El desglaç s'accelera

El desglaç dels pols no només és l'efecte més directe de l'escalfament global, sinó també el més visible. El mes de setembre passat, va arribar a l'Àrtic al seu màxim nivell. De fet, allà l'increment de les temperatures va aconseguir cotes fins i tot superiors a les de la resta del planeta. Al gener, l'illa àrtica de Spitsbergen va registrar unes temperatures màximes superiors en 12,6 graus a les més altes consignades fins aleshores. A la resta del món, les glaceres es troben també en un més que visible retrocés. Es calcula que, a finals de segle XXI, el 90% podrien arribar a desaparèixer. El desglaç ofereix també espectaculars imatges, com ara la de l'iceberg esqueixat de l'Antàrtida (a la fotografia) que es va acostar a Nova Zelanda el mes de novembre passat.

El nivell del mar puja

L'expansió tèrmica de l'aigua a causa de l'augment de temperatura i el desglaç dels pols i de les glaceres de muntanya faran inevitable un augment del nivell del mar. Els que ho poden testificar millor són els atols del Pacífic, com Tuvalu, on la cota més alta no supera els cinc metres. Però l'amenaça també s'estén a Bangla Desh, Holanda, tots els grans deltes del món i fins i tot Espanya, que podria patir greus afectacions turístiques al perdre part de les seves platges. Les autoritats de Tuvalu han elaborat un pla d'evacuació per traslladar a Nova Zelanda els seus 10.200 habitants. El veí Kiribati (a la foto), que és una mica més alt, ja ha començat a perdre les seves platges de postal i a veure salinitzada la seva aigua potable.

Pluges i huracans

L'augment de la temperatura es tradueix també en un augment de la freqüència dels fenòmens climatològics extrems. Encara que cap cicló ni cap pluja torrencial es poden atribuir directament al canvi climàtic, els científics que participen en l'informe de l'ONU que es presenta a París sí que vinculen el fet que siguin més freqüents o més violents a l'escalfament global.

La desolació que va deixar al seu pas a Nova Orleans l'huracàKatrina,l'arribada per primera vegada d'huracans a les Canàries i les inundacions que a mitjans del mes de gener van devastar la zona desèrtica del centre d'Austràlia (a la foto) no són per si soles un senyal determinant del deteriorament del clima, però sí símptomes d'un planeta que s'ha posat malalt.

El Sàhara avança

Els models climàtics preveuen per a les pròximes dècades un augment general de les precipitacions al món, de prop del 3%, a causa del fet que hi ha més evaporació i s'accelera el cicle de l'aigua. No obstant, a l'àrea mediterrània podria passar al revés perquè la circulació atmosfèrica que actualment cobreix els dos tròpics de deserts (Sàhara, Kalahari, Austràlia, Aràbia) tendeix a potenciar-se i a avançar cap al nord. Paradoxalment, i malgrat aquesta creença, a Espanya encara no s'aprecia una reducció de les precipitacions, però sí un altre fenomen també vinculat al canvi climàtic: potser cau la mateixa quantitat de pluja, però en menys dies, cosa que es tradueix en més sequeres i inundacions. A la foto, l'embassament de Bornos, a Cadis, pràcticament sec el 2005.

Notícies relacionades

El principal acusat també va pagar a un nen per tenir sexe

Els pederastes de la xarxa del Raval sabien que la víctima tenia 13 anys

La vida s'altera

Animals i plantes ja estan veient alterat el seu cicle vital. La floració de moltes espècies s'avança, els óssos reintroduïts al Pirineu dormen a l'hivern molt menys que els seus avantpassats i les cigonyes, que eren aus migratòries fins fa 20 anys, es queden ara a Espanya i ja no continuen el seu vol cap a l'Àfrica. En tenen prou amb les bones temperatures hivernals de la Península. Altres aus, com el corb marí gros, es queden a Alemanya o a França quan els llacs allà no es gelen. Però la situació més angoixant és la que viuen els óssos polars. El gel és el seu hàbitat natural i és on troben el seu mitjà de vida. Més de 10.000 exemplars com el que es pot veure a la fotografia estan actualment amenaçats de mort a l'Àrtic.