Els robatoris de droga entre bandes de narcos es disparen a Espanya

Ningú a qui robin una partida de droga ho anirà a denunciar a la policia. El més probable és que intenti localitzar el lladre i, si el troba, el castigui: la majoria de vegades, matant-lo. Aquesta és una de les línies d’investigació que els Mossos d’Esquadra segueixen per aclarir l’assassinat de Hristo Vasilev, un mafiós búlgar que va ser tirotejat a Sant Joan Despí el 20 de maig i de qui es creu que va ser assassinat per una banda de narcos a qui, havia robat una partida de droga.

Narcos que atraquen narcos. L’expressió pot sorprendre. No obstant, en el món del crim organitzat, gos sí que menja gos. Els codis d’honor mafiosos han quedat per a les pel·lícules i les novel·les. La realitat és molt diferent. Venjances com la de Vasilev i investigacions policials han posat al descobert l’augment d’atracaments entre narcos, en què unes bandes prenen a altres partides de droga per després revendre-la. El fenomen ha crescut tant que els policies ja han batejat en castellà com a «vuelcos» aquests robatoris.

Segons els Mossos d’Esquadra, set de cada 10 robatoris amb violència a Catalunya estan relacionats amb la sostracció de drogues. La policia autonòmica sol tenir notícia d’aquests fets gràcies als hospitals, que informen de l’ingrés d’individus amb ferides greus. Quan se’ls pregunta, aquests reconeixen que el que els han robat és droga.

Només en els últims dos mesos, el Cos Nacional de Policia (CNP) ha desmantellat quatre grups criminals --tres a Catalunya--, especialitzats en els robatoris a altres bandes. Dos d’ells han caigut aquesta setmana. En els dos casos, es feien passar per polícies perdetenir els narcos rivals i prendre’ls la droga. Una altra banda desmantellada a les Canàries usava com a esquer dones que seduïen els membres de la banda rival i els atreien a pisos on eren segrestats fins que els donaven la droga.

SEGRESTOS DE RIVALS / A l’abril, el CNP va desmantellar una banda de narcotraficants espanyols que, a més d’introduir droga des de Sud-amèrica fins a Espanya en creuers de luxe, també s’havia especialitzat a robar a altres bandes de tràfic de droga. El seu mètode també consistia a segrestar narcos rivals.

Fonts del ministeri de l’Interior expertes en tràfic de drogues confirmen aquest increment. «Els lladres solen ser grups que volen començar a traficar però que no tenen diners per finançar-se un enviament de droga des de Sud-amèrica. Tiren pel dret: localitzen uns narcos i els roben la droga per revendre-la», expliquen aquestes fonts.

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

BALES DE PUNTA RETALLADA / Fins i tot ja hi ha bandes de lladres de cases que han canviat d’activitat i han passat a dedicar-se exclusivament als canvis. «Saben que ningú no anirà a la policia a dir que li han robat 20 quilos de cocaïna», expliquen aquestes fonts, que alerten que el fenomen comporta un augment en la violència. «No és el mateix robar a una persona normal que a un narcotraficant armat», diuen.

«Per aquest motiu fan servir armes molt més contundents», expliquen aquestes fonts que recorden la banda de lladres de narcos desmantellada a l’operació Tamaral. Se’ls van incautar un subfusell Uzi, una metralleta Marietta i bales amb la punta tallada. «Aquestes bales estan prohibides a Espanya ja que, com que no tenen punta, el projectil fa una trajectòria erràtica, de manera que el dany és molt més gran».