Darrere el rastre de l'espoliació (I)

El llarg camí d'oliveres desemboca en una portalada de fusta del segle XVIII, sota la qual s'estén, a manera de rebedor, un autèntic mosaic romà enganxat peça a peça sobre el ciment. Flanquejant la porta principal, dos atuells fenicis actuen com a suports per a testos. Així és una de les finques cordoveses del metge F. G. L. S., col.leccionista il.legal i un dels 52 imputats en l'operacióTertis, el cop mundial més important contra l'espoliació arqueològica terrestre, que es va portar a terme la setmana passada a Espanya.

Una complexa trama que actuava sota el mar ha acabat sortint a la superfície, i encara que no sigui un cop definitiu, sí que és un seriós avís per a navegants."Sobretot als ianquis, que no es pensin que poden espoliar el patrimoni d'Espanya com si fos l'Iraq",ironitza un investigador de la Guàrdia Civil."I per als usuaris de detectors de metalls, perquè fins ara només rebien sancions administratives, i per fi ara s'hauran d'enfrontar al Codi Penal",diu Ignacio Rodríguez Temiño, arqueòleg compromès i director de la Necròpolis de Carmona (Sevilla), un dels jaciments andalusos més castigats per les espoliacions.

Espoliadors amb M-16

Per entendre la magnitud de l'operació i les intricades connexions de la màfia de l'espoliació cal remuntar-se al mes de febrer de l'any passat. La Guàrdia Civil va sorprendre al Puerto de Santamaría (Cadis) un vaixell nord-americà, elLouise, que a més a més de peces robades a les restes de la badia gaditana --boles de canó del segle XVII, àncores romanes de pedra i munició de la Batalla de Trafalgar-- a les bodegues hi portava armes de combat, entre elles sis fusells d'assalt M-16. Mentre elLouisees mantenia estàtic, un altre vaixell, elGemini 3, també nord-americà, removia els fons marins i llançava submarinistes per extreure el botí. Un nord-americà, dos hongaresos i una espanyola, tots al servei de l'empresa Feed The Hungry, radicada a Texas (EUA), van ser detinguts.

L'operació Badia no va obtenir grans troballes materials, però va aconseguir pistes vitals que van conduir al rescat, en l'operació Tertis, de 300.000 peces espoliades. La fulminant destitució de Gonzalo Pérez Pina, el responsable de la Demarcació de Costes de l'Atlàntic, i l'aparició als vaixells nord- americans de valuosa documentació --mapes de l'Arxiu d'Índies, llistes d'intermediaris i col.leccionistes-- va fer comprendre als investigadors que els tentacles de la màfia arqueològica eren llargs. No només subornaven els guardes dels jaciments, sinó càrrecs de l'Administració.

Pérez Pina, màster en enginyeria oceanogràfica per la Universitat de Hawaii i ben connectat als Estats Units, va ser cessat per tramitar permisos perquè elLouisei elGemini 3treballessin sota l'excusa d'un fals estudi"sobre la degradació del sediment marí".L'empresa contractant dels vaixells a Espanya, Plangas S. L., domiciliada a Socuéllamos (Ciudad Real), reparava en teoria equips de gas, però entre els seus càrrecs hi figurava Aníbal Beteta, repetidament expedientat per espoliar jaciments arqueològics terrestres. Les cases de subhastes i tràfic per internet era el destí del material espoliat.

El mes de maig del 2006, arriba l'operació Badia. Cau Aníbal Beteta. I, també, dos italians, Roberto Mazzara i Claudio Bonifacio,"personatges clau en la trama",segons la investigació. Tots dos s'havien escapat pels pèls de l'operació Badia. Al submarinista Mazzara van arribar a immobilitzar-li el vaixell, elMaruka 3, a Sotogrande, la Marbella gaditana, per haver treballat al servei de la màfia dels M-16. I a l'historiador Bonifacio, assidu de l'Arxiu d'Índies des dels anys 80, estaven a prop d'enxampar-lo des que van trobar alLouiseun arsenal científic: cartes marines històriques, un robot de filmació submarina valorat en 600.000 euros, vuit detectors de metalls, dos escàners de fons marins, dues toveres, quatre GPS, cinc ordinadors i ampolles de busseig trucades per ocultar-hi el material.

El nom de Roberto Mazzara, exbus de l'armada italiana establert a Algesires, va saltar a la premsa de tot el món el 1994 quan es va arrogar el descobriment, en aigües portugueses, de la suposada campana de la caravel.laSanta María, amb què Cristòfor Colom va descobrir Amèrica. Llavors va ser tractat com un heroi, però després va començar a descobrir-se el pastís. El 2003, Portugal paralitza la subhasta a Madrid de la peça, amb un preu de sortida d'un milió d'euros, i reclama la devolució de"la campana robada".

La campana de Colom

Finalment, el mes de març de l'any passat, la justícia espanyola va decidir decomissar la peça i entregar-la al Ministeri de Cultura. Mentrestant, el bus italià s'esquinçava les vestidures, reclamava una indemnització de 500.000 euros, acusava el Govern portuguès d'extorsió, incitació al saqueig i amenaces a punta de pistola, i titllava d'insensible l'Administració cultural espanyola."Vaig suggerir que li regalessin la campana al rei Joan Carles i em van contestar que no intentés marcar-los un gol".

Hauria estat un gol per l'escaire. Un parell de mesos després, la Guàrdia Civil deté Mazzara, a qui se li troba material per espoliar i nombrosos objectes espoliats a casa seva i en una nau industrial de Cortijo Real (Algesires). Les primeres declaracions que va fer són sorprenents:"Sóc bus professional, i és cert que he localitzat, de casualitat, molts galions, però no trec mai les peces del mar. A casa no hi tinc ni un sol clau".Cert: menys claus, Mazzara agafava de tot. Fins i tot la campana de Colom, extreta pel mateix mètode de sempre: mentre elaborava, en teoria,"un estudi del llit marí per a una paperera lusitana"en aigües de Buarcos.

Notícies relacionades

El Govern ampliarà la bonificació dels bitllets de trens regionals al 60% a partir de l'1 de juliol

Una persecució policial des de França fins a Salt acaba amb dos detinguts

L'aura de salvador del patrimoni alimentada pel mateix Mazzara, cau pel seu pes. Molt més quan la Guàrdia Civil irromp de nit al barri de Triana (Sevilla), a casa del seu amic Claudio Bonifacio, i hi troba tot un arsenal de contactes d'espoliadors, intermediaris i col.leccionistes, a més a més d'un enorme arxiu de jaciments a espoliar. Bonifacio, historiador mercenari al servei, sobretot, d'empreses caçatresors dels Estats Units, havia estat el professor que amb més vehemència havia defensat l'autenticitat de la campana de Mazzara, fet indemostrable segons

Passa a la pàgina següent