DESCOBERTS NOUS EFECTES ADVERSOS

La cocaïna afecta l'estructura de l'escorça cerebral, segons un estudi del CSIC

1
Es llegeix en minuts
AGÈNCIES / MADRID

El consum crònic de cocaïna pot alterar l'estructura de les neurones de l'escorça cerebral, segons els resultats de l'estudi pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i que ha estat publicat aNeuroscience.

D'acord amb els resultats del treball, aquestes modificacions s'unirien a altres efectes adversos associats a la cocaïna, com els canvis funcionals que registren el cervell i l'activitat mental humana quan el seu consum és continuat.

"A partir d'aquestes primeres dades, podem assenyalar que sembla que la cocaïna podria ser una droga molt més perillosa per al cervell humà del que prèviament es pensava", ha afirmat l'investigador del CSIC Javier de Felipe, que treballa a l'Institut de Neurobiologia Ramón y Cajal, a Madrid.

Poca informació d'estudis anteriors

L'estudi ha estat desenvolupat pel laboratori del De Felipe en col·laboració amb Olga Valverde i Rafael Maldonado, de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, amb l'objectiu de respondre a una pregunta bàsica: ¿La cocaïna té únicament efectes psicoactius o també pot alterar l'estructura del cervell?

"Múltiples estudis han demostrat que el consum continuat d'aquest potent psicoestimulant genera modificacions bioquímiques i funcionals en el cervell. No obstant, hi ha poca informació sobre els possibles canvis estructurals que produeix", ha explicat l'especialista.

Cèl·lules bàsiques per a la percepció sensorial

D'acord amb l'estudi, en un model animal, el consum de cocaïna causa una menor densitat de les espines de les cèl·lules piramidals, les úniques que traslladen la informació que es processa en les diferents àrees de l'escorça cerebral a altres àrees corticals o subcorticals.

Notícies relacionades

Aquestes cèl·lules són crucials en el funcionament de l'enllaç global de la percepció sensorial, un mecanisme amb què el cervell integra simultàniament tota la informació processada en àrees corticals per produir una percepció unificada, contínua i coherent.

Per De Felipe, el gran repte és conèixer els mecanismes que regeixen l'escorça cerebral: "L'activitat d'aquesta part del cervell està relacionada amb les capacitats que distingeixen a l'home d'altres mamífers. Per aquest motiu, és fonamental saber com podem mantenir un cervell sa i quines substàncies el poden perjudicar, com les drogues d'abús".