Recepta per resistir el retrocés del català

Especialment a l’Hospitalet i a les poblacions del Barcelonès Nord. L’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Generalitat situa l’ús del català en aquests territoris en un nivell "molt més baix" que en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que la proporció de població que no l’utilitza mai supera el 35%.

A Santa Coloma de Gramenet, amb 120 nacionalitats i considerat bressol de la immersió lingüística, hi ha una bretxa entre les polítiques públiques, l’esforç de les entitats i el dia a dia de la ciutat. Mentre les administracions apel·len al simbolisme local per blindar l’ús del català, alguns ciutadans corrents lamenten que la llengua està "de davallada". Ho assumeix en aquests termes Tomás Fernández, veí i president de la Federació d’Associacions Veïnals de Santa Coloma, que apunta que "si a la gent que ve ja li costa parlar en castellà, imagina’t el català". Sí que ressalta que "hi ha nois i noies que parlen català millor que jo", però "no és la norma".

L’atracció de l’idioma

Segons el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Santa Coloma, l’Heura, gairebé un 75% dels colomencs entenen bé el català; un 55% el parlen bé; un 63% el saben llegir bé; i un 47% el saben escriure bé. No obstant, només un 9% el parlen sovint amb la família –un 23%, de vegades–; un 14% ho fan sovint amb els amics –un 28%, de vegades–; i un 20% el parlen sovint a la feina o a l’escola, davant un 43% que no ho fan mai en aquest àmbit.

"Les dades són les que són", admet la directora del CNL local, Noemí Ubach. "Però també mostren que encara avui el català té certa una capacitat d’atracció, perquè no només el parla la gent que el té com a llengua familiar", afirma Ubach, que es pregunta per què no aspirar que aquest 75% que l’entenen s’animi també a utilitzar-lo amb freqüència. Malgrat les dificultats, "cal ressaltar que mai hi ha hagut tantes persones que entenguin i parlin català. Per això cal assegurar espais per practicar-lo".

Els alumnes que aprenen a parlar-ho a l’Heura asseguren que els serveix per al dia a dia. És el cas de Haraldo Pereira, professor d’anglès i massatgista, que l’utilitza, a més de l’àmbit laboral, per "programar cites al CAP o a la biblioteca". "Aprendre català m’ha ajudat a comunicar-me amb la gent catalana i a integrar-me", reconeix aquest argentí veí de Santa Coloma. "La gent agraeix molt que els parli en català", admet.

Ross Mori és natural del Perú i també és alumna de l’Heura. Treballa en un centre de cura d’ungles i reflexologia amb clientela catalanoparlant: "A la feina venen persones grans que parlen en català, em pregunten si el parlo i jo els dic: Una mica".

Rodolfo del Hoyo, històric dirigent d’Òmnium Cultural, és optimista malgrat el "desànim" a què indueixen els estudis. "En els cercles en què jo em moc, les botigues, la Llibreria Carrer Major, el mercat... jo sento parlar català. I això és una gran notícia, perquè quan jo era jove ningú el parlava", afirma Del Hoyo, que assumeix que "al barri de Fondo potser la realitat és una altra".

Segona generació de xinesos

Notícies relacionades

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

Molts d’aquests joves són xinesos. Santa Coloma registra la concentració de comunitat xinesa més gran d’Espanya. "És cert que la primera generació no ha après català, però la segona generació de xinesos de Santa Coloma són nadius i el parlen perfectament", explica el president de l’Associació de Xinesos de Santa Coloma, Youtong Zhou. L’Heura va adaptar la seva oferta a la comunitat xinesa fa més de vint anys. El plantejament inicial va ser simple i lògic: van contractar professors de xinès i les inscripcions de parlants d’aquest idioma van augmentar. També van establir vincles amb la nombrosa comunitat per portar a terme activitats conjuntament, així com per visitar establiments regentats per persones xineses i proposar-los traduir la carta o l’oferta al català.

Per treure el català de les aules i assentar-lo als carrers, des de l’Heura aposten per crear "espais d’ús", ja sigui a través d’una coral, de grups de conversa o de tallers de fotografia. Al final, precisa Ubach, amb l’onada migratòria dels anys 2000 passarà una cosa semblant al que va passar amb la que hi va haver anteriorment, en els anys 60 i 70: que "adoptaran la llengua en diferents graus". "El repte és que, a més d’aprendre el català, el puguin parlar, i per a això és essencial que tinguin espais a la ciutat on fer-ho quotidianament". Una iniciativa és la Xarxa per la llengua. Més de 40 entitats i organismes públics hi estan adherits, així com gairebé un centenar de comerços. Un exemple és la colla castellera Laietans de Gramenet. L’Heura crea el vincle entre els seus alumnes i la colla, els convida a participar-hi i fins i tot alguns acaben fent-se de la colla castellera.