física per descobrir si porta explosius enganxats al cos. Des que el 25 de desembre un terrorista va intentar fer explotar un avió amb 80 grams de pentrita amagats als calçotets, escassegen les setmanes en què un país no anunciï que se suma a aquest corrent. Als Estats Units, la Gran Bretanya, Holanda, Rússia, Nigèria, França i, des d’avui, Itàlia ja s’utilitza aquest mètode invasiu i costós. Cada escàner costa entre 100.000 i 200.000 euros.

«Potser és il·legal», sosté la Comissió de Drets Humans britànica, que forma part de l’Executiu. Tant l’aeroport de Heathrow, a Londres, com el de Manchester compten amb escàners que despullen. Els apliquen de forma aleatòria als que viatgen als Estats Units, igual que als altres països citats, però sense garanties que n’impedeixin un ús discriminatori. «Aquí pot passar el mateix –diu Olga Hernández de Paz, advocada i presidenta de l’Associació Catalana de Professionals d’Estrangeria–. ¿Com podem saber que no s’obliga a passar per l’escàner algú només perquè sigui de certa raça o religió?».

LES PEGUES DE LA COMISSÀRIA / Els ministres de Transports de la Unió Europea, reunits al febrer a la Corunya, van anunciar que decidiran sobre la instal·lació d’aquests aparells a tot el territori comunitari al juny, elaborant prèviament un «codi de conducta» que impedeixi possibles discriminacions. En aquesta postura es troba Espanya. Però veus tan autoritzades com la de la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, manifesten serioses reserves. «Hem d’avaluar-ne la utilitat i l’impacte sobre la salut –ha dit–. Els escàners tenen un considerable potencial invasiu sobre la intimitat».

En un sentit similar, José María Martínez de Pisón, catedràtic de Filosofia del Dret, rector de la Universitat de la Rioja i autor d’El derecho a la intimidad en la jurisprudencia constitucional, opina que «a l’examinar la trajectòria del Constitucional en matèria d’intimitat, es pot interpretar que si un ciutadà recorregués contra la instal·lació d’escàners, els magistrats potser li donarien la raó. Encara que podria prevaler la seguretat sobre la intimitat».

MARES I NENS / Hi ha dos tipus d’escàners corporals: els d’ones electromagnètiques i els de raigs X. Els primers, instal·lats a França i Itàlia, susciten menys interrogants sobre la salut, però la imatge que mostren és menys fiable. Sobre els segons, l’entitat que assessora en matèria radioactiva organismes internacionals com la Comissió Europea o l’OMS –el Comitè Interinstitucional de Seguretat Radiològica– ha emès un informe que conclou que el risc és «molt baix», però hi ha dos col·lectius que haurien d’estar exempts de passar per l’aparell: les embarassades i els nens, sobre els quals també es plantegen dubtes per l’especial protecció que rep la seva imatge. Tot i així, el fiscal delegat de menors de Barcelona, Juan José Márquez, considera que els escàners no suposarien un problema «si terceres persones no poden accedir a la fotografia del nen».

Notícies relacionades

I, finalment, hi ha les objeccions de tipus religiós. En aquest cas coincideixen els dos principals credos monoteistes. «No s’ha de perdre mai de vista el respecte de la persona», va manifestar el Papa la setmana passada, poc després que una de les principals associacions de musulmans nord-americans, el Consell

Fiqh d’Amèrica del Nord, establís que aquests instruments eren «contraris a l’islam» perquè «l’Alcorà demana als creients que es cobreixin les parts íntimes». Ho va fer a través d’una fàtua.