Desarticulada a Manlleu una xarxa d'especuladors de pisos

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha presentat als jutjats de Vic una querella per presumpta estafa contra 32 persones que pertanyien a una trama que es dedicava a comprar pisos de forma especulativa a Manlleu (Osona). Els caps utilitzaven persones d'escàs nivell cultural i amb ingressos econòmics baixos o en atur per figurar com a compradors ficticis. Després, sol.licitaven hipoteques amb documents falsos i per un valor superior al de la vivenda, que, posteriorment, era llogada. El principal acusat, Feliciano Pessarrodona Morera, es quedava part del préstec i amb els lloguers.

La querella, redactada per Martín Rodríguez Sol, assenyala com a cervell de la xarxa Pessarrodona, que ja ha tingut problemes amb la justícia i que es presentava com a gestor o empleat d'una immobiliària. La resta dels acusats eren intermediaris o persones que es limitaven a donar el nom i que es convertien en compradors ficticis a canvi de diners. Fonts pròximes a la investigació van assegurar que les indagacions es van iniciar arran d'una denúncia de l'Ajuntament de Manlleu, que va constatar les irregularitats.

SOLVÈNCIA FIGURADA

Segons l'escrit de la fiscalia, l'actuació dels querellats entre els anys 2002 i 2004 va consistir en l'adquisició de vivendes amb finançament aliè (hipoteques bancàries) en què simulaven una solvència que no tenien. La documentació (contractes de treball, nòmines) que presentaven era falsa. A més, segons l'acusació, el preu escripturat que servia de base per al préstec era molt superior al real. Les vivendes, situades en diferents blocs dels carrers de Mossèn Aulet i de García Estrada de Manllleu, eren llogades posteriorment, i constava com a arrendador una persona diferent de la de les escriptures.

La fiscalia sosté que la policia ha pogut constatar "l'existència d'una organització" per a la comissió de la presumpta estafa. Aquesta xarxa estava integrada per tres grups diferenciats, amb tasques delimitades, i s'hi apreciava una jerarquia. Els ingressos econòmics de cada component eren proporcionals al rol que portava a terme en l'organització.

El principal beneficiari, relata la querella, era el cap de la xarxa: Pessarrodona. Després, els intermediaris, que localitzaven els pisos, posaven en contacte els venedors amb la cúpula de la trama i captaven persones disposades a figurar com a compradors o titulars de les hipoteques. En un tercer nivell hi havia els compradors ficticis, que percebien una quantitat per prestar la seva identitat i firmar en tots els tràmits i, en ocasions, per figurar com a membres d'òrgans directius d'empreses creades per poder portar a terme l'operació (aportaven contractes de treball falsos).

Una d'aquestes societats, constituïda per Pessarrodona mitjançant intermediaris, es dedicava a cobrar els lloguers dels pisos, per passar finalment a ser la propietària de tots, amb la compra també fictícia a les persones usades per la trama. El lucre obtingut per Pessarrodona, segons la fiscalia, en relació amb els 46 pisos investigats pujava a uns 1,2 milions d'euros.

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

PERJUDICATS

Entre els perjudicats figuren els bancs --que al deixar de pagar-se la hipoteca es van trobar amb pisos d'un valor més baix--, però també els venedors inicials, que van percebre una quantitat inferior a la que consta a les escriptures. I els inquilins actuals, en diversos casos immigrants, ja que, a l'executar- se les hipoteques, s'està procedint a desallotjar-los.