Tres suïcidis en tres setmanes reobren el debat sobre la prevenció a les presons catalanes

El departament ha lamentat les morts i ha assegurat que en els tres casos s’ha analitzat la situació per reforçar els mecanismes de prevenció. «Qualsevol suïcidi en un centre penitenciari és un fracàs», assenyala la conselleria en un missatge per escrit.

El debat sobre la prevenció del suïcidi a la presó

Els casos han tornat a posar sobre la taula un debat que des de fa anys acompanya el sistema penitenciari: fins a quin punt els mecanismes actuals de prevenció del suïcidi són suficients.

Iñaki Rivera, professor de dret penal de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, adverteix de l’impacte que determinades condicions de vida a la presó poden tenir sobre la salut mental de les persones internes.

«L’aïllament penitenciari causa moltes afectacions a la salut d’una persona: provoca sensacions d’estrès, insomni, tristesa, depressió... La persona no pot parlar amb ningú per la seva condició de vida en solitari, i això comporta una depressió molt profunda», explica.

Rivera també critica la falta d’informació pública sobre aquestes morts. «Aquest silenci informatiu que s’ha produït també és una manera de deshumanitzar definitivament les vides de persones que no valen res, perquè no valen ni una nota de premsa ni una nota informativa», afirma.

El pla de xoc per prevenir el suïcidi

El Departament de Justícia i el de Salut van anunciar l’octubre del 2024 un pla de xoc amb deu mesures per reduir els suïcidis a les presons catalanes. El pla incloïa accions com la creació de taules permanents de prevenció als centres, sistemes d’alerta per detectar situacions de risc i una intervenció més intensiva als departaments especials.

L’any i mig transcorregut des de l’anunci del pla de xoc l’octubre del 2024 no ha servit per calmar l’angoixa de les famílies. Gracia Amo, presidenta de l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya, es mostra contundent davant la repetició de les tragèdies: «Si aquest pla de xoc es va començar a aplicar a l’octubre i ara tornen a produir-se tres morts per suïcidi tan seguides, ¿què passa? O no s’ha implementat aquest pla de xoc o, si s’ha implementat, és que no funciona». Segons Amo, aquesta situació genera un sentiment de «desídia» i abandonament.

Les entitats denuncien silenci institucional

Les morts també han provocat la reacció de diverses organitzacions de drets humans que treballen en l’àmbit penitenciari. La Xarxa Dret i Presó –que agrupa deu organitzacions com l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Irídia o Arrels Fundació– ha denunciat en un comunicat el «silenci» del Departament de Justícia sobre aquests casos.

Segons la xarxa, els fets «evidencien el fracàs dels plans de prevenció del suïcidi en l’àmbit penitenciari» i fan necessari crear un grup de treball parlamentari que analitzi les condicions de vida als centres i l’impacte de pràctiques com l’aïllament penitenciari.

Les famílies reclamen transparència i acompanyament

Més enllà del debat institucional, les morts a la presó també tenen un profund impacte en les famílies. Diverses fonts assenyalen que una de les grans carències del sistema és l’acompanyament emocional després d’una mort sota custòdia.

Segons explica Gracia Amo, sovint les famílies reben la notícia enmig d’una gran confusió i sense recolzament institucional. «És una vergonya que hàgim d’assabentar-nos del que passa per periodistes i no per l’administració», afirma. En alguns casos, assegura, «són altres interns que acaben alertant primer les famílies abans que ho faci l’administració».

L’impacte emocional no es limita al moment de la mort, sinó que es converteix en una ombra permanent per als que encara tenen algú dins. «Totes les dones ploren perquè tenen por que els seus presos també es morin. Així estan les famílies: acollonides per les xifres, estan espantades», declara Amo. Aquesta por s’agreuja per la falta de recolzament psicològic institucional. Amo denuncia que, malgrat les promeses d’atenció psicològica, la realitat és una altra: «A mi mai se m’ha trucat per telèfon per saber com estàs, mai se m’ha ofert un psicòleg, una teràpia, mai se m’ha ofert res».

Tant Amo com diverses entitats que treballen en l’àmbit penitenciari reclamen que, com a mínim, se’ls permeti acompanyar les famílies en el procés de dol. Segons expliquen, moltes persones es troben soles després d’una mort a la presó i sense recolzament emocional.

Amo també parla des de l’experiència personal. El seu fill, Eduard, va morir per suïcidi a la presó el 2016. La seva filla, que llavors tenia tretze anys, avui en té vint-i-un. «A casa nostra, com en moltes d’altres, el Dia del Pare ja no se celebra».

Les dades clau

Aquests són alguns dels aspectes determinants del fenomen del suïcidi als centres penitenciaris catalans, partint de dades de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la UB, el col·lectiu de periodisme de dades Civio i l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya.

• Augment del 88%: L’aplicació del règim d’aïllament a les presons catalanes va créixer un 88% el 2025. Aquesta dada contrasta amb la resta de l’Estat espanyol, on l’ús d’aquest règim ha caigut prop d’un 50%.

• El focus del risc: Prop del 50% dels suïcidis es produeixen en departaments d’aïllament o règim tancat.

• Radiografia de la crisi: L’any passat es van documentar 14 suïcidis consumats i 122 intents dins del sistema penitenciari català.

Notícies relacionades

Aurora Coca, 89 anys: «Ganes de viure? Per a què? Ja ho tinc tot fet»

Manel Sánchez, psiquiatre: "La discriminació per edat provoca que hi hagi depressions que passen sense tractament"

• Incompliment normatiu: Les Nacions Unides (Reglas Nelson Mandela) consideren l’aïllament superior a 15 dies una forma de tracte cruel, inhumà o degradant. Tot i així, la legislació espanyola permet períodes de fins a sis mesos.

• Impacte psicològic: L’aïllament provoca directament estrès, insomni, tristesa i depressions profundes.