Palamós i Palafrugell reprenen la batalla de les illes Formigues

El 28 d'agost de 1285, a la nit, la flota catalanoaragonesa, sota el comandament de l'almirall Roger de Llúria, va lliurar una decisiva batalla amb l'armada francesa a les proximitats de les illes Formigues. La victòria de la flota del rei Pere el Gran va truncar els plans de Felip III de França per conquistar Catalunya. Més de 700 anys després, aquest diminut arxipèlag amb nom d'insecte s'ha tornat a veure embolicat en una batalla, en aquest cas legal, a causa de la seva titularitat, que es disputen Palamós i Palafrugell.

Dimecres passat, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar l'acord aconseguit entre els municipis de Palamós i Mont-ras per establir les seves delimitacions territorials. Els dos consistoris van pactar que les illes de cap de Planes pertanyen a Mont-ras i les Formigues, a Palamós. Després de la irada protesta de Palafrugell pel que fa a les Formigues, la Conselleria de Governació va aclarir que la publicació de l'edicte no suposa la benedicció de l'acord i que, si algú es considera afectat, el pot recórrer.

PROJECTE

Encara que tant Palamós com Palafrugell afirmen que les seves reivindicacions obeeixen a raons sentimentals i històriques, a ningú se li escapa que sobre la taula hi ha un projecte per convertir el petit arxipèlag en una reserva marina, a semblança del que protegeix les illes Medes.

El contenciós per les illes Formigues, situades a uns 900 metres de la costa, ve de lluny. L'historiador de Palamós Pere Trijueque explica que la pugna es remunta a l'any 1400, quan encara no existia el municipi de Mont-ras. En aquella època, les desavinences territorials entre els senyors de Palamós i Palafrugell eren tan grans "que el rei Martí I va dictar una resolució per acabar amb les discrepàncies".

L'edicte del rei no esmentava les Formigues, però, segons Trijueque, de la delimitació establerta a la costa "es desprenia que l'arxipèlag quedava dins del terme de Palamós". La batalla legal per les illes es va tornar a obrir el 1717, any en què els dos municipis van crear una comissió bilateral per arribar a un acord.

A diferència de tres segles enrere, en el nou document sí que s'esmentava l'arxipèlag, que es considerava un territori d'ús compartit pel fet de trobar-se en la divisòria dels dos municipis. Trijueque destaca que en aquella època "l'activitat pesquera era molt important, i l'acord anava destinat a calmar els habituals enfrontaments entre els pescadors de les dues localitats, més que a dirimir la titularitat de les illes".

INDEPENDÈNCIA

Notícies relacionades

Només el 60% de gent gran camina al cap d’un mes de fracturar-se el maluc

Anna Romeu: "L’alta sensibilitat no és una patologia sinó una forma de ser"

El 1858 va tenir lloc un esdeveniment decisiu per al des- envolupament d'aquesta història. Mont-ras es va convertir en municipi independent i Palafrugell li va vendre una franja de litoral perquè els seus mossos poguessin prestar el servei militar a la Marina. D'aquesta manera, el terme municipal de Mont-ras va passar a separar Palamós i Palafrugell. Anys més tard, el 1924, topògrafs de l'Exèrcit van tornar a revisar els límits territorials. Però aquesta vegada entre Mont-ras i Palamós. Trijueque afirma que la nova línia divisòria deixava clar que les Formigues quedaven dins del territori de Palamós, encara que, una vegada més, el nou text de referència deixava en l'aire la titularitat de les illes.

La iniciativa de la Generalitat d'elaborar un mapa municipal ha tornat a desencadenar la polèmica. En una època com l'actual en què es compta amb moderna tecnologia GPS, els ajuntaments haurien de tenir clars els seus límits territorials. Però el cas de les Formigues posa de manifest que difícil que pot ser aclarir algunes desavinences històriques. I encara més quan la titularitat d'un territori marí es juga a tres bandes.