Guia de Temps de Flors 2026: els 13 espais imprescindibles per visitar a Girona

1- Escales de la Catedral

No hi ha ruta de Temps de Flors sense mirar cap a les escales de la Catedral. Aquest any, l’espai s’omple amb Trencadís en flors, un muntatge vinculat a l’Any Gaudí 2026 i al centenari de la mort de l’arquitecte. La instal·lació converteix el trencadís en un llenguatge floral, un mosaic de memòria i color que porta l’univers gaudinià fins a Girona. La ciutat hi apareix representada a través de la Cocollona, la seva figura llegendària, feta també de fragments i concebuda com a pont entre la tradició local i l’homenatge a Gaudí. La idea i coordinació és de Teresa Vidal, mentre que la Cocollona és obra de Nuxu Perpinyà. També hi participa un ampli equip de col·laboradors i alumnes del diploma d’especialització en Disseny i Art del Jardí de l’Escola Universitària EINA.

2- Soterrani de la Catedral

Sota la Catedral, la visita canvia de registre. El soterrani acull 《空 Kū (Emptiness)》, a Tea Room of the Mind, una instal·lació que busca aportar una dimensió espiritual a Temps de Flors. El punt de partida és el concepte de buit de la filosofia budista, traduït aquí en un espai floral serè que evoca una casa de te. Al seu voltant, les flors representen emocions humanes com l’alegria, la ira, la tristesa i el plaer. La proposta és obra d’Aruasa, format per Asako i Yugo.

3- Escalinata de la basílica de Sant Feliu

A Sant Feliu, les escales es transformen amb Focs d’artifici, una intervenció que fa créixer formes orgàniques al llarg de l’escalinata. Les estructures, semblants a plantes o escultures, s’alcen amb tiges llargues i corbes que s’inclinen en diverses direccions i acaben en volums esfèrics i texturitzats. El resultat planteja un contrast entre la pedra i la rigidesa arquitectònica de l’entorn amb un llenguatge més contemporani i gairebé surrealista. El muntatge és de Vicenç Sencianes Camacho, Juanjo Sencianes Camacho i Virginia Pascual Tome.

4- La Carbonera

A La Carbonera, el muntatge Unió floral parteix d’una idea directa: les flors, agrupades en gerros i acompanyades d’aigua, poden formar un conjunt més fort, harmònic i perdurable. La instal·lació posa el focus en la força de la suma i en la capacitat d’unir elements diferents dins una mateixa composició. El responsable és Joan Manel Guillen, amb la col·laboració de Lidia Torrijos, Raimon Gandia, Sergi González, la Fundació Ramon Noguera, Voluntaris de La Caixa, Voluntàries d’Horta i Joves Floristes de Catalunya.

5- Pont de les Peixateries Velles

El vermell del pont de les Peixateries Velles dialoga aquest any amb les bromèlies de Metamorfosi vertical. Columnes vives. La intervenció, obra de l’Escola de Disseny Floral de Barcelona, proposa un recorregut vertical amb estoles florals de gran format que emergeixen dins l’estructura metàl·lica del pont. La idea és generar una sensació de metamorfosi vegetal, com si la natura colonitzés suaument aquest espai urbà. El muntatge busca contrastar la rigidesa arquitectònica del pont amb la presència orgànica de les flors, reforçant alhora la identitat cromàtica d’un dels punts més reconeixibles de Girona.

6 -Pont de Sant Feliu

Al pont de Sant Feliu, el pas es converteix en una experiència de transició. Entrefils juga amb una trama de fils que altera la percepció del recorregut i fa que el visitant travessi una mena de llindar entre transparència i opacitat. Al centre de la instal·lació, les flors emergeixen i es barregen amb els fils, en un diàleg efímer amb l’aigua, la llum i la matèria. El projecte és de PMFL Arquitectura, amb Arià Pla i Coll, Eudald Bosch Carreiras i Joan Salavedra Rovira.

7-Pont de Sant Agustí

El pont de Sant Agustí converteix en imatge una idea molt lligada a la ciutat: que Temps de Flors ja forma part de l’ADN de Girona. La instal·lació ADN floral fa visible aquest vincle amb un muntatge pensat com un petit homenatge a la relació entre la mostra floral i la ciutat. La proposta és de SMILAX taller de florística, amb Dídac Pérez Mas i Núria Simon Roig.

