Els Emmy reten homenatge a la televisió, «amiga» en l'era del coronavirus

«Celebrem la televisió en un any en què realment mereix ser celebrada perquè ens ha ajudat a sobreviure de moltes formes, ha sigut realment un dels unificadors», deia a ‘Los Angeles Times’ Reggie Hudlin, un dels productors executius d’aquesta anòmala 72a edició. I en roda de premsa apuntalava la idea un altre dels responsables de la gala, Ian Stewart: «Ho fem perquè ha sigut un moment extraordinari que cap de nosaltres ha viscut abans i la televisió ha sigut la nostra amiga en aquest període».

L’hereu del tron

Aquest és l’any en què un drama heretarà la corona de ‘Joc de trons’, un relleu que sortirà d’entre vuit nominats però que segons les travesses es decidirà, si no dona la sorpresa ‘The Mandalorian’, entre ‘Succesion’ i ‘Ozark’. Aquest duel és emblemàtic també d’un altre de més ampli: el d’HBO amb Netflix, la plataforma que numèricament surt com a clara favorita, amb 160 nominacions davant les 107 del canal de cable.

És, i en això no sembla haver-hi discussió, l’any de ‘Watchmen’, l’aplaudida minisèrie d’HBO que per si sola ha acumulat 26 opcions a premis. I, tot i que el passat no recomana perdre de vista ‘La maravillosa Sra. Maisel’, tots els ulls estan posats en un guardó per a ‘Schitt’s Creek’ com a millor sèrie de comèdia.

Seria el potencial fermall d’or a la seva sisena i última temporada per a una petita producció canadenca que s’ha guanyat, a poc a poc, un merescut aplaudiment de crítica i públic i que també pot fer possibles els primers Emmy d’interpretació per a dos gegants còmics com Catherine O’Hara, favorita, i Eugene Levy, amb una victòria més complicada per la competició de Ramy Youssef.

Una gala inèdita

Aquests duels, o els que lliuren en interpretació dramàtica els protagonistes de ‘Succession’, Brian Cox i Jeremy Strong i, en categoria femenina, Jennifer Aniston i Laura Linney, responen a la tradició dels Emmy, però poca cosa més serà l’habitual, almenys pel que fa a la gala que presentarà Jimmy Kimmel. Com tantes coses en aquests temps, serà virtual, però a diferència d’altres premis s’ha decidit realitzar-la al màxim possible en viu, amb molt poca cosa pregravada. I hi ha expectació davant l’experiment, en què Kimmel estarà sol (amb els tècnics) a l’Staples Center de Los Angeles, fent connexions digitals amb 138 nominats de 10 països, a qui han enviat equips audiovisuals d’alta qualitat.

Hi haurà una cosa «entranyable», utilitzant la paraula triada pels productors, al veure els nominats i els premiats participant i celebrant des de casa seva (tot i que alguns connectaran des de festes socialment distanciades organitzades pels seus productors). I, malgrat que la indústria vinculada a les alfombres vermelles pateix la clatellada d’haver perdut la dels Emmy, la moda tindrà el seu espai. «Veuen com ets, però ¡fes un esforç!», van escriure els organitzadors als nominats en una carta al juliol, arribant a suggerir fins i tot que apareguin amb «pijames de disseny».

Aire fresc a les gales

Aquests Emmy de la pandèmia representen també l’oportunitat, tot i que sigui per una reinvenció forçosa, d’injectar una mica d’aire fresc a les gales, amb uns formats gastats i encartonats que han anat contribuint a un declivi de les audiències tot i que els continguts estigui vivint una era d’or.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Ho ha dit Hudlin quan ha explicat que la situació «està forçant a qüestionar tots els clixés de les cerimònies dels premis» i que tot i que «algunes coses les trobarem a faltar i estem esperant que arribi el dia de poder-les tornar a fer, algunes altres s’han estat mantenint sense cap raó». I ho ratificava Guy Carrinton, un altre dels productors, en unes declaracions a ‘The Washington Post’: «Les cerimònies dels premis tenen la tendència a ser una mica alienadores perquè són tota aquesta gent junta en un lloc donant-se copets a l’esquena. En certa manera ara es pot acabar amb això i sentir-se una mica més interessant per a l’audiència. Estarem literalment a casa de la gent i veurem reaccions genuïnes».

Els llatins, absents

En un moment de renovada consciència i lluita als EUA per la justícia racial, l’acadèmia de televisió també ha celebrat tenir el grup més divers de nominats en cinc anys, però ha hagut d’admetre que encara li queda molt camí per recórrer. I el focus de les crítiques aquest any està en l’absència de llatins, una cosa sobre la qual ha alçat la veu, amb particular força, John Leguizamo. L’actor i director ha arribat a parlar d’«apartheid cultural» en un sector que als EUA només deixa l’1% del seu espai a una comunitat que és la minoria més gran dels EUA. «És increïble que no s’estiguin explicant les nostres històries i hi ha una raó: els executius no ens veuen, no ens entenen, no els importem», ha denunciat. «Simplement no està bé ignorar-nos, excloure’ns».