'Joc de trons': de Daenerys al Bran, el nou olimp de la cultura popular

Un repàs dels personatges clau de la conclusió de la gran sèrie de HBO

zentauroepp48250750 icult  juego de tronos190520195547

zentauroepp48250750 icult juego de tronos190520195547

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Ens han acompanyat al llarg de vuit anys de la nostra vida i gairebé semblen de la nostra família. Ens han fet vibrar i, en moltes ocasions, ens han fet perdre els nervis i tret de polleguera. Són els protagonistes de la història èpica més gran mai explicada a televisió, trets de la ment de George R. R. Martin i convertits en figures fonamentals de la cultura popular després del seu pas per una sèrie de televisió llegendària de la qual es parlarà durant molt temps i que gairebé amb tota probabilitat passarà d’una generació a una altra, com passava amb els mites grecs o els càntics de gesta.

Daenerys Targaryen, l’alliberadora genocida

Sens dubte, el personatge més icònic i carismàtic de la sèrie, la gran heroïna de la funció. Posseïa molts títols en el seu historial, però sempre serà la Mare de Dracs. A cavall d’aquestes bèsties mitològiques va solcar els aires al crit de "¡drakaris!". Va ser una dona que es va reinventar a cada pas, que no tenia por d’enfrontar-se als poderosos, als homes que van intentar perpetuar les seves normes. Ella volia alliberar la gent, però pel camí va quedar capturada pels seus deliris de grandesa i es va convertir en un brivall a desgrat seu. Va portar fins a les seves últimes conseqüències el seu desig de regnar i això es va convertir en la seva maledicció.


Bran Stark, l’esguerrat que va aprendre a volar

Sabíem que el seu paper era fonamental en la resolució de la sèrie, però la seva trama resultava massa morosa i la seva figura poc empàtica. Va ser un nen innocent, un adolescent esguerrat que s’embarcava en una aventura mística que no acabàvem mai d’entendre del tot i, finalment, El Corb de Tres Ulls, aquest ens en estat perpetu d’il·luminació gairebé psicotrònica capaç de veure el passat, el present i el futur, sent alhora dipositari de tot el saber i les històries de Ponent. La seva metamorfosi en monarca que converteix una cadira de rodes en un tron resulta tan inesperada com encertada: Sens dubte, no es deixarà portar per les passions humanes que tants problemes porten ja que ell, com bé s’ha encarregat de recalcar al llarg de l’última temporada "és una altra cosa". 


Jon Neu, l’'outsider' melancòlic

Pot ser que fos el legítim hereu del tron de ferro, però sempre va renegar del poder, potser perquè des de petit va estar acostumat a ser el bastard, el marginat d’un clan que no el va prendre mai massa seriosament fins que va desafiar la mort mateixa. Per això va ser desterrat als confins del món conegut, amb els zombis i els bàrbars, que va aprendre a estimar perquè en realitat eren homes lliures. Ell en el fons no ho va poder ser mai del tot, potser per això, sempre estava una mica trist. Però quan va estimar, ho va fer amb entrega i passió. Els seus sentiments cap a Daenerys es van convertir en una condemna. El seu sentiment de justícia es va imposar al seu cor i per això va tornar al lloc d’on va venir, l’exili blanc.


Les germanes Stark, fermesa i determinació

Notícies relacionades

Tan diferents entre si, però en el fons, estranyament similars. Tenen una cosa gèlida en el seu interior, com el Nord que les va veure néixer. Les dues han travessat un tortuós camí fins a aconseguir els seus somnis. Sansa sempre va voler regnar. Primer d’una forma capritxosa i inconscient sent consort, després com una dona apoderada. Arya volia tenir aventures, ser una guerrera. Les va tenir, va aprendre a lluitar, a valer-se per si mateixa. Va desafiar les convencions i tot i que al camí gairebé estigués a punt de perdre la identitat, sempre es va mantenir ferma en les seves conviccions.


Tyrion Lannister, la veu de la consciència

La paraula era la seva veritable arma. Simbolitzava la sensatesa enmig de tanta bogeria. La seva família no el va estimar mai, però va saber compensar amb el seu cervell la seva falta d’estatura. La seva ironia era refinada, la seva capacitat per dilucidar, inqüestionable, per això sempre s’ha mogut bé en les distàncies curtes, en les converses d’alcova en les quals ha mostrat la seva capacitat reflexiva, així que el seu càrrec natural no podia ser cap altre que el de Mà del Rei, l’etern conseller.  És un autèntic supervivent. S’ha escapat dels més grans perills i també ha pres riscos desafiant els seus. En moltes ocasions semblava que simbolitzés la mirada de l’espectador en el relat: les seves decepcions, sempre han sigut les nostres.

Temes:

HBO Joc de trons