La precaució davant un gran desglaç frustra el rècord d'aigua embassada

El temor i les precaucions davant un desglaç de grans proporcions han evitat que les conques internes ja hagin batut el rècord de volum embassat aconseguit el juny del 2004. En aquella ocasió, ja gairebé a l'estiu i sense que quedés neu als cims, es van acumular 585,32 hectòmetres cúbics, el 95,63% de la capacitat total dels cinc embassaments que formen el sistema Ter-Llobregat. Aquest any 2009 serà molt difícil que el volum total excedeixi el 95%, perquè els pantans s'estan desaiguant per evitar que es desbordin. De fet, fa unes quantes setmanes que els percentatges no es mouen del 93%, uns 570 hectòmetres cúbics. I no perquè no hi hagi entrat més aigua. Fins a la setmana passada, havien estat

desaiguats dels pantans més de 33 hectòmetres. Si no s'hagués portat a terme aquesta operació, el volum embassat superaria avui els 600 hectòmetres, molt a prop dels 612 de capacitat màxima.

Els tres pantans del Llobregat (la Baells, Sant Ponç i la Llosa del Cavall) han deixat anar més llast que els del Ter: 18 hectòmetres cúbics d'aigua enfront de 14. La Baells, el més gran dels tres, està al 96% de la seva capacitat i va ser el primer a obrir les comportes. La Llosa (inaugurat el 1999) disposa de 78 hectò- metres cúbics sobre una capacitat de 80 (98%), i Sant Ponç, de 20,4 hec- tòmetres sobre 24 (83%). En terres gironines, per la seva part, el pantà de Susqueda, de 233 hectòmetres, està al 97% de la seva capacitat (226 hec- tòmetres cúbics).

RESERVES DE NEU

De tot això es deriva, per exemple, que el 2008 --any en què la sequera va castigar Catalunya només durant els tres primers mesos-- es transvasessin del Ter cap a Barcelona 150 hectòmetres, 50 menys que els 200 anuals que van sortir de Girona en el trienni 2005- 2007. El retorn de cabal al riu és la principal reclamació dels regants de la zona, que qualifiquen el nivell habitual d'extracció d'"espoliació".

Mentrestant, les reserves d'aigua en forma de neu al Pirineu que es vessen sobre les conques internes catalanes segueixen sent quantioses. El 22 d'abril, la superfície era de 146 quilòmetres quadrats, una àrea que, traduïda en hectòmetres cúbics suposa que es pot esperar --a part de la pluja que pugui caure-- una aportació màxima de 45 hectòmetres cúbics. Màxima perquè no tota aquesta neu es convertirà en aigua de pantà, ja que una part s'evapora per acció del sol, una altra es filtra al sòl i una altra és desplaçada pel vent. El gruix d'aquests 40 hectòmetres cúbics estanestalviatsa la conca del Ter, i tan sols cinc a la conca del Llobregat.

ESPAI SUFICIENT

Ahir, els pantans del Ter-Llobregat sumaven 570,64 hectòmetres cúbics, o el que és el mateix, disposaven d'unforatde 42 hectòmetres cúbics que, excepte en el cas que es registrin grans i prolongades etapes de pluja, hauria de ser suficient per poder contenir tota l'aigua del desglaç.

Tot això es tradueix en una sèrie de conseqüències. La primera és que només de manera puntual, durant una avinguda i mentre es treballi a laminar un altre cop els rius, es podria superar el rècord dels 585 hectòmetres cúbics. La segona és que, per al proveïment de la població, s'està utilitzant gairebé exclusivament aigua procedent dels pantans. El conseqüent descens del ritme d'extracció de recursos dels aqüífers és una altra gran notícia. Per exemple, de la reserva sub-

terrània del Llobregat --la més important de les que proveeixen la regió metropolitana de Barcelona-- s'extreien, a principis d'aquest segle, entre 25 i 27 hectòmetres cúbics anuals per a proveïment urbà. En període de sequera, la del 2005 i la de l'any passat, el volum total es va elevar fins als 42 hectòmetres cúbics anuals. Un ritme infernal que hauria fet que s'esgotés l'aigua dolça i se salinitzés l'aqüífer, per la seva proximitat al mar.

Aquest 2009, Aigües de Barcelona (Agbar, la primera captadora de la zona) ha extret fins al moment 1,1 hectòmetres cúbics. És a dir, si s'extrapolen aquestes xifres a tot un any, prop del 90% menys.

TRANQUIL.LITAT AL GOVERN La tercera conseqüència és, sens dubte, la gran tranquil.litat que envolta, aquest any, el Govern i la Conselleria de Medi Ambient en assumptes d'aigua. Amb tot, la gran diferència respecte al 2004, data de l'anterior o del vigent rècord, segons si s'és gaire purista o no, és el nivell d'estalvi d'aigua que s'ha aconseguit. Encara que cal puntualitzar entre l'estalvi voluntari i l'involuntari.

En la primera categoria hi ha el domèstic. L'evolució de la demanda respecte al període 2005-2007 revela que el maig del 2008 --com va informar en el seu dia aquest diari-- l'estalvi va arribar a ser del 20%. A mesura que s'omplien els pantans, l'actitud de la població es va anar relaxant fins a deixar-lo en un 4%, encara que, i aquesta és la gran notícia, l'estalvi ha repuntat des del mes de desembre passat i es troba en l'actualitat en el 8,5%.

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

MENYS ACTIVITAT En el capítol de l'estalvi involuntari cal ressenyar el paper que hi està jugant la crisi eco- nòmica. La reducció del consum industrial el 2008, respecte al 2007, ha estat del 20%. Si es té en compte que gairebé tot l'estalvi en aquest apartat es va produir el quart trimestre --com demostra l'anàlisi de les facturació--, quan ja no hi havia sequera, podem atribuir la baixada al cessament de l'activitat.

Si es comparen les dades amb les del 2005, en ple apogeu econòmic, el descens és encara més acusat. Els 68 hectòmetres cúbics de consum industrial de llavors es van quedar en els 51 de l'any passat.