Així és 'Locke & Key', nova gran aposta de Netflix

I a la fi, ‘Locke & Key’ es una sèrie que existeix. Quan ja semblava impossible que veiéssim la família Locke en carn i ossos, accedint, entre el temor i la fascinació, al poder de les claus màgiques de Key House, Netflix ha estrenat la primera temporada de l’adaptació. Els co-‘showrunners’ Carlton Cuse (cocreador de ‘Perduts’) i Meredith Averill (‘La maldición de Hill House’) ja treballen en guions potencials per a la segona.

El camí cap aquesta improbable realitat ha sigut etern. La companyia Dimension va aconseguir els drets del còmic de Joe Hill (guió) i Gabriel Rodríguez (dibuix) el 2008, any que va començar la saga, però no en va fer res. Tres anys després, Fox tenia un pilot dirigit per Mark Romanek (‘No em deixis mai’) i produït per Alex Kurtzman i Roberto Orci, el tàndem de guionistes darrere de sagues com ‘Transformers’ o l’última trilogia fílmica de ‘Star Trek’. Encara es pot veure un tràiler a YouTube (va arribar a filtrar-se tot el pilot, però ja no està disponible). 

Finalment Fox va passar de la sèrie i va cedir l’espai a la graella a ‘Alcatraz’, que semblava més fàcil de vendre. En una entrevista amb ‘The Hollywood Reporter’, Alex Kurtzman explicava així la decisió de l’estudi: «La sèrie es va avançar al seu temps a Fox. I era abans del món del ‘streaming’. Era la sèrie que no tocava, en el moment equivocat, amb el règim equivocat». Syfy s’hi va interessar, però aquesta història macabra no encaixava amb l’estètica del canal. La idea de Kurtzman de convertir-la en tres pel·lis per a Universal tampoc va tirar endavant. 

El projecte va renéixer el 2016, ara escrit per Joe Hill. Cuse s’hi va sumar un any després, quan van acabar ‘Bates Motel’ i ‘The strain’. Hulu va encarregar un pilot que volia dirigir Scott Derrickson (‘Doctor Strange’), però que va acabar dirigint Andy Muschietti (‘It’). Segons Hill, era «increïble», però a Hulu no l’hi va semblar. El maig del 2018, Netflix va anunciar que rodaria la història previ redisseny a consciència.

¿Per què tanta complicació?

El que és estrany no és que ‘Locke & Key’ hagi trigat tant a ser pel·lícula o sèrie. L’estrany és que finalment ho sigui. El repte era important. Calia bregar, primer, amb una qüestió de to: tot i que els herois centrals del còmic són joves, o molt joves, la sensibilitat de la història és adulta, i la seva violència bastant gràfica. ¿Pots fer una sèrie amb aspiracions massives respectant aquest contrast?

Parlem, al cap i a la fi, d’una història que arrenca amb l’assassinat a boca de canó del pare d’aquests xavals i la resposta visceral i immediata de la seva dona i el fill gran. Per fugir del trauma, els Locke es muden a una mansió ancestral familiar on, d’altra banda, es respiren massa secrets. I on s’amaguen un grapat de claus màgiques que poden convertir-te en fantasma, portar-te a qualsevol altra porta del món (sempre que puguis visualitzar-la clarament) o endinsar-te al teu propi cap. Els germans han d’allunyar aquestes claus d’un dimoni amb seductora forma humana.

Més fàcil, no poc efectiva

Era fàcil esperar que la sèrie de Netflix seria menys incòmoda, una mica menys ‘gore’. I potser en futures temporades no abraci els progressivament delirants arcs argumentals de Hill. Han adaptat mitologia, personatges i trames a un marc accessible, per buscar, es diria, una mena de nova ‘Stranger things’ o una ‘La maldición de Hill House’ per a majors de pocs anys. Els problemes reconeixibles d’embolics i triangles amorosos d’institut tenen tant pes en la història com les peripècies sobrenaturals.

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

Si se superen possibles recels, ‘Locke & Key’ pot ser una font de plaers gairebé inesperats. D’entrada, la família Locke és irresistible, en particular el més petit del clan, Bode (Jackson Robert Scott, l’efímer Georgie de l’‘It’ de Muschietti), i dos germans adolescents, Kinsey (Emilia Jones, vista a ‘Utopia’ o ‘Ghostland’) i Tyler (Connor Jessup), d’una meravellosa intensitat continguda. La mansió Key House també és una revelació, obra mestra del disseny de producció, com els infinits paisatges que s’oculten rere les seves portes. Els personatges poden passejar literalment pels seus propis caps, cosa que deriva en localitzacions impossibles, com l’estrany centre comercial de la ment de Kinsey: una mena d’encreuament dels edificis plegats sobre si mateixos d’‘Origen’ i la corporització de les emocions i els processos psicològics bàsics de ‘Del revés’.

I tot i que probablement Muschietti va fer un treball decent en el pilot per a Hulu, no s’ha de subestimar el del veterà Michael Morris (‘Bloodline’, ‘Better call Saul’) als dos primers capítols. Morris defineix amb classe els patrons visuals i rítmics de la sèrie; anteposa els plans generals o mitjans (la casa és gairebé el personatge més present) al llenguatge típicament televisual i prefereix el ritme reposat a l’horror vacui. D’acord, ‘Locke & Key’ podria ser més salvatge, també una mica menys rudimentària en el seu tractament de l’emoció, però almenys els sis primers episodis capturen poderosament l’atenció.