EL COLOR DELS NÚVOLS. La llum del sol incideix en les tonalitats

A la fotografia que ens ha enviat Cristina Fabó s'hi observa un cel enrogit molt fosc però amb alguns contrastos més clars. La imatge va ser captada el 25 de setembre de l'any passat, a Portbou, just al migdia... i minuts més tard es va enfosquir gairebé com si fos de nit.

Va descarregar una forta tempesta i mitja hora després el cel era gairebé clar, amb núvols d'un blanc enlluernador. Precisament aquells núvols tan blancs com coliflors eren els mateixos que havien enfosquit el cel, però als quals el sol il.luminava després lateralment, i proporcionava aquella claredat tan marcada. Un núvol de tempesta pot tenir entre sis i vuit quilòmetres de gruix: és molt núvol perquè la llum solar pugui arribar fins a nosaltres quan el tenim just a sobre.

Notícies relacionades

Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials

L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg

De les moltes fotografies que els lectors ens remeten perquè les puguem comentar --un enviament que tornem a agrair, una vegada més--, més de la meitat són sortides o postes de sol, precisament pel ventall de colors que es pot presentar: grocs, ataronjats, rogencs, violetes... Normalment, es tracta de núvols alts o mitjos (cirrus, cirrostrats, altocúmulus, altostrats). Aquests mateixos núvols, a les hores centrals del dia, són blanquinosos o lleugerament grisencs, però mai ataronjats o vermellosos. Una altra vegada la posició del sol és fonamental per donar un bon assortiment de colors als núvols.

També es pot afegir que alguns núvols baixos de poca dimensió vertical (estrats o estratocúmulus), a la sortida o posta del sol, poden semblar amenaçadores nuvolades quan en realitat són inofensius.