NÚVOLS DE GRANS DIMENSIONS: Poden tenir 12 quilòmetres de gruix

Observin la imatge adjunta. La va captar Jordi Martín García a primers de maig, al sud de França, volant cap a Venècia. La zona estava afectada per una gran inestabilitat, amb condicions molt favorables per a la formació de cumulonimbes o núvols de tempesta.

Però cal afegir que la temperatura superficial de l'aigua del mar, com molt bé apuntava l'autor de la fotografia, es troba entre 2,5° i 3° per sobre de l'habitual per a aquestes dates, i això aporta més humitat i més energia als núvols de desenvolupament vertical. L'orografia complicada del sud de França també és una altra condició afegida perquè les tempestes adquireixin més ímpetu.

Notícies relacionades

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

Fixin-se en la part esquerra de la imatge: la torre ennuvolada sembla introduir-se a l'enclusa que ella mateixa ja ha format als límits superiors de la troposfera, a la tropopausa. Tenint present que l'avió volava a una altura de 12.500 metres, que la part superior de l'enclusa tempestuosa pot assolir els 13.000 metres i que la base del núvol podia trobar-se a uns 1.000 metres, podem concloure que aquesta tempesta podria tenir uns 12 quilòmetres de gruix.

Del 2 al 5 de maig, el sud de França i nord d'Itàlia es van veure afectades per fortes tempestes, algunes de calamarsa, com la que s'intueix a la imatge. Els avions intenten esquivar aquestes potents torres ennuvolades per no veure's afectats per les turbulències. Viatjar entre aquestes masses gegantines és una experiència inigualable. A vegades, si es mira cap avall, es veuen les cortines de precipitació que es desplomen cap a la superfície.