PREN-T'HO EN SÈRIE

Crítica de 'Betty': la vida sobre una taula

L''spin-off' en format sèrie de 'Skate kitchen' és més convencional que l'original, però preserva l'aura de veritat

zentauroepp53282611 freire series icult  betty200430205645

zentauroepp53282611 freire series icult betty200430205645

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Betty ★★★★

Direcció:  Crystal Moselle 

Repartiment:  Nina Moran, Rachelle Vinberg, Moonbear, Kabrina Adams

País:  Estats Units

Plataforma:  HBO

Durada:  6 episodis

Any:  2020

Gènere:  Comèdia dramàtica

Estrena:  2 de maig del 2020

Amb cada nou projecte, la directora, Crystal Moselle, s’allunya un pas més del documental, el camp en què es va donar a conèixer, per abraçar i acceptar la ficció. Després de filmar els germans confinats i cinèfils de ‘The wolfpack’, va jugar al drama autèntic a la inoblidable ‘Skate Kitchen’, protagonitzada pel col·lectiu de noies ‘skaters’ del mateix nom. D’aquesta pel·lícula neix ara ‘Betty’, minisèrie de sis capítols que recupera personatges d’aquella, però reinventa les seves connexions.  

Com la seva antecessora, ‘Betty’ és un organisme viu, una immersió elèctrica en l’univers de l’‘skate’ novaiorquès i, en concret, el de les noies que gosen obrir-se un camí en un entorn encara essencialment masculí; el títol, ‘Betty’, fa referència al sobrenom despectiu que es va començar a utilitzar als 90 per denominar les noies que rondaven per les pistes, tot i que la seva intenció fos patinar. La minisèrie s’apropia del terme i el redefineix positivament.

Notícies relacionades

Però, acompanyada per Lesley Arfin (guionista de ‘Girls’ i cocreadora de ‘Love’), Moselle s’acosta a aquest mateix paisatge amb un concepte lleugerament diferent, més escrit, en el qual apunten amb claredat les trames i els arcs dramàtics, sense que això signifiqui realment que es perdi la sensació de veritat. Tots els personatges assoleixen alguna catarsi o comprensió. Tot i que hi impera la comèdia ‘slacker’, principalment de la mà de Kirt (Nina Moran), també hi trobem una dolorosa història sobre agressió sexual i amistat en la qual Dede Lovelace, l’expressiva Janay a la sèrie, dona una lliçó d’interpretació.

El més emocionant, sigui com sigui, continua sent veure les noies patinar a través del trànsit, pels carrers, pels parcs, surfejant rampes de ciment sense importar qui miri ni com ho faci. Moselle, directora dels sis episodis, ha tornat a aconseguir una obra que captura la vida. I que la dona.