Els primers ceps inauguren al Pirineu la precampanya de bolets

La germandat dels boletaires ja està excitada. Sent la crida del bosc. A la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i punts molt concrets de l’Alta Ribagorça els coneixedors del terreny i la matèria han començat a agafar els primers ceps, rossinyols i, en menor grau, rovellons. No demanin més precisió geogràfica: top secret. Encara n’hi ha pocs i mai per sota dels 1.000 metres d’altitud. De fet és millor superar els 1.500. Però, com diuen al Pirineu occidental de Catalunya, on abans comença i acaba l’època dels bolets de tardor, la temporada comença amb la Diada (11 de setembre) i acaba amb el Pilar (12 d’octubre). Allà estan, doncs, en la pretemporada.

I encara més a l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès, comarca en què, no obstant, s’estan agafant robustos ceps. A 2.000 metres, això sí.

«Al desembre li diré si ha estat un any de bolets bo, regular o dolent», diu Josep Girbal, president de la Societat Catalana de Micologia. Té motius per recelar de les prediccions micològiques i negar-se a fer-les. «Com tots els bolets –explica–, els de tardor no surten de forma espontània. Són la fructificació del miceli, un organisme que viu al bosc anys i del qual neix el bolet quan es donen les condicions adequades. El miceli i per tant el bolet no depenen només de la tardor sinó també de l’estiu i la primavera anteriors. Almenys».

ESTIU SEC O MOLT SEC / Amb excepcions notables (l’Alt Empordà, el Baix Ebre, el Montsià), la primavera passada va ser en conjunt normal o plujosa a Catalunya, segons el Servei Meteorològic. A la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i el nord del Ripollès fins i tot va vorejar la categoria de molt plujosa. Fins aquí, tot bé.

Però els mesos de juny, juliol i agost han estat secs o molt secs a pràcticament tot el territori, informa la mateixa font. Aquests tres mesos a les comarques pirinenques han caigut entre 200 i 250 litres per metre quadrat. Poden semblar quantitats significatives, sobretot vistes des del deshidratat litoral, però el cert és que no arriben a la mitjana pluviomètrica. Només punts molt determinats han tingut un estiu plujós, fruit de tempestes locals. A efectes boletaires, serveixen de pista els 415 litres recollits a Orís (Osona, a prop del Ripollès), els 288 de Guardiola de Berguedà (el Berguedà) i els 268 d’Ulldeter (el Ripollès).

A més de secs, juny, juliol i agost han estat molt calorosos. «Ha anat plovent, però la calor assecava l’aigua ràpidament. El sòl del bosc a penes s’ha mullat», diu Joan Sanjuan, agent rural a la Vall d’Aran. «Tret de xàfecs aïllats, les pluges han estat bastant improductives per als bolets», opina en el mateix sentit Girbal.

Rosa Maestro, boletaire del Pont de Suert (Alta Ribagorça), afegeix un altre agent negatiu perquè contribueix a la sequedat: «Ha fet bastant vent».

La suma dóna com a resultat una pretemporada més aviat fluixa al Pirineu occidental. Malgrat que a mitjans d’agost van sortir els primeríssims ceps, rossinyols i rovellons d’avet, bolets que van servir perquè algunes persones de la zona fessin «la primera menjada», en paraules de Maestro, així com també perquè quatre restaurants fessin el cop.

Res d’excepcional, per altra banda, són els bolets anomenats de tardor a l’agost. «Les florades de ple estiu es poden donar fins i tot abans –diu Girbal–. Solen ser exemplars micorízics, o sigui, que depenen d’un arbre pròxim amb què mantenen una relació simbiòtica. A partir d’ara la humitat, especialment, i la temperatura en seran els factors determinants».

Notícies relacionades

El principal acusat també va pagar a un nen per tenir sexe

Els pederastes de la xarxa del Raval sabien que la víctima tenia 13 anys

LA FÓRMULA / El desig de Girbal és: «Pluges cada tres o quatre dies, absència de vent i temperatures fresques sense exagerar». Per poc que sigui així, els fongs proliferaran a la muntanya per després baixar d’altura i de nord a sud fins que s’acabi la temporada al desembre i fins i tot gener.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que està situat a Solsona, va fer públic dimarts passat un estudi que augura una campanya «de normal a bona», amb una producció prevista de 60 a 80 quilos de bolets comestibles i no comestibles per hectàrea.