El cabal del Iang-Tsé, en el nivell més baix dels últims 140 anys

S'intensifiquen els laments del Iang-Tsé. El tercer riu més llarg del món, el primer de l'Àsia i el bressol de la civilització xinesa presenta el cabal més baix dels últims 140 anys, o des que hi ha registres fluvials. L'alarma no ve de les organitzacions ecologistes internacionals, a les quals Pequín sol acusar de catastrofistes, sinó de la premsa oficial, així que no hi ha cap dubte sobre la seva gravetat.

El descens del nivell de l'aigua fa perillar l'incessant trànsit fluvial, tres vegades superior al del Mississipí. Gairebé mig centenar de vai-

xells hi han encallat les últimes setmanes. Els casos no han estat mai excepcionals: hi ha uns 16 trams on l'aigua sol baixar perillosament en la temporada seca. Però aquest mes la temporada s'ha avançat un mes i ha agafat per sorpresa molta gent. Les autoritats s'han vist tan superades que han aconsellat als vaixells de càrrega que evitin el riu.

PERILL PER A COLLITES I FAUNA

La situació pot tenir greus conseqüències econòmiques. El Iang-Tsé proveeix el Guangdong, la regió del sud-oest responsable del 40% de la producció nacional. Però a més curt termini es té por de les rates a les collites. Uns 2.000 milions d'aquests animals van aparèixer l'any passat al llac Dongting, quan després de la sequera van venir fortes pluges que van empènyer els rosegadors a canviar el riu pels camps adjacents. Li Lifeng, director de WWF a la Xina, va alertar del risc per a molts peixos i aus marines. Al Iang-Tsé hi sobreviuen espècies en perill d'extinció com la marsopa o l'esturió.

Notícies relacionades

Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials

L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg

La culpa oficial recau sobre la sequera i, per extensió, l'escalfament global. Però la presa de les Tres Gorges, el principal projecte hidroelèctric del món, no escapa a les sospites. A la llera superior gairebé no hi ha plogut. "Abans del 1996 hi havia talls d'aigua tres mesos a l'any, i ara podem utilitzar l'aigua sense talls tres mesos", va dir Wu Chunping, del comtat de Jianli. La presa, segons s'ha sabut, va emmagatzemar enormes quantitats d'aigua el mes passat, però les autoritats en segueixen acusant tossudament la sequera.

La Xina ha defensat de tots els atacs ecologistes la seva presa, que culmina el mil.lenari anhel de domar el Iang-Tsé. Només poc abans que se celebrés el recent Congrés del Partit Comunista Xinès es van reconèixer, amb un clar rerefons polític, la factura mediambiental i els trasllats forçosos: s'estava ventilant el repartiment de poder entre el Govern precedent de Jiang Zemin, propulsor de la presa i altres projectes faraònics, i l'actual, partidari de despeses més racionals. Després va tornar la defensa monolítica.