El túnel del Cadí compleix 25 anys amb l'eix BCN-Tolosa a l'horitzó

El túnel del Cadí ha servit per articular el territori tant a nivell comarcal com nacional, però ara és el moment de donar-li una «dimensió euroregional». Així ho va afirmar ahir el president de la Generalitat, José Montilla, en l’acte de commemoració del 25è aniversari de l’obertura d’aquest pas subterrani de cinc quilòmetres de llargada que uneix la Cerdanya amb el Berguedà i amb la resta de Catalunya. Montilla va reivindicar d’aquesta manera el paper de l’Eix del Llobregat, la via que travessa el túnel, com a part d’una futura autovia fins a Tolosa que serveixi per acostar encara més Barcelona a París.

El president, això sí, va assumir que encara falta «voluntat política» per completar aquest eix «estratègic», referint-se, sense especificar-ho, a la falta de compromís de les autoritats franceses i europees. L’eix pel Cadí i Tolosa aconseguiria un estalvi de 150 quilòmetres respecte a l’actual ruta per Perpinyà.

La crida d’ahir de Montilla, però, no té res de nou. El seu antecessor, Jordi Pujol, ja va fer un pronunciament similar fa 25 anys amb motiu de la inauguració del túnel del Cadí. Pujol va advertir llavors que la infraestructura «posa les coses més fàcils perquè un dia arribi a ser realitat l’eix Barcelona-Tolosa». No sabia llavors que els francesos trigarien 10 anys justos a obrir el túnel del Pimorent, una de les peces clau per fer possible l’eix transpirinenc.

MENYS IL·LUSIONS / Precisament, l’alcalde de Berga que va veure inaugurar el túnel del Cadí, Jaume Farguell, ha estat un dels defensors més acèrrims del paper potencial de «porta d’Europa» de la infraestructura. Però ara reconeix que fa 25 anys tenia més il·lusions. «És clar que per a França el sud no és tan important. A més a més, els francesos no estan interessats que el port de Barcelona pugui competir amb el de Marsella», va assenyalar a aquest diari.

Per si de cas, durant la commemoració dels 25 anys del túnel, les autoritats es van encarregar de recordar que Catalunya està fent de moment els deures. Des de Manresa, el punt final de l’autopista procedent de Barcelona, l’eix ja s’ha desdoblat fins a Berga. I la Generalitat ja ha iniciat els estudis per allargar l’autovia fins a Bagà, un tram de 19,5 quilòmetres que transcorre per una complexa orografia i que haurà de salvar el pantà de la Baells. A llarg termini, el Govern de la Generalitat no descarta desdoblar el mateix túnel i el tram de la Cerdanya, sempre, segons fonts de la Generalitat, que el flux del trànsit ho necessiti.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO recull el premi al diari millor dissenyat d’Europa

"Hi ha resignació, com si fos part de la feina aguantar-ho"

De fet, ningú dubta que l’obertura del túnel sigui la responsable del progressiu desdoblament de l’Eix del Llobregat. I és que l’accés ràpid al Pirineu que suposa aquest pas subterrani ha fet que es multipliqués any rere any el trànsit a la via, sobretot durant els caps de setmana. Nicolás Viso, alcalde de Bagà, un municipi que té l’inici de la concessió del túnel, ho va subratllar clarament ahir: «Si no hagués sigut pel túnel no s’haurien creat les variants de la carretera per fora dels pobles i no hauríem aconseguit convertir-la en autovia fins a Berga». A la celebració també hi va ser present Josep Mir, president de l’empresa Túnel del Cadí.

L’acte d’ahir va ser un seguit d’elogis al reequilibri territorial que va representar al seu dia el túnel, que acostava per primera vegada tres comarques veïnes: el Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell. «El túnel ha sigut un abans i un després per a tres comarques veïnes que han millorat tant en comunicació com en renda per càpita», va destacar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que va recordar que des de fa dos anys els residents en aquestes tres comarques tenen gratuït el pas. L’alcalde Viso va agrair en aquest sentit haver posat fi al «greuge» que suposava per als veïns pagar per travessar-lo.