Ada Parellada, restauradora d'èxit, sobre el seu intent de suïcidi: "Volia desaparèixer de seguida"

La cuinera reputada era jove, tenia inseguretats, havia estat mares i tenia una vida intensa amb els seus negocis. Tres vegades ho va intentar. "M'alliberava molt que els meus fills eren petits i pensava que no em recordarien; i que era la millor manera de no fallar al meu entorn, de no marejar més", confessa en la seva intervenció al debat.

Tenia aquestes inseguretats, aquesta pressió laboral, la maternitat... i li van dir que el que li passava és que "hi havia dues coses que no connectaven, al meu cervell, que estaven trencats els neurotransmissors; que pastilles i llença". "Em va salvar que fos una cosa física", afegeix. No va deixar de treballar. Després d'aquests episodis es preguntava: "Com puc ser tan mesquina de voler marxar?".

Roger de Gràcia: "No vols suïcidar-te, vols desaparèixer"

Roger de Gràcia també ha intentat suïcidar-se a 25 anys. El seu testimoni té molt de intimitat i també de reclamació social. "Jo vaig buscar la manera de desaparèixer escapant de casa, pensava que era millor que marxés deixant-los en pau, i vaig sortir corrent fins que em rebentés el cor, no m'atrevia a tirar-me a les vies del tren", explica.

Va anar al psiquiatre, li van diagnosticar fòbia social. Aquí va poder descarregar la motxilla emocional que portava durant anys. Va analitzar el nivell d'autoexigència, l'ansietat que tenia de vegades. I sobre l'intent de suïcidi, reflexiona així: "En el fons, no et vols suïcidar, vols desaparèixer, estàs cansat".

I la reclamació: “El suïcidi és una fallada del sistema; ara que nosaltres hem fet el pas de parlar, que els governs posin recursos i diners, i que accedir a la salut mental sigui assequible per a tothom”.

Edurne Pasaban: "D'una depressió se'n pot sortir"

Al debat hi ha intervingut, a través d'un missatge en vídeo, Edurne Pasaban, alpinista de gran èxit: "Arrossegava coses del passat, però necessites un detonant per caure; tenia un dolor al pit, vaig demanar als meus pares que m'ajudessin a treure el monstre que tenia a dins".

Passaven denúncia que la pressió continua sent tabú. Va intentar dues vegades suïcidar-se. "He estat molt afortunada perquè no volem morir, volem que ens apartin el dolor que no podem suportar, la gent no ho entén, l'única alternativa és treure't la vida". "D'una depressió profunda se'n pot sortir", proclama l'esportista, la primera dona del món a pujar 14 muntanyes de més de 8 mil metres.

"Ens costa identificar què ens passa"

També Noah Zafra, de 19 anys, veïna de Sant Andreu de la Barca i col·laboradora de SanaMente, ha intentat suïcidar-se. Va començar a sisè de primària a sentir malestars. "Els joves de vegades no sabem identificar què ens passa", confessa. Reclama "parlar" i sobretot, saber "escoltar", per ajudar qui té idees suïcides com les que va tenir ella.

També alerta contra els algorismes d'algunes xarxes socials, que fomenten que aquestes idees negres es retroalimentin a qui les pateix. Noah reclama que des de la infància es faci prevenció en conductes agressives o insults, que en certs nens poden impactar molt més del que es pot imaginar. I confessa que ha canviat d'amistats perquè quan va patir els intents de suïcidi es va sentir sola.

Gerard López: "Que es parli sense vergonya"

També a través d'un vídeo, el seleccionador de la selecció catalana de futbol, Gerard López, que va perdre el seu germà Sergi, mort per suïcidi, aposta perquè del tema "es parli sense vergonya, la comunicació és bàsica". López reclama que es pugui ajudar "al màxim" les famílies.

"Parlar és terapèutic"

Notícies relacionades

Depressió i idees de suïcidi, dues senyals d'alarma

Rebel·lió de mares amb fills adults amb trastorns greus: "El sistema no funciona"

Es tracta de supervivents com Cecilia Borràs, que va perdre el seu fill Miquel, de 19 anys. Ara dirigeix l'entitat Després del suïcidi. "Em vaig sentir culpable; parlar és terapèutic, comunicar-te amb una altra persona que no et jutjarà, que et validarà".

Des de l'àmbit de la salut, el cap de Psiquiatria de Sant Pau, Narcís Cardoner, no només reclama recursos sanitaris sinó d'àmbit social. "Els que han d'assumir moltes responsabilitats són les persones que han de prendre decisions essencials", conclou.