CRÍTICA DE SÈRIE
'La guerra de los mundos', contra el vell imperialisme
La nova adaptació del clàssic en forma de minisèrie arriba a Movistar+ després de la seva estrena al festival de Sitges
zentauroepp50304583 series191010131729
Readaptar un relat de tanta càrrega simbòlica i constant actualitat com 'La guerra dels mons’ havia de resultar temptador, sobretot perquè les obres de H. G. Wells són des de fa dos anys de domini públic i, per tant, no s’han de pagar drets. Els riscos que corria aquesta nova minisèrie eren, sobretot, artístics: moltes anteriors adaptacions del clàssic de la ciència-ficció del 1897 formen part de l’imaginari pop col·lectiu, començant per la narració radiofònica d’Orson Welles que va posar els nord-americans en alerta i seguint per grans pel·lícules del 1953 i el 2005 en forma de paràbola, respectivament, de la guerra freda i l’11-S. Això per no parlar del doble àlbum de Jeff Wayne, clàssic dels discos de concepte.
Estrenada íntegrament al festival de Sitges, aquesta versió de tres hores escrita per Peter Harness ('Wallander', 'McMafia') comença sent fidel al llibre, parafrasejant aquest paràgraf inicial sobre la nostra ingenuïtat al creure que no érem investigats per intel·ligències superiors. Diem 'parafrasejant’ perquè la fidelitat a l’original no és tan gran: en aquesta producció de Mammoth Screen no estem en els últims anys del XIX, sinó a principis del XX, a l’època eduardiana. I si a la novel·la de Wells amb prou feines hi havia personatges amb nom, aquí s’explica, en essència, la història de George (Rafe Spall, premiat a Sitges pel seu paper en 'El ritual’) i Amy (Eleanor Tomlinson, Demelza a 'Outlander'), una parella d’enamorats que lluita contra la dona ressentida del primer, incapaç de cedir al divorci, i després contra alguna cosa pitjor: la invasió dels marcians.
Un imperi més enllà de la Terra
Notícies relacionadesLa narració alterna, no sense problemes de ritme, entre dos temps, el de l’atac destructiu dels marcians i el d’un paisatge devastat futur, de collites mortes i aigües vermelles, pel qual Mary i fill deambulen a la recerca d’una cosa semblant a un avenir. El primer d’aquells temps, amb les seves gestes bèl·liques de ciència-ficció d’època, resulta el més suggeridor, malgrat la discreció d’alguns efectes especials: els trípodes o màquines de guerra resulten convincents; no tant aquesta mena de pols que crema la gent fins a la mort.
A la pregunta «¿per què aquesta adaptació ara?» es pot respondre amb un simple «perquè Wells és gratis», però Peter Harness és un guionista astut i ofereix, a través de la fantasia i de la mà de Wells, una resposta contundent als excessos imperialistes d’un Occident que perd el rumb. També al cert absurd de pensar en la humanització de l’espai en lloc de salvar el que tenim aquí. Diu, entusiasta, el ministre encarnat per Nicholas Le Prevost: «El món és limitat i hem de prendre tant territori com sigui possible. Si poguéssim pujar allà a dalt... ¡Un imperi més enllà de la Terra! ¡Imagina!».
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- ‘Fairy ballroom’ Música, fantasia, dansa i burlesque
- LA FESTA DE LES LLETRES Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)
- "Alegria, gratitud, emoció i, per què no dir-ho, sorpresa"
- Cas Erial La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig