Mireia González, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (PSC): "El català és un nexe d’unió i no està en retrocés a la ciutat"

Ciutats com la nostra tenen una limitació d’espai clara. Tenim dos grans eixos estratègics. Un és incrementar els espais on es pot créixer, especialment de lloguer assequible i habitatge lliure, a més d’altres fórmules amb un projecte social al darrere. Però també hi ha la rehabilitació, que és importantíssima. Fem una inversió rellevant, però es requereixen altres mesures que sobrepassen els límits municipals. El gran problema són els preus.

¿El Govern dona als municipis les eines necessàries per resoldre el problema de l’habitatge?

Estem en el bon camí, sobretot amb les facilitats des del punt de vista de la tramitació perquè sigui més àgil. El pla dels 50.000 habitatges no s’executa d’un dia per l’altre, però s’estan generant les eines perquè els municipis puguem anar més de pressa. És qüestió de temps.

¿Quant?

Pensem que el nostre pla el podrem desenvolupar amb garanties en qüestió de tres anys.

Santa Coloma serà beneficiària de la llei de barris per rehabilitar habitatges a Fondo i Santa Rosa. ¿Fins a quin punt serà estratègic aquest projecte?

És determinant. Tenim habitatges construïts dels anys 60 i 70 amb qualitats que ja no s’ajusten a les actuals. Necessitem garantir que continuïn sent bons habitatges perquè la gent hi visqui, perquè n’hi ha uns quants que no són confortables des del punt de vista de la temperatura o de l’accessibilitat. A la nostra ciutat no arriba al 30% el percentatge d’edificis que disposen d’ascensor. Cal augmentar aquest percentatge perquè tenim molta gent que no pot sortir al carrer de manera autònoma. Hem rehabilitat més de 700 habitatges i, amb la dotació del Pla de Barris, en farem molts més.

Les dades indiquen que la criminalitat a Santa Coloma ha baixat i que és una de les ciutats de l’àrea metropolitana on els veïns se senten més segurs. ¿Quina ha sigut la recepta?

Primer de tot, tenir una policia preparada i formada, amb més eines per fer la feina de manera eficaç i des de la proximitat. També la coordinació perquè, allà on la policia local no té competències o no pot actuar sola, tingui la possibilitat de fer-ho amb el suport de la resta de cossos. I també estem fent un esforç important per cuidar l’espai públic i atendre assumptes que no necessàriament s’han de resoldre des de l’àmbit policial, cosa que comporta coordinar-se amb serveis de salut, d’atenció social o educatius.

¿La clau també és la presència al carrer d’agents?

Es tracta de mirar de ser útils per resoldre els problemes dels ciutadans, tant si és amb una atenció directa al carrer com si és, per exemple, mitjançant l’actuació davant de les ocupacions amb una unitat específica d’intervenció ràpida. Els ciutadans de Santa Coloma de Gramenet saben que trucar a la policia local és una garantia que hi haurà una actuació en poc temps perquè una ocupació que genera conflicte es resolgui com més aviat millor.

Malgrat la bona valoració de la seguretat, l’extrema dreta també creix a Santa Coloma. ¿Tenen cap pla d’acció per mirar d’evitar que s’associï la immigració amb la delinqüència?

Fem una intervenció quirúrgica en cada conflicte, intentant ser útils als ciutadans. El que hem d’aconseguir és generar aquest vincle de confiança amb l’Ajuntament. Els discursos de l’extrema dreta creixen gràcies al desconeixement i a la distància amb l’Administració. La nostra feina ha de ser retallar aquesta distància, perquè és així com aquests discursos perden la raó de ser. Hem d’implementar més bons serveis públics i fer que la gent sàpiga que l’Administració respon.

¿I més enllà d’aquest pla?

Quan parlo de pla quirúrgic em refereixo a anar a la individualitat. Encara que siguem una ciutat gran, tenim marge, no per anar-ne d’un en un, però sí per utilitzar xarxes comunitàries, xarxes socials que es generen als barris i no exclusivament les digitals. Tenir una conversa permanent amb la ciutadania per anar anul·lant tesis que fomenten aquests discursos.

¿Troba que els alcaldes tenen bona part del pes de la responsabilitat per desactivar els discursos de l’extrema dreta?

No crec que siguem els alcaldes els que, de manera individual o gairebé heroica, ho hàgim de fer. Som una ciutat que pot demostrar que el pas de la immigració no ha creat les dificultats amb què se la relaciona; més aviat el contrari.

Ha fet canvis en polítiques com ara la baixada de la taxa de residus i la moratòria de multes per la zona de baixes emissions. ¿Responen a la pressió de l’extrema dreta?

Res més lluny de la realitat. No serà pas l’extrema dreta qui condicioni l’acció de la nostra administració per fer més fàcil la vida de la ciutadania. Per aquí no hi passarem. Es tracta de dues mesures que costen molt d’aplicar i que els ajuntaments no hauríem d’haver hagut d’aplicar en solitari. Hem fet tot un seguit de modificacions que no han sigut fàcils.

Alguns alcaldes fan explícita la seva preocupació per la tensió d’alguns serveis municipals davant el creixement de població. ¿També passa a Santa Coloma?

De tensions n’hi ha hagut sempre en els serveis municipals de Santa Coloma, si tenim en compte el pressupost limitat que té l’Ajuntament. Sobretot, en municipis amb voluntat de crear programes socials propis, com ara les nostres beques menjador. Parlem molt de l’increment poblacional, però crec que en realitat hi ha una necessitat més estructural vinculada a les carències del sistema de finançament local.

Notícies relacionades

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

Santa Coloma ha tingut un paper històric en l’escola en català. En un moment de retrocés pel que fa a l’ús, ¿quina política té l’Ajuntament per promoure’l?

Som part activa del Centre de Normalització Lingüística l’Heura, de referència a Catalunya. La nostra aposta passa per reforçar els programes educatius, sobretot fora de l’escola, perquè la socialització sigui en català. Vivim en una ciutat amb un plurilingüisme important, però el català continua sent un element d’unió que, avui dia, no podem dir que estigui en retrocés a Santa Coloma. Perquè les generacions de nens i nenes de les nostres escoles, que són les que en fan un ús més intensiu, tenen una bona projecció.