8- Plaça del Vi – antics Flor a Punt i Mobles J. Nierga

A la plaça del Vi, Temps de Flors obre per uns dies dos locals que formen part de la memòria comercial recent del Barri Vell. L’antic Flor a Punt, que va tancar el setembre del 2023, acull Barberia florida, una mostra que recupera el passat del local com a barberia i hi incorpora expressament el cartell de Peluquería Roig, reproducció de l’original del 1935. Just al costat, l’antic Mobles J. Nierga, tancat el gener del 2024 després de setanta anys, s’ha transformat en La cambra de la donzella, de Marga Risco, una recreació d’una cambra rural. El conjunt converteix aquesta cantonada en un racó nostàlgic, on els antics comerços tornen a omplir-se de visitants, ara amb una funció completament diferent.

9- Casa Carles

Casa Carles acull una proposta vinculada als 75 anys de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Narcís. Amb 75 anys dormint sota les estrelles, el muntatge transforma l’espai en una evocació del món escolta: els camins, les sortides, les nits a l’aire lliure i els records compartits al llarg de diverses generacions. El foc apareix com a punt central, símbol de trobada i continuïtat, en una instal·lació que connecta flors i natura amb la memòria d’una entitat que celebra tres quarts de segle d’història.

10- Passeig Arqueològic

El Passeig Arqueològic incorpora una proposta de l’Oncolliga Girona que llegeix el recorregut vital com si fos un camí ple de desnivells. Camins d’una vida parla dels moments compartits i dels trams que cadascú ha de fer sol, de les pujades que costen, de les baixades que acceleren el pas i dels obstacles que, amb esforç, es poden superar. El muntatge trasllada al llenguatge floral aquesta idea de trajecte personal, amb una mirada vinculada a la resistència, l’acompanyament i la capacitat de continuar avançant.

11- Església de Sant Martí

A l’església de Sant Martí, L’alè del canvi porta Temps de Flors cap a un imaginari més inquietant: el moment previ a una tempesta, quan l’aire es carrega i el cel sembla a punt d’esclatar. L’espai es construeix a partir d’aquesta tensió, amb núvols, vent i una atmosfera que enfosqueix el paisatge floral. Al darrere, hi ha també una lectura ambiental: en plena crisi climàtica, la instal·lació convida a pensar en l’impacte de les accions humanes sobre l’equilibri del planeta. El projecte és dels alumnes del màster en Disseny i Producció d’Espais de la UPC School-CCCB del curs 2025-2026, amb la col·laboració de voluntaris de BBVA Girona i la il·luminació del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica de la UdG.

12- Banys Àrabs

Notícies relacionades

Òscar Ordeig: "A les zones on hi ha presència d'os o de llop hem de veure com podem minimitzar els atacs i les conseqüències dels seus danys"

La Generalitat nega el descompte del túnel del Cadí a un veí de Guils perquè teletreballa

Els Banys Àrabs tornen a ser una de les parades destacades de Temps de Flors per la combinació entre patrimoni i muntatges repartits en diversos espais del recinte. Entre les propostes d’aquest any hi ha Escena d’arxiu, Marilyn; 100 primaveres, de Gina Julià Solés i Susanna Solés Estragó, que recorda Marilyn Monroe en el centenari del seu naixement a partir de l’univers visual d’Andy Warhol. També hi ha Font de vida, de Rosa M. Canada Vidal i Anna Roura Navalón; A volar! Deixa’t portar, d’Olga Mascort Subiranas, Roser Isern Sabrià, Concepció Pujol Marquez, Mònica Mascort Subiranas i Cristina Rodriguez Wolters; i Quan el color neix, de Berta Palahí i Bosch, Irene Coll Risco i Anna Bohigas Vendrell, que planteja un recorregut cromàtic pel Tepidarium. En aquest mateix espai, un altre dels muntatges recupera l’essència original dels banys i fa servir les flors per evocar el vapor i l’aigua tèbia que antigament omplien aquesta sala central. El conjunt es completa amb Banys de flors, d’Alba Casals, Mercè Ceder, Esther Del Moral i Ricard Ibarra, i La decadència no és el final, és la llavor, d’Ana M. Figa, Margarita Pla i Carolina Rodríguez.

13- Casa Cúndaro

Els flamencs de colors i els ocells diversos serveixen a Casa Cúndaro per parlar d’inclusió. La instal·lació Resistència i diversitat, d’Aure Paradas i usuaris de la Fundació Els Joncs, defensa que cada diferència suma i que la societat només funciona com un mosaic harmònic quan totes les persones hi tenen lloc. L’espai també acull una proposta del Col·legi Oficial de Psicologia de Girona pel 40è aniversari del COPC, centrada en la importància de fer florir espais segurs per pensar, sentir i ser.