ESTRÈS ENTRE EL PROFESSORAT

La majoria de baixes docents es produeixen per causes psicològiques

1
Es llegeix en minuts
EFE / OURENSE

Un estudi de l'Institut d'Innovació Educativa Cisneros de Madrid ha revelat que del 10 al 25% de les baixes mèdiques de professors tenen causes psicològiques, com a estrès o depressió, motivades per situacions de violència escolar. Així ho ha explicat el president del sindicat ANPE Catalunya, Ferran Barri durant el Congrés de Violència Escolar celebrat a Ourense.

Segons Barri, autor de l'estudiSOS Buyingi president del sindicat ANPE Catalunya, tant el treball madrileny com el seu, basat en les trucades d'afectats al Defensor del Professor de la comunitat, mostren una situació "preocupant", ja que en el cas particular de Catalunya, "el 63% de les consultes procedeixen de pares de nens assetjats al col·legi, un altre 22% de professors i un 12% de nens que no s'atreveixen a explicar-s'ho a ningú més".

"Aquestes situacions poden extrapolar-se a qualsevol comunitat autònoma, però s'ha de tenir en compte que aquelles amb més caràcter urbà pateixen una incidència més gran de la conflictivitat escolar que les més rurals", ha sostingut.

Defensor del Professor

Carmen Guaita, membre de l'oficina del Defensor del Professor a Madrid, ha explicat que "el servei madrileny va ser pioner a tot Espanya el novembre del 2005 i en el seu primer dia d'existència, encara sense publicitat, ja va rebre 30 trucades relatives a casos de violència escolar".

En la seva opinió, la forma d'abordar el problema "ha de tenir en compte tots els factors que l'integren, famílies, alumnes i professors, però també la societat i l'Administració hi han de respondre". En aquest sentit, ha considerat que l'última normativa del 1985 no derogada contempla 56 drets i 9 deures per als alumnes i cap dret ni deure per a professors i pares.

Notícies relacionades

"Això ha de canviar per deixar clar que un professor educa i transmet coneixements, però la tasca d'educar correspon sobretot als pares", ha subratllat.

La situació a Espanya, segons Guaita, encara "no és tan preocupant com a França i el Regne Unit i, davant els seriosos problemes de convivència que ja s'evidencien aquí, algunes comunitats autònomes com Andalusia i el País Valencià comencen a prendre mesures, i per tant encara hi som a temps", ha matisat.