Maria José Valiente: "Això de 'si tu vols, pots' és una crueltat. No n’hi ha prou amb la voluntat"

-En primer lloc, Maria José, cuidar-se és una paraula que ve del llatí 'cogitare', el significat de la qual ja ens dona pistes...

-La seva traducció seria fer consciència, reflexionar, pensar, tenir present, tenir-nos present.

-Això vol dir que el fet de cuidar-nos és un acte racional i no espontani?

-És molt més introspectiu, molt més senzill, al final. I això ho veurem perquè s’ha anat trencant la senzillesa, s’ha anat complicant tot.

-Estem sotmesos a un bombardeig de receptes per cuidar-nos. Així que et proposo fer un argument per exclusió: què no és cuidar-se, què hem d'evitar? Per exemple, hi ha fórmules basades en assolir objectius en un breu període de temps...

-Jo diria que és una fantasia que l’únic que fa és que, com més expectatives tens, més decepcions tens. Llavors, hauríem d’anar aprimant les coses, fent-ho senzill.

-I a vegades ens donen receptes que diuen que funcionen de manera automàtica: si fas això, passarà això, segur. Es generalitza massa?

-Sí. El que per a una persona ha anat bé potser per a un altre no, perquè té una altra motxilla emocional, un altre ritme vital. No podem garantir-ho, podem dir: potser t’anirà bé. Però els llibres d’autoajuda, tot i que a vegades diuen coses ben encertades, no són un manual d’instruccions en què tu fas allò i tindràs aquell resultat. La vida no va així.

-Com allò de dir: si menges sis maduixes cada dia durant tres mesos estaràs molt millor...

-O et farà una al·lèrgia que tindràs una feinada amb els corticoides per fer-la baixar.

-Més qüestions: els mètodes basats en canvis ràpids. De seguida aconseguiràs...

-Quina por. Vivim en un món de pressa. Prems una tecla a l’ordinador i, si no s’engega en deu segons, ja pensem que triga. Poses un programa i diem: 'sí que triga'. Vivim en el “sí que triga”. Més de pressa. Les mares van a buscar els nens a l’escola: va, de pressa. Tot de pressa. Això no és gaire bona cosa, perquè és antinatural. I els canvis i l’autoajuda necessiten temps.

-També hi ha la idea de la voluntat individual. Si estem envoltats de propostes benintencionades, algunes potser no tant, i ens diuen: 'tot està en tu, si jo he pogut, tu pots, tot està al teu interior'. Què en penses?

-Sí i no. Hi ha una cosa que a mi em sembla molt cruel, que és això de “si tu vols, pots”. Al tanto amb què estem dient. Això és una crueltat. O dir: 'si tens bon caràcter i estàs positiu, et curaràs'. No n’hi ha prou amb la voluntat.

-Per què?

-Perquè tu pots tenir la voluntat, però després la vida és un entrellat de molts factors i ja veurem què va passant. Tu què pots decidir? Doncs, de tot el que t'ofereixen, el que és més coherent amb tu. Al final, el millor metge és un mateix.

-Un mateix ha de sentir si li va bé tal mètode, doncs...

-Exacte. A tothom se li posa bé el kiwi? Doncs mira, a mi no em senta bé. A tothom li prova beure aigua amb llimona al matí? Doncs mira, a mi no se'm posa bé. T’has de conèixer. El repte més gran és conèixer-se un mateix.

-I, a més a més, també s'oblida el que tu molt sovint ens dius aquí, que és treballar en vincle, treballar amb algú, treballar amb ajuda, amb companyia, amb els amics, amb la família.

-I demanar ajuda, perquè, de vegades, una persona vol deixar de fumar, vol deixar de beure, vol aprimar-se o vol canviar els hàbits, i no l'ajuden i li diuen 'va, per un dia no passa res, vinga, va, si estàs la mar de bé'... Deixa aquesta persona que ha decidit una cosa. Respecta-la. Hauríem d'ajudar a que una persona tiri endavant la seva pròpia recepta, encara que nosaltres en tinguem una altra.

-Doncs ara que hem fet un repàs de totes aquestes fórmules, que ens arriben constantment, parlem de cuidar-nos des del punt de vista més coherent, més sa, i el que fas és escoltar-te i respectar els propis ritmes...

-I hi ha una cosa aquí molt important, que és no comparar-se. És fatal. Una persona és molt més feliç i viu molt millor si no s'està comparant amb aquell que ho ha fet i per què jo no. Perquè tu fas una altra cosa i ell no ho fa, que no cal. Tu ets tu, l'altre és l'altre.

-Sovint parles de viure d'una forma més honesta...

-Més coherent amb tu mateix. Potser tens una manera de viure molt més senzilla del que t'estàs pensant. Potser t'han fet creure que tu has de guanyar tant, has d'aconseguir tant, has de comprar tant, has d'arribar tant, i potser a dintre teu tot això ni ho sents, ni t'agrada, ni ho vols. Has de ser honest. I a vegades fem les coses per buscar l'aprovació dels altres, pel reconeixement social. I això és una cosa que l'hem de treure del mapa, perquè al final en què t'has de trobar és en tu mateix, el compromís és en tu mateix.

-Si entrem en matèria de com posar en pràctica això de cuidar-se, el fet de dormir i descansar bé sovint el poses com una prioritat...

-Canvia la vida d'una persona. Jo, quan em ve algú a la consulta i em passa això, em passa allò, l'altre, sempre li dic: això que tens, per començar, és un esgotament emocional, mental, físic. Has de descansar. Ens esgota més la ment que el cos.

-En això de cuidar-se parles de coses senzilles: dormir, descansar... i saber dir no.

-És tan important. És tan important saber dir no. I, a més a més, hauríem de normalitzar-ho... sense haver de justificar-nos. Ens preguntem 'què li diré? Li diré que he d'anar al metge. Li diré que avui no puc, et sembla bé que mirem un altre dia, per la setmana que ve?'... Però per què li has d'explicar la vida a una persona?

-Un altre consell per cuidar-se que tu sempre destaques: passejar, la natura, l'entorn...

-La natura cura. La natura cura. És que som natura. La natura no és una part nostra que està allà. Som part d'aquest escenari.

-Estàs plantejant en tot moment coses molt essencials, senzilles

-Exacte. És tornar a la real, a la humanitat. Fes-ho senzill. Fes consciència. Ets un ésser de la natura.

-Reivindiques cuidar els vincles

-Saber cuidar-los de tal manera... que entenguin fins i tot els teus silencis. Hauríem de parlar més des del cor amb els amics. I no sempre, quan un té un dia més introspectiu, fer consciència que aquella persona que avui tingui un dia més seriós, més silenciós, més introspectiu, no té res a veure amb tu. No t'ho has d'aprendre com una cosa personal. Respecta els silencis de les persones, també. Ens hauríem d'entendre més.

-Tenim converses entre amics, però sovint són d'aquelles converses que mai acabem d'anar a la qüestió, a qüestions de fons, sobretot els homes.

-És que això ja passa al pati de l'escola. Tu vas a un pati de l'escola, i els nens estaven jugant a la pilota, es peguen un parell de cop de puny, es tiren per terra tots suats. I les nenes anem a un racó parlant...

-Expliques que això cuidar-se ho hem de fer senzill, hem d'evitar les fórmules matemàtiques, o les fórmules dels gurus, etcètera, però també assumir que no sempre és agradable, que és una feina, que és un propòsit.

-Sí, és un propòsit, i el compromís més gran a la vida d'una persona és amb ella mateixa. Tu pots tenir un compromís amb qui sigui i quedaràs bé o malament, però si el tens amb tu, costa molt, perquè és molt fàcil no fer-ho. Perquè, clar, no et fotràs cap bronca, o sigui, no t'acomiadaràs a tu mateix de casa. I llavors dius, tenia pensat menjar verdura i peix a la platja, però menjo patates fregides i aquestes olives i això que tinc per aquí, i és igual. Tenir el compromís amb un mateix és important. Si tu decideixes cuidar-te pel que fa al que menges, et costarà, però ves i compra el que et cal. Si has decidit descansar, apaga les pantalles i posa't al llit i descansa i fes respiracions, o llegeix una estona un llibre de paper. Si has decidit acabar una relació, acaba-la, deixa-la anar, sigues valent, perquè anem arrossegant la vida pensant un dia, un dia, i passa la vida.

Notícies relacionades

El psiquiatre Luis Rojas Marcos, sobre la jubilació: "Quan vaig deixar la feina em vaig adonar que no tenia amics"

Salvatore Aguilar, psiquiatre: “TEC sí, però tractament integral centrat en les persones”

-Per últim, Maria José, tu que ets professional d'això, i acabaríem amb aquesta pregunta, o amb el que tu vulguis. Sobretot, tanta autoajuda que hi ha al mercat, llibres, podcast, vídeo... Què reclamaries tu?

-La pau mental i l'alegria de viure. Que treballessin com a aconseguir aquests dos pilars, que em semblen les crosses imprescindibles, per tenir una vida amable. Perquè el nostre pas per aquí sigui bonic i deixem un bon record. Que parlin de com, com, com aconseguir pau mental, i com aconseguir alegria de viure sense fórmules rares, fent-ho senzill, fent-ho que un ho pugui integrar a la seva vida quotidiana, que no te n'hagis d'anar no sé on, no, aquí. A vegades hi ha gent que diu, me'n vaig al Tibet. Vas al Tíbet, però després tornaràs, i què faràs aquí? Cal que el Tíbet estigui aquí, també, que el tinguis dins teu. I ajudar a pensar.