Fèlix Millet Tusell té una gran habilitat per captar fons, que ha estat clau en la modernització del Palau de la Música

Un home tenaç, perseverant i ben connectat amb les institucions i amb la burgesia i empreses catalanes. Fèlix Millet Tusell (Barcelona, 1935), renebot de Lluís Millet Pagés, fundador de l’Orfeó Català juntament amb Amadeu Vives, i fill de Fèlix Millet Maristany, president de l’entitat coral entre el 1951 i el 1957, ha estat l’home clau en la modernització de les estructures d’aquesta institució i ha pilotat l’última reforma del Palau de la Música, que ha deixat en condicions d’afrontar els reptes del segle XXI.

Elegit president de l’Orfeó Català el 1978, va centrar des del primer moment el seu objectiu a revitalitzar una institució catalanista castigada pels anys de dura travessia franquista. Però, a més, al fer-se càrrec d’aquesta responsabilitat, es va plantejar una reforma a fons del Palau, instal·lació propietat de l’entitat coral, que tenia problemes de seguretat i necessitava un canvi de rumb. Si no s’hagués fet, la joia modernista es podria haver convertit en un museu en comptes del que és avui: un auditori imprescindible per al desenvolupament de les activitats artístiques i musicals de la ciutat.

Pas a pas

Per aconseguir els seus objectius va impulsar la creació del Consorci del Palau de la Música Catalana, el 1983, primer pas per encarrilar el futur. La Generalitat, l’Ajuntament i més tard el Ministeri de Cultura van passar a formar part d’aquesta nova entitat, de la qual Millet va ser nomenat president del comitè executiu amb plens poders per pilotar la gestió.

Amb les institucions implicades en l’ambiciós projecte, Millet va veure obert el camí a la concessió d’ajudes públiques per emprendre la reforma del Palau, encarregada a l’arquitecte Oscar Tusquets, que va durar set anys, i a la qual es va incorporar el 2004 el Petit Palau, una nova sala per millorar l’oferta de la institució i possibilitar la millor explotació del recinte. La restauració de la façana va coronar el 2008, coincidint amb el centenari, el singular projecte de l’únic auditori musical qualificat Patrimoni de la Humanitat i que s’ha convertit aquests anys en visita obligada de més de mig milió de visitants.

Però Millet va anar més enllà. El 1990 va crear la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Com a president d’aquesta fundació ha demostrat una gran capacitat per captar recursos procedents del patrocini de les empreses, circums­tància que li ha permès impulsar nous cicles de concerts, com els de Palau 100, que atrau els més destacats solistes i formacions del món musical. Al mateix temps, ha estimulat la rendibilització de la instal·lació obrint-la a temporades d’altres promotors privats i a iniciatives culturals. Gràcies a aquesta dinàmica, el Palau acull més de 700 esdeveniments a l’any, malgrat que la joia arquitectònica té notables problemes acústics.

La realitat és que le que Millet denomina«com una capsa preciosa, amb la música com a perfum»s’ha consolidat com un centre«viu i actiu», però encara queden reptes per aconseguir, com ara la construcció d’un hotel de luxe i un pàrquing al carrer Sant Pere Més Alt, en la ubicació del col·legi la Salle Comtal, i la internacionalització del Palau amb una sèrie d’accions destinades a projectar fora de Catalunya la dimensió del monument arquitectònic i musical.

De la capacitat de seducció de Millet per captar recursos, s’explica la reveladora anècdota d’una visita de José María Aznar al Palau. Impressionat al conèixer l’edifici, el llavors president de Govern, li va preguntar:«¿Escolta, Fèlix, en què et puc ajudar?». Millet li va respondre: «Necessito 2.100 milions de pessetes». Aviat va obtenir una resposta afirmativa.

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

Els negocis

I és que Millet és un home capaç de navegar entre diferents aigües. Simpatitzant de Convergència i Unió (el seu germà Xavier va ser el 1979 candidat convergent a l’alcaldia de Barcelona) i vinculat a institucions com la Fundació del Barça, de la qual va ser vicepresident, o el Liceu, apareix, ara i en anys anteriors, en una trentena de societats. Entre els càrrecs més importants figura la presidència de Bankpyme i d’Agrupació Mútua. Però hi ha un costat fosc. El 1984 va ser condemnat a dos mesos d’arrest i al pagament d’una multa de 30.000 pessetes per un delicte de falsedat en el cas del frau immobiliari de Renta Catalana. Va arribar a ingressar a la Model juntament amb els seus socis el 1983 per ordre del jutge quan s’investigava la presumpta apropiació indeguda, delicte del qual va ser absolt.