De violacions de domicili i assalts

Tornada a l’escena d’un dels crims. És el 19 d’abril del 2016. Som al número 32 del carrer del General Díaz Porlier.

Fa alguns mesos que ja ha sortit l’obra de teatre i la pel·lícula sobre el diàleg entre Luis Bárcenas i el jutge Pablo Ruz, basat en la transcripció de l’interrogatori fet el 15 de juliol del 2013, 18 dies després que el magistrat n’ordenés l’ingrés a la presó.

-¿Has vist a la fi B, la pel·lícula?

- No l’he vista. Però sé que ja es pot veure a Imagenio. Estalvio 4,90 euros i la miro.

- A Filmin et surt per 2,95.

- En prenc nota. Gràcies.

Però, malgrat això, ara, a l’abril del 2016, he suggerit a Bárcenas que es reuneixi amb mi i amb els actors Pedro Casablanc (que interpreta B), Manolo Solo (és el jutge Ruz) i el director de la pel·lícula, David Ilundain. La pel·lícula coincideix amb la sortida del meu llibre Queríamos tanto a Luis, el meu segon títol sobre el cas de corrupció del PP. I, per tant, hem fet col·loquis i presentacions amb Ilundain i els actors.

Suggereixo a Bárcenas la trobada el dimarts 19 d’abril del 2016.

- Perfecte. Et sembla a dos quarts de vuit del vespre. ¿Pendents de confirmar lloc?

-¿No podríem fer-ho a l’estudi de la Rosalía?

- Sí, perfecte.

- L’adreça ¿és?

- Díaz Porlier, 32

El 19 d’abril a la porta del número 32 li truco per telèfon des de la porta. I obre.

No ho sabíem aleshores, però, en efecte, aquesta és una de les escenes del crim de l’operació Kitchen. Aquí el comissari Enrique García Castaño, segons ha explicat a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats, el 22 d’abril del 2021, i davant la sorpresa dels diputats a causa de la violació del taller sense tenir cap ordre judicial, el comissari fa pedagogia:

- No hi ha cap tipus de paper, no res, al Ministeri de l’Interior que hi digui "operació Kitchen". A mi em truca el director adjunt operatiu [Eugenio] Pino i és el que em diu que necessita la meva ajuda per mirar de culminar la investigació del senyor Bárcenas, que li faltava una pota. Aquesta mena d’operacions és normal; no cal tenir cap ordre judicial. N’informo per descomptat el senyor Pino i el senyor Francisco Fernández. Se’n diu oportunitat i immediatesa, que no es pot perdre. És com es treballa a la policia. El senyor Villarejo, des de sempre, ha tingut accés per enviar missatges al senyor president del Govern... La informació venia de dalt a baix...

Díaz Porlier, 32, Madrid. Durant tres hores estem parlant amb Bárcenas, vestit com de costum, i Rosalía Iglesias, que hi ha moments que monopolitza l’intercanvi. Pedro Casablanc està fascinat per enfrontar-se amb la persona que ha interpretat. Bárcenas defuig parlar de les presumptes gravacions que, segons havia dit públicament, va fer a Rajoy, o dels papers que Rajoy va fer destruir en una màquina trituradora, al seu despatx.

El taller era utilitzat per Rosalía Iglesias, segons la seva versió, per restaurar mobles. El que tinc al davant és un traster regirat que no supera 10 metres quadrats, amb què toca, aparentment, una altra habitació. El que trenca el desordre és una taula braser al centre, unes copes i les ampolles de vi que ens serveix Luis Bárcenas.

Si aquí es van amagar aquells pendrives que buscava El Gordo, el sobrenom de García-Castaño dins de la banda de Kitchen, és un misteri que va compartir amb Eugenio Pino, ja que ni tan sols en va voler donar cap mena de detalls al comissari Villarejo. Però es pot deduir que o no va treure res d’aquest traster-taller, o bé no va ser valorat com a suficient. Perquè el 23 d’octubre del 2013 Enrique Olivares es disfressa de fals capellà i entra amb un maletí al domicili de la família Bárcenas al barri de Salamanca de Madrid. L’encarregat de custodiar el pis, curiosament, té festa. Es tracta del xòfer de Bárcenas. Sergio Ríos, el talp que la trama, a suggeriment del comissari Andrés Gómez Gordo, que reporta a María Dolores de Cospedal.

Enrique Olivares busca acollonir Rosalía Iglesias per aconseguir els pendrives. Serà condemnat ràpidament a 22 anys de presó pel xou que va muntar.

Però els seus vincles amb la trama Kitchen o la seva convergència amb la trama, seran difuminats, gràcies, sobretot, al jutge Manuel García-Castellón.

El fiscal Miguel Serrano té una participació predominant en la comissió judicial que visita Olivares a la presó d’Aranjuez, el 29 de gener del 2020 a les quatre de la tarda. Mentre la forense Carmen Baena, a la qual per tanda correspon les diligències, s’entrevista amb Olivares, custodiat per personal de la presó, Miguel Serrano, que tenia experiència en institucions penitenciàries, parla amb un intern sud-americà que conviu a la presó amb Olivares. Serrano arriba a saber que, quan Olivares i el seu company de cel·la veuen Villarejo aparèixer a la televisió, el fals capellà s’excita i, segons l’intern, semblava conèixer el comissari.

Però, sobretot, serà el cover up o encobriment que es munta per frustrar la investigació sobre l’abast de l’operació Olivares, una operació per un altre mitjà, dins o convergent amb l’operació Kitchen, a la desesperada el que revelarà que darrere del grotesc intent d’acovardir els Bárcenas hi ha la mà política, policial o d’intel·ligència.

Serrano, tan aviat surt d’Aranjuez, indica des del cotxe, per telèfon, al jutge García-Castellón: aquí hi ha indicis. Fins i tot li envia una captura de pantalla d’un document.

Carmen Baena, la metge forense de l’Audiència Nacional, es reuneix amb Olivares, que tot just veure-la i ser presentada, fa una simulació basta i teatralitza una espectacular caiguda a terra. La forense l’observa, l’ajuden a recuperar-se i aconsegueix mantenir un diàleg amb ell per parlar sobre el seu fill i com l’amoïna.

Però el jutge García-Castellón no vol indagar. O té raons per no fer-ho.

S’acostarà el jutge a la forense de guàrdia a qui corresponia el cas i sobre l’informe que ella presenta li suggerirà que es prengui un descans arran d’una operació, i nomenarà –cosa que no estava autoritzat a fer– un altre forense, que serà José María Álvarez Leboreiro.

Olivares arribarà en cadira de rodes a l’Audiència Nacional el 16 d’octubre del 2020 i se sotmet a una breu entrevista amb Olivares als calabossos. L’imputat no dirà ni un mot – dominant l’art de la simulació que la forense Baena havia advertit en l’entrevista amb el reclús a Aranjuez–, i Álvarez Leboreiro donarà al jutge el dictamen que vol: "No compleix les condicions psíquiques i físiques en el moment actual que permetin prestar declaració i les possibilitats de recuperació són gairebé nul·les".

Notícies relacionades

De com els amargats alimenten els seus enemics

Bunqueritzats i sense mòbil, el pacte de Podem per no desaparèixer

Olivares mor el 16 de gener del 2022.

Ernesto Ekaizer és autor del llibre Operación Jaque Mate.