El 95% dels veïns de Perpinyà usaran l'AVE per anar a Barcelona

Apartir del febrer del 2009, Perpinyà estarà a 45 minuts de Barcelona. Un estudi universitari que va ser conegut la setmana passada indica la possibilitat que l'efecte d'"absorció" dels consumidors de la Catalunya Nord cap a Barcelona pugui empobrir el comerç de la ciutat tan bon punt els trens d'alta velocitat comencin a circular. Els autors d'a- quest informe sostenen que, mentre que el 42,6% de les persones consultades a través d'un sondeig no es van desplaçar a Barcelona ni el 2004 ni el 2005, "el 95% afirmen que voldran anar a la capital catalana amb l'AVE". I a més a més, segons ells, allà "compraran productes i serveis cars i aniran més sovint a l'òpera o a exposicions, de manera que deixaran per a Perpinyà un paper de centre de serveis subalterns".

L'estudi, titulatEfectes de mobilitat de l'AVE Perpinyà-Barcelona, ha estat redactat per dos professors de geografia i investigadors del Centre Nacional d'Investigació Científica fran- cès (CNRS), finançat pel programa europeu Interreg i diverses administracions locals. L'estudi, difós pel diariL'Indépendant,havia de donar idees prospectives per preparar-se per a l'arribada de l'AVE. Segons aquest informe, el poder d'atracció de Barcelona "generarà una transferència de poder adquisitiu cap a comerços, serveis i hotels" de nord a sud.

TENSIONS

El resultat ha agafat els polítics locals desprevinguts, en el tens ambient preelectoral francès. Sobretot en el cas de Jean-Paul Alduy, alcalde dretà de la ciutat i senador de la República. Segons els autors del treball, que demanen que no se citin els seus noms, l'alcaldia va intentar frenar la difusió de l'estudi, impedint-los participar en un fòrum organitzat per l'assemblea del departament, de majoria socialista.

L'alcalde sempre ha proclamat amb entusiasme que l'AVE constituirà un "factor de desenvolupament" per a la seva ciutat. Bona part del seu discurs polític es basa en aquest projecte. Per això ha penjat orgullosament a la torre del Castellet --el monument simbòlic de la ciutat-- un rellotge que manté el compte dels dies que falten fins a l'enllaç ferroviari amb Barcelona.

La irritació de l'alcalde s'ha llegit en una nota de resposta --ja que es va negar a oferir entrevistes--, en què qualificava de "pseudocientífic" l'estudi. Alduy defensa "el poder d'atracció de l'aglomeració de Perpinyà i del departament dels Pirineus Orientals, per la seva qualitat de vida, activitat cultural, teixit econòmic... A més, s'ha de tenir en compte que l'1% de 6 milions és tant com el 15% dels 400.000 catalans del nord". Reconeix que "hi haurà un flux de nord a sud, però també un de sud a nord, que l'informe no ha sabut estudiar". Els autors repliquen que els estudis sobre relacions entre ciutats i l'AVE mostren que la més gran sempre atrau activitat de la més petita.

En certa manera, els resultats de l'estudi li convenen al president socialista del departament, Christian Bourquin. Per a ell, a la Catalunya Nord hi ha "atractiu turístic, un medi ambient preservat, un ampli patrimoni arquitectònic, una plataforma logística multimodal per a fruites i verdures en què s'inverteixen 40 milions d'euros... No obstant, hi ha un problema per al comerç del centre de la ciutat que necessitaria mesures enèrgiques. Però no sóc alcalde de la ciutat", emfatitza, en una clara traveta al seu adversari.

Les cambres patronals de Perpinyà han demanat "una reflexió". "Estem convençuts que l'AVE pot ser un risc per als que no tinguin una estratègia", considera Jean Lloret, president de la Unió Professional d'Artesans.

El president de la Universitat de Perpinyà, François Féral, es nega a entrar en aquest debat, encara que reconeix que "els barcelonins poden agafar el tren per venir aquí, però per a això han de trobar alguna cosa concreta". Féral és del parer que el departament pot aprofitar els seus actius: "Tenim cervells, territori disponible per muntar laboratoris i empreses d'alta tecnologia. També tenim els temes: les noves energies, al voltant del pol solar d'Odello, la logística, i l'acompanyament sanitari i social a la vellesa".

REPERCUSSIÓ IMMOBILIÀRIA

Notícies relacionades

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

L'estudi del CNRS es limita als fluxos turístic i comercial, sense abordar el possible impacte de l'AVE en el mercat immobiliari. Malgrat la gran diferència de preu per metre quadrat entre Barcelona (més de 5.000 euros) i els Pirineus Orientals (al voltant de 2.500 euros) la directora general de serveis del Consell General del departament, Françoise Canipel, considera que no es produirà una migració "massiva" de catalans del sud que fixin a l'altre costat de la frontera la primera residència.

"Encara que la barrera física del Pirineu s'esborri, hi ha frens psicolò- gics i culturals molt forts, com l'idioma, la pressió fiscal superior i el cost de la vida", opina Canipel, que a més a més considera que la compra de segones residències, a diferència del que ha passat a la Cerdanya arran de l'obertura del túnel del Cadí, serà "relativament marginal" a l'entorn de Perpinyà.