Lletanies d'abans

La primera missa en llatí celebrada ahir a Madrid després de l'entrada en vigor del decret del Papa que permet als fidels demanar el ritu en aquesta llengua va aixecar poca expectació. A penes un grapat de nous feligresos, per curiositat i certa nostàlgia, van seure amb els habituals als bancs de l'església de San Luis de los Franceses, un temple ubicat a l'elegant barri de Salamanca i autoritzat des de fa quatre anys pel cardenal Antonio María Rouco per donar la missa segons el ritual de sant Pius V.

Relíquia dels anys 60

La litúrgia amb el seu famós Et introibo ad altare Dei ("I m'acostaré a l'altar de Déu"), la roba del celebrant, els seus ajudants i escolans, la profusió de l'encens i el so de les campanetes per subratllar la solemnitat d'alguns moments com la consagració semblaven una relíquia. Com en els vells temps previs a la reforma del 1969, el sacerdot Raúl Olazábal, jove, alt i prim, va oficiar d'esquena i vestit amb una casulla granat, brodada amb fils d'or, sota la qual es veien les puntes de l'alba, amb reiterades genuflexions i petons a l'altar.

"El Papa ha elegit amb encert la festa de l'exaltació de la Santa Creu per autoritzar de manera universal la missa que celebrem", va ressaltar l'oficiant durant l'homilia, única part de la llarga cerimònia (70 minuts) en què es va sentir el castellà. De passada, va explicar amb un exemple que aquest ritu no n'exclou d'altres: "És com si un es compra un cotxe verd i critica o s'oposa que altres l'adquireixin d'un altre color", va comentar el pare Raúl, sacerdot de l'Institut de Crist Rei, fundat a França el 1990.

Diverses famílies, fins i tot amb cotxets de nadons, parelles grans i grups de joves, majoritàriament nois, predominaven entre els assistents, guiats en les lletanies per una pianista cantant. Només una minoria dels 120 assistents van fer ús del petit quadernet, deixat sobre els bancs, amb la versió en llatí i castellà de la litúrgia.

Joia teològica

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

"Les misses haurien de ser totes en llatí, la llengua universal de l'Església. Per a cerimònies menors pot valer qualsevol llengua vernacla. El que no l'entengui és a causa de la seva pròpia ignorància", va defensar a la sortida Mariano López, catedràtic de llatí, que hi va anar amb el seu fill.

"No s'havia d'haver perdut aquest ritu. Ningú entendria que en el cant gregorià, una altra joia cultural i teològica, s'utilitzés una altra llengua que no fos el llatí", deia Daniel, un jove entusiasta d'aquesta celebració. Alicia, religiosa d'origen llatinoamericà, va dir emocionada: "Per primera vegada en els meus 39 anys he pogut participar en una missa tridentina. T'arriba al cor. Penso que la nostra valuosa tradició i la riquesa de la missa tradicional són molt valuoses".