El cel es cobreix avui de 'llàgrimes de sant Llorenç'

Els Persèids o llàgrimes de sant Llorenç, la pluja d'estrelles fugaces més espectacular i més coneguda, torna a tenir aquest any el punt àlgid d'activitat la nit del 12 d'agost. Encara que el fenomen és visible del 17 de juliol al 25 d'agost, arriba al punt de brillantor màxima --si ho permeten els núvols i la resta de condicions atmosfèriques-- justament aquesta nit i la pròxima matinada.

Les llàgrimes de sant Llorenç es diuen d'aquesta manera perquè el nombre més gran d'estrelles queien el 10 d'agost, dia del martiri del sant Diaca. Amb el transcurs dels anys, els moviments del calendari han anat desplaçant el dia més important per poder veure aquests focs d'artifici naturals.

La pluja d'estrelles és un fenomen astronòmic bastant comú que s'origina quan la Terra, durant el seu moviment de translació al voltant del Sol, es travessa amb les esteles deixades pels cometes. Aquestes partícules de pols i metalls, la majoria més petites que el cap d'una agulla, entren a gran velocitat (als Persèids és de 214.000 quilòmetres per hora, o el que és el mateix, 59 quilòmetres per segon) en la capa atmosfèrica (a uns 100 quilòmetres d'altura) i, a causa de les altes temperatures originades per l'impacte, s'encenen i l'espurneig lluminós, conegut com a meteor o estrella fugaç, causa aquesta brillantor tan espectacular mentre les partícules cauen fins a apagar-se.

EXPLICACIÓ RECENT

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les llàgrimes de sant Llorenç tenen una explicació relativament recent, encara que les pluges d'estrelles ja van ser descrites per científics xinesos fa 40.000 anys. El fenomen el provoquen els materials de l'estela del cometa Swift-Tuttle (pels seus descobridors), que té una òrbita de 135 anys al voltant del Sol. De fet, la primera vegada que els científics van relacionar la pluja d'estrelles amb els cometes va ser justament amb el Swift, el 1862. L'última ocasió en què aquest cometa va passar a prop de la Terra va ser el 1992, i l'any següent va ser quan el fenomen va tenir el seu registre més visible. Des d'aleshores fins al 2127 s'anirà repetint, però cada vegada amb menor intensitat.

Per aquest any es calcula una activitat en el moment màxim d'entre 90 i 100 meteors per hora, que podran observar-se millor lluny de les llums i de la contaminació. La fase de lluna nova també ajudarà a millorar la visió.