Un navegant de 65 anys funda un Estat a les illes Shetland

La notícia, no cal dir-ho, és que un ciutadà britànic ha comprat un territori diminut a les illes Shetland, al nord d'Escòcia, que en menys de tres setmanes ha declarat la seva independència del Regne Unit i que en l'entorn inhòspit de l'Atlàntic Nord s'ha entregat ell sol a la tasca de crear un nou Estat, una nova moneda, una nova bandera i tota una sèrie de segells de correus; però la notícia no seria la mateixa si aquest exòtic independentista no fos un avi afable de 65 anys, navegant ric i frustrat, un anacrònic però fascinant personatge amb una llarga història de derrotes a bord del seu iot, tan llarga que va acabar guanyant-se un malnom en què reposen les claus de la seva personalitat: el capità Calamitat.

El seu nom és Stuart Hill; la seva illa --en realitat un desolat illot de 10.000 metres quadrats-- apareix identificada als mapes com a Forewick Holm, però Hill li ha tornat el nom que tenia fa sis segles, quan era territori noruec: Forvik. Aquesta va ser la seva primera acció sobirana, executada poc després de tancar la compra. Però la més significativa i espectacular, sens dubte, va ser l'elaboració i divulgació, ara fa una setmana, de la declaració d'indepen- dència del país, un missatge breu que d'un cop de ploma i de forma unilateral va convertir la petita Forvik en un Estat autònom que no reconeix ni les autoritats de Londres ni les de Brussel.les. Els internautes britànics ja es pregunten si no seria adequat declarar-li la guerra. Titulars: Gordon Brown contra el capità Calamitat.

UN FENOMEN NO TAN ESTRANY

De fet, de personatges estrambòtics com Hill se'n nodreix el món dels microestats, tan real i establert que fins i tot els editors de Lonely Planet es van prendre la molèstia de publicar una guia sobre ells. Hi apareixen des del Principat de Sealand, la plataforma marina situada a pocs quilòmetres de les costes britàniques, al mar del Nord, que l'exmilitar Paddy Roy Bates va convertir en Estat sobirà el 1967, proclamant-se de pas Sa Altesa Reial Príncep de Sealand, fins a l'autodenominada República de Molossia, una solitària vivenda amb jardí situada a prop de la ciutat de Daytona (EUA).

El propietari d'aquesta casa, Kevin Baugh, la governa en qualitat de president des de fa gairebé una dècada, i reclama com a propis dos territoris més en sòl nord-americà, entre ells la finca del seu desaparegut pare. A Molossia li va correspondre l'honor d'organitzar --l'any 2000-- els primers Jocs Olímpics de Micronacions.

CONTRA LA GLOBALITZACIÓ

Gairebé tots els microestats són fantasies, però fantasies amb un cert grau de solidesa: acostumen a tenir moneda, bandera, segells, expedeixen passaports i es regeixen per les seves pròpies lleis. "La majoria d'aquests llocs es constitueixen com a països reals, i una gran part s'ho prenen molt seriosament", declara Simon Sellars, un dels autors de la guia Micro Nations. The Lonely Planet Guide to home-made nations. Són, des de cert punt de vista, tot el que no és la globalització, així que el món globalitzat els ignora; cap país els reconeix com a Estats, però, probablement perquè en termes generals no fan mal a ningú, poden seguir com si res. I allà segueixen, en efecte, amb els seus noms delirants: l'Imperi d'Atlantium, el Principat d'Oceania Unida, la República de Waterland, el Regne de Kreuzberg.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

"Convido tots els propietaris de

terrenys a les Shetland que formin juntament amb Forvik una federació, per poder crear en el futur una autoritat alterna i legítima diferent del Consell de les Illes", diu la declaració d'independència de Forvik. Decidit a entrar amb bon peu en el planeta intermicronacional, Hill ja té un projecte de moneda (el gulde de Forvik), ha començat a construir la primera vivenda --sense cap mena de permís-- i assegura que ben aviat tindrà port i pista d'aterratge. A internet ha penjat un formulari per a tots els que vulguin obtenir la ciutadania, i promet "nombrosos beneficis" a les empreses interessades. La seva idea és convertir Forvik en Dependència de la Corona, com ho són l'illa de Man i les illes del Canal: territoris autònoms que només reconeixen l'autoritat del monarca britànic. Per això, el capità Calamitat ja ha enviat una carta a la reina Isabel II i s'ha posat a les seves ordres. Que se sàpiga, encara no li ha contestat